Mantenint el cicle d’activitats, el Panathlon Club Sabadell va tenir com a convidats dos àrbitres internacionals de waterpolo: Marta Cabanas i Pau Segurana. Ambdós pertanyent al Col.legi català, i en el cas de Cabanas, es tracta de l’única àrbitra a dirigir partits de la Lliga de la Divisió d’Honor masculina.
“D’un col·lectiu de 89 àrbitres, només 9 som dones i jo, per ara, l’única que està en la Divisió d’Honor masculina. De fet, ens podem considerar afortunades, ja que per exemple tant a Grècia com a Itàlia, només en tenen dues. Vaig haver d’anar superant certes dificultats pel fet de ser dona, sobretot en els meus primers anys, arbitrant en les categories de benjamins, alevins, infantils on la pressió de pares i mares ja és considerable”, va explicar la Marta als socis de l’entitat sabadellenca.
Abans d’exercir com a àrbitre va ser nedadora i jugadora del Mediterrani, CN Sabadell i CN Terrassa i fins el 2013 va estar en actiu en el pla competitiu. “Em va anar bé procedir d’una família en la qual tots havien jugat a waterpolo i de fet, el meu germà Sergi ho fa actualment en el CN Sabadell. Amb la perspectiva del temps, considero que vaig encertar en dedicar-me a l’arbitratge”.
Pau Segurana, exjugador del CN Barcelona, també és jutge internacional. “Els àrbitres catalans són els millors del món, ja que l’aprenentatge comença amb quatre anys a nivell català, quatre més en l’àmbit estatal, per continuar en l’internacional. És a dir, quan nosaltres portem vuit anys d’experiència, els de Madrid, per exemple, només en porten quatre”.
Superioritat de Catalunya
La superioritat de Catalunya és evident: 9 dels 12 equips de la lliga són catalans. “La figura de l’àrbitre és respectada”, assegura el Pau, per afegir que “mai un col·legiat hauria de mirar quantes expulsions es porten en un partit”. Un altre factor a tenir en compte és “el control, no només del joc, sinó de l’atmosfera que es viu a la piscina, l’actitud del jugador i, per descomptat, que la primera expulsió marca el nivell del partit”, compateixen Cabanas i Segurana.
El VAR, com en altres esports, sempre té alguna cosa a dir. “En el nostre esport és una eina que ajuda i una diferència és que l’entrenador pot demanar revisar alguna jugada. Cada vegada hi ha més professionalització, però manquen recursos i encara que tot està reglamentat, la decisió final és nostra”, conclouen els protagonistes. També admeten que “els àrbitres veuen el que passa a la superfície en un 99% i intueixen el que passa a sota en un 75%, segons l’experiència adquirida amb el temps”.
