Publicitat
ZÀPING

Els inicis d’Alexia Putellas al Sabadell, a la TV

Alexia Puntellas, a l'esquerra de la imatge, durant la seva etapa en el Sabadell / CEDIDA

TV3 va estrenar diumenge passat un documental, anomenat Perseguint un somni, que explica la història d’Alexia Putellas, que ha passat de jugar a futbol al pati de l’escola a guanyar tots els títols amb el Barça i ser la primera jugadora catalana a ser considerada la millor futbolista del món en rebre la Pilota d’Or, que atorga la revista francesa France Football.

L’Alexia, nascuda a Mollet del Vallès l’any 1994, tenia clar que el seu esport preferit era el futbol i no feia cas a aquelles persones que li deien que es tractava d’un esport de nens. Tanmateix, tenia un problema: a la seva ciutat natal no hi havia un equip femení on pogués jugar. Per sort, una amiga de la família, que jugava al primer equip del Centre d’Esports Sabadell, els va avisar que el club arlequinat disposava d’un equip femení al futbol base on l’Alexia podria jugar.

Ella, que en aquell moment només tenia set anys, no s’ho va pensar dos cops, tot i que la majoria de jugadores eren més grans. De fet, jugaven juntes nenes de 8 i 14 anys, edat amb la qual ja es podia fer el pas a categoria sènior. L’Alexia era una excepció, ja que ella tenia set anys, però el club arlequinat no va posar traves que formés part de l’equip.

Putellas, vestint la samarreta arlequinada / CEDIDA

Putellas, agraïda a la seva família

Mirant-ho amb perspectiva, Putellas valora molt l’esforç de la seva família per tal que ella pogués practicar l’esport que més li agradava: “Els meus pares treballaven fins tard i normalment em portaven a entrenar la meva tieta o el meu avi, segons el dia. Després de l’entrenament, venia el meu pare a recollir-me”, explica en el documental.

Això sí, els seus inicis en el club arlequinat no van ser un camí de roses, perquè com que era la més petita de l’equip, jugava més aviat poc. “Recordo que només em feien jugar els últims minuts per tenir-me contenta. Jo m’enfadava molt, perquè la diferència entre la resta de jugadores i jo era molt gran, sobretot físicament. Jo no podia xutar fort ni aixecar la pilota, mentre que les altres sí que ho feien”, reflexiona l’actual jugadora del Futbol Club Barcelona (FCB), que creu que aquesta vivència li va servir d’aprenentatge. De fet, quatre temporades més tard va començar a destacar i cridar l’atenció d’altres clubs.

Amb 11 anys va fitxar pel Futbol Club Barcelona, però el seu debut com a sènior es va produir com a futbolista del RCD Espanyol, on va militar des del 2007 fins al 2011. Després d’un efímer pas per l’UD Llevant, va recalar en el FCB. Des de llavors, s’ha convertit en la capitana i la gran referent no només del club blaugrana, sinó del futbol estatal i internacional.

Els millors consells

L’Alexia creu que una de les claus del seu èxit van ser els consells del seu pare, qui va morir quan ella tenia 18 anys. “Al meu pare li agradava el futbol, però no era crític amb mi. Em guiava amb els valors de l’ambició, treball i esforç. Mai es posava en temes futbolístics ni en el rol que havia de tenir dins de l’equip”, detalla l’Alexia en el documental.

En la mateixa línia, la flamant Pilota d’Or considera que els pares han de deixar que les nenes juguin a futbol. “Segueixen havent-hi molts pares que no apunten les seves filles a futbol per por que els facin una pilotada, encara que la nena vulgui jugar-hi. En els nens això no passa“, assenyala Putellas.

L’exjugadora del Centre d’Esports Alèxia Putellas, millor jugadora del món

Alexia Putellas, la reina d’Europa que va començar al Centre d’Esports

Publicitat
Comentaris
To Top