En un any i tres mesos, Sabadell ha perdut tres posicions en el rànquing de plaques solars instal·lades a Catalunya, tant en llars com en empreses. El darrer informe de l’Institut Català d’Energia, presentat aquest estiu amb dades de març de 2022, situa el municipi en la sisena posició, mentre que el 2020 el va tancar en la tercera. La crisi energètica provocada per l’augment de la temperatura i la necessitat de disposar de més energia ha fet que, malgrat que a Sabadell s’hagi més que duplicat en un any el nombre de plaques solars en aquest temps, passant de 135 a 328 (+143%), d’altres municipis com Corbera de Llobregat, Terrassa i Sant Quirze hagin escalat en la classificació.
En potència instal·lada, Sabadell és la desena ciutat de Catalunya, amb 2.258,8 kW. Sant Cugat és el municipi que té més instal·lacions (525), però el segon en potència (5.129,5 kW), i és que Barcelona, tot i ser la segona ciutat del rànquing (419), lidera amb escreix la potència instal·lada: 10.553 kW.
El problema del sostre
Al barri de Covadonga fa més de dos anys que s’està gestant la primera comunitat energètica de Sabadell. És un dels projectes sorgits del Covadonga Urban Lab (UAB, Ajuntament, altres institucions, entitats i veïns), però, a hores d’ara, està estancat perquè s’ha trobat amb un principal entrebanc que fa que no tiri endavant: la disponibilitat de sostre per instal·lar les plaques.
En una comunitat energètica es tracta d’agrupar una sèrie de veïns per compartir la instal·lació solar, reduir-ne els costos d’instal·lar-la i optimitzar l’energia que es generi per distribuir-la entre els participants. El sots president de l’Associació de Veïns de Covadonga, Bill Phillips, explica que “l’ideal seria disposar d’una superfície de sostre municipal”, però per a aconseguir-ho cal resoldre abans dos esculls. Un és que les persones que formen la comunitat han de viure a un radi de 500 metres de les plaques. L’altre és que, segons l’Ajuntament, en aquest cas “no es va trobar un edifici municipal que pugui tenir excedents d’energia i que sigui viable per a la instal·lació de plaques en un radi de 500 metres per distribuir energia a la comunitat”. Aquí s’introdueix la possibilitat, que estudia el consistori i demanen els veïns, de distribuir l’energia sobrant de les plaques solars ja existents en edificis municipals als membres d’una comunitat energètica.
Fer una instal·lació conjunta en un sostre públic també permet facilitar l’accés a l’energia solar a les persones amb menys recursos. Igualment, possibilita aquesta qüestió en els casos en què l’orientació de l’habitatge impedeix posar-hi plaques solars. I, com explica el membre del grup local de Som Energia i veí de Covadonga Sebastià Ribes, “en un sostre privat de certa mida, com una fàbrica o una nau industrial, no tens garantia de subsistència dels 25 anys que necessites per amortitzar la instal·lació, ja que aquesta només l’ofereixen els edificis municipals”.
Ribes creu que ara és un bon moment per apostar per l’energia fotovoltaica, i assegura que fer-ho en una comunitat energètica, aplicant l’economia d’escala, el cost de la instal·lació per cada llar es pot reduir al voltant d’un 30%. “L’economia d’escala redueix considerablement els costos”, manifesta.
En la configuració de la comunitat energètica del barri de Covadonga hi ha participat l’empresa sabadellenca Som Confort Solar. Un dels seus tècnics, Eloi Pareja, coincideix amb un aspecte que també apunta l’Ajuntament: no hi ha una figura jurídica que sigui la de comunitat energètica, i implica constituir-se en una associació, cooperativa o altres agents legals. Pareja creu que per augmentar la quantitat de plaques solars hi hauria d’haver més “voluntat política de cedir cobertes municipals”.
Utilitzar excedents
Tot i així, fonts municipals asseguren que s’està valorant la possibilitat de fer una prova pilot de comunitat energètica aprofitant l’energia sobrant d’algun equipament municipal que tingui plaques solars i excedents de producció. Seria el cas d’algun centre cívic que “durant el matí no té gaire consum” i que es podria aprofitar l’excedent per distribuir entre la comunitat energètica del barri, sempre que es trobi la fórmula legal per repartir l’energia. Aquests passos van en paral·lel a l’activitat del Ple, i en el d’aquest mes de setembre, celebrat dimarts passat, PSC, Cs i la regidora no adscrita Marta Morell van rebutjar una moció de la Crida perquè l’Ajuntament instal·li plaques solars de les quals es beneficiarien les famílies més vulnerables a canvi d’una taxa de manteniment. ERC hi va votar a favor i Junts, abstenció.
