La Unió Excursionista de Sabadell celebrarà eleccions a la presidència de l’entitat excursionista el pròxim 20 d’octubre. Així es va acordar a l’assemblea del passat 20 de juny, un cop l’actual màxim responsable, Josep Maria Manyosa, va cloure els quatre anys de mandat al capdavant.
“La meva responsabilitat és formar una junta, i sempre he dit que si convé puc continuar a la junta per fer un relleu i acabar alguns projectes que estan engegats. Soc de l’opinió que els càrrecs no s’han de perpetuar”, explica el sabadellenc. Ara, quan queden prop de quatre mesos per a les eleccions, Manyosa, qui ara desenvolupa les funcions de president de la junta gestora per tal d’evitar “una paràlisi” i que “continuï l’activitat diària de la UES”, aprofita per passar balanç d’un mandat marcat per la pandèmia que ha obligat als membres de la junta “a tallar i cosir”.
Tots els diversos contratemps que va generar la pandèmia, amb l’ajornament de la totalitat de les activitats, entre altres, de clàssiques de l’entitat excursionista, la UES no ha estat de braços plegats: organització interna a tots els nivells, entre els quals, l’entrada al selecte grup d’entitats esportives sabadellenques d’utilitat pública, la plena digitalització de la UES i el reforç de les seccions: “És una entitat que funciona, amb 2.200 socis, local propi, que econòmicament està bé, i que a la ciutat està ben valorada”, defensa, mentre reconeix que “és un vaixell que navega, però que necessita motivar, com passa a moltes altres entitats, motivar a les joves generacions”.
Cas Jubany: “Molt desagradable”
Si la presidència li ha permès “conèixer a molta gent, l’excursionisme de proximitat i integrar-me a esportivament a totes les activitats”, també ha viscut la creu de la moneda. El cas de l’Helena Jubany reconeix que el va desgastar molt i assegura que “realment ha estat molt desagradable. Tota la pressió mediàtica contra la UES i aquí no ha vingut ningú a preguntar-nos què és i com funcionem”, lamenta.
Així mateix, el tràgic accident del trailrunner i soci Josep Maria Pijuan, durant la darrera edició de La Llanera Trail, o la recent desaparició de la sòcia Josepa Carreras han estat dos moments “molt durs”, especialment el del Piju: “No tot han estat flors i violes, i són moments que mai et pensen que et poden tocar a tu. Va ser especialment dolorós”.
