El passat mes de març, el jove sabadellenc Sergi Cabanas feia història amb el Club Natació Sabadell en aixecar la copa LEN, el primer títol europeu del masculí. El passat diumenge, amb la selecció espanyola, es penjava la medalla d’or en un Mundial de waterpolo.
Ara, i després de passar per un període complicat, on no era un ‘fix’ a les grans cites internacionals –no va anar convocat a Tòquio 2021– amb el combinat espanyol, Cabanas ja és un més de la generació daurada del waterpolo nacional.
LEN, Mundial i qui sap si algun altre títol més. Com d’important és aquesta medalla? Guanyar medalles de plata està bé, i ja de per si sol és un èxit. Però amb els anys, només queden els campions. Crec que fa justícia a la trajectòria d’aquest equip i és una revenja molt bonica després del que va passar a Gwangju, l’any 2019.
I en l’àmbit personal? Guanyar el Mundial era inimaginable. Com també va ser aixecar la LEN. Hem fet història i serà un any inoblidable, acabi com acabi.
Del 9 a 6 al 9 a 9. Van aparèixer els fantasmes? Era inevitable pensar-hi, la veritat. Arribar als penals davant una Itàlia que estava sent dominada durant tot el partit, es feia dur de pensar-ho. Afortunadament, l’equip no va abaixar els braços i va continuar creient-hi fins que la moneda va caure del nostre costat.
Com es va gestar la decisió de xutar el penal? Tenia molt clar que el volia xutar. El 2018 em vaig quedar amb les ganes de demanar-lo. No sentia cap pressió i sentia que l’anava a marcar. Vaig aixecar de pressa la mà i el David –Martín– em va dir que si ho tenia clar, endavant.
Estem davant una nova era del waterpolo mundial liderada per la selecció espanyola? (riu). I perquè no? Quan guanyes un Mundial envies un missatge clar, però això és un camí llarg. La temporada encara no s’ha acabat i volem continuar en aquesta línia. El waterpolo viu un canvi generacional i hem d’aprofitar el nostre moment.
Quin és el secret d’aquesta selecció? Tenim un bloc bastant sòlid, format majoritàriament amb jugadors del Barceloneta, i a on el David –Martín– ha sabut trobar l’equilibri d’experiència i joventut, amb joves que ja han jugat molts campionats. La prova és que amb les baixes del Dani Pinedo i el Fran Fernández l’equip no se n’ha ressentit.
Cabanas ha arribat per quedar-se? Mai fins ara havia tingut la sensació de trobar el meu lloc dins de l’equip. No deixava de ser un comodí. A Hongria m’he trobat i a dins de l’equip m’han començat a acceptar. Quedar-me fora de les olimpíades va ser molt dur i em va afectar durant tot l’any.
