Aquest diumenge comença el Mundial més atípic de la història a Qatar. Mai s’havia disputat enmig d’una temporada. Sobre la gespa no hi haurà cap sabadellenc, però des de fora, un dels periodistes especialitzats en futbol internacional més valorats de l’Estat espanyol, Àxel Torres, tindrà un paper molt important en diferents mitjans. Cada dia el podrem veure, per exemple, al canal Gol Mundial de Movistar, on també col·laborarà un altre sabadellenc, Juvenal Edjogo, fent d’analista.
Explica’ns quina serà la teva participació informativa en el Mundial de Qatar. Diàriament, faré un programa a Gol Mundial a Movistar, que es pot comprar també per OTT, de 22 a 24 hores. Compartiré la presentació del programa i comentaré algun partit pel canal. A la Cadena SER també faré un podcast diari que es dirà Los cromos del Mundial amb Bruno Alemany i participaré tant a Carrusel Deportivo com a El Larguero.
Quin contingut tindrà el programa televisiu? Bàsicament, serà el resum dels partits i la seva anàlisi amb gent destacada com Andoni Zubizarreta, Roberto Moreno, Aitor Lagunas i altres exfutbolistes i periodistes. També farem connexions amb protagonistes a Qatar on tindrem tres enviats especials.
És molt diferent viure-ho des de lluny? Sempre és més fàcil endinsar-te en l’ambient del Mundial si estàs en el lloc on es juga, és evident. Vaig viure el del 2006 (Alemanya) des del centre de premsa i en el 2014 vaig fer, per Gol TV, el de Brasil anant de ciutat en ciutat. És la millor experiència que he tingut en el periodisme.
T’hauries imaginat mai un Mundial els mesos de novembre i desembre? Les dates ho modifiquen tot, però segurament els jugadors arribaran en un estat de forma millor que l’estiu i això pot ser beneficiós per l’espectacle.
El fet de celebrar-se a Qatar pot provocar una reacció de rebuig per part de la societat? És un país que té els drets humans molt per sota del que seria desitjable i també es va atorgar d’una manera fosca. Està clar que pot haver-hi gent que no vulgui veure el Mundial i boicotejar així la decisió de la FIFA. Fins i tot a vegades es qüestiona als qui parlem professionalment del Mundial.
Com a periodista especialitzat en l’àmbit internacional, el Mundial és el màxim exponent professional? És la competició per excel·lència del món del futbol, el títol més important que pot guanyar un jugador. El fet de jugar-lo ja és un honor. Jo em sento més identificat amb el futbol de clubs i concretament amb el meu (Centre d’Esports), però el Mundial és el torneig més important. Per a un futbolista i també per a un periodista esportiu.
De quin primer Mundial tens consciència com aficionat i quan comences a seguir-ho com a periodista? El primer va ser Itàlia’ 90 i recordo que vaig veure sencer el Camerun-Argentina, el partit inaugural, a casa amb els meus pares. Allà em vaig aficionar al futbol. I el primer Mundial en què vaig participar com a periodista va ser el de Corea’ 2002 fent coses als programes de la cadena COPE.
Quin seria el teu pronòstic, possible equip revelació i jugadors sorprenents? França, Brasil i Argentina els veig favorits; Sèrbia pot fer un bon paper i de jugadors, en poden sortir molts. M’encanta el central de Costa Rica, Calvo, i alguns de la selecció del Japó, dos rivals d’Espanya.
I Espanya? Van els millors o els que confia Luis Enrique? Penso que pot fer un paper semblant a l’última Eurocopa, capaç de competir contra els millors i costar-li davant rivals que es tanquen. Com a col·lectiu i idea de joc és dels equips que ho té més interioritzat i funciona com un bloc. Luis Enrique confia en la seva gent i té plena confiança.
T’ha sorprès la nova faceta de Luis Enrique com a ‘streamer’? S’ho prenen malament els mitjans? Jo no ho trobo malament. La societat cada vegada ofereix més alternatives i ens hem d’adaptar. Luis Enrique creu que pot ser positiu i nosaltres ens hem de centrar a fer la feina de la millor manera possible.
Terrassa tindrà Dani Olmo. Sabadell no té cap futbolista. Tens l’esperança de veure’n algun en el futur? M’agradaria molt que hi jugués un sabadellenc i del Centre d’Esports… Per això caldria estar a Primera Divisió i potser aspirar a competicions europees. Mai es pot perdre l’esperança.
A títol personal, què suposa un Mundial? Duplicar la feina, un sacrifici en l’àmbit familiar important, però ho compensa perquè és un fet únic i em fa molta il·lusió.
