Marxa per la porta gran. Va superar tres tumors cerebrals en poc menys de tres anys, per tornar a fer el què més li agradava: nedar i guanyar. Després de tornar a obtenir els seus millors registres, amb diverses medalles, la nedadora del Club Natació Sabadell, Cata Corró, ha decidit fer un pas al costat i deixar la natació per centrar-se en els seus estudis de medicina i recuperar allò que durant prop d’una dècada havia deixat en un segon pla: la família i els amics.
Una decisió inesperada, tenint en compte que els Jocs de París no eren una utopia. Quan vas detectar que era el moment per sortir de l’aigua? A principi d’any, al circuit de Sabadell, ja vaig veure que em costava trobar la motivació per competir, com tampoc el sacrifici que requereix la natació. Cada cop m’era més difícil compaginar-ho amb la medicina i darrerament preferia passar més temps a casa meva. Si això li afegim l’edat que tinc, que a molt estirar em quedaven un o dos anys, i els canvis amb el programa del Club, era una suma de factors que m’han fet prendre aquesta decisió.
Quins han estat aquests canvis en el programa, coincidint amb l’adeu de l’Álex López? Vull deixar clar que amb el Casti sempre he tingut una molt bona relació. Un cop es va anunciar el relleu, m’hi vaig adaptar de pressa. Ara bé, vam canviar l’estratègia d’entrenament, provant algunes coses diferents. I en el meu cas, amb les característiques d’entrenament que necessito, no vam acabar d’ajustar les coses. No és un pes fonamental per marxar, però suposo que hi ha afectat una mica.
Prop d’una dècada al màxim nivell. Quins aprenentatges t’emportes de la natació? La natació m’ha donat la vida i jo li de la meva vida. Si no hagués sigut nedant, no m’hauria assabentat del tot el que he passat. Els valors que tinc me’ls han inculcat els meus pares, però la constància per estudiar i entrenar a base de rutines, ha estat gràcies a la natació.
I del Club? A diferència d’altres centres al Club, que també una aposta per nedadors més madurs, et permet compaginar la teva vida fora de la natació i la vida competitiva, a diferència d’altres criteris, com el de la federació. Marxo molt contenta i convençuda que he pres la millor decisió.
A partir d’ara, amics, medicina i recuperar-se mentalment. Ha estat un any molt difícil en molts aspectes i ara és el moment de donar-li la prioritat que necessita. Paral·lelament, ara podré doblar els crèdits de medicina, en aquest quart curs que ara iniciaré, i no fallar a esdeveniments de la meva família i amics. El temps no és infinit i s’ha de gaudir d’allò que realment et fa feliç.
