Revulsiu a mitges. El Centre d’Esports, després del càsting fet aquesta setmana, ha apostat per la via de casa per sortir del pou de Primera RFEF. Miki Lladó, l’únic supervivent del cos tècnic que fins ara capitanejava Gabri Garcia, ha estat l’escollit. Una gran oportunitat que arriba en unes circumstàncies molt complicades i suposarà, sense dubte, un enorme repte professional.
Miki Lladó ja havia sonat a l’estiu com una de les opcions a la banqueta arlequinada, sobretot quan Jaume Milà, el seu gran valedor, es va incorporar com a segon del director esportiu Gerard Escoda. Finalment, es va incorporar com a segon de Gabri. Va arribar per a l’inici de la pretemporada procedent dels Estats Units, on estava treballant en una empresa de formació i metodologia d’ençà de la seva sortida del CE Sabadell per voluntat pròpia.
Diferents papers
Ha fet gairebé tots els papers de l’auca en el club arlequinat. Va arribar, com ell mateix ha confessat en més d’una ocasió “per casualitat”. Miki Lladó va estar quatre anys a l’Índia com a component de l’estructura tècnica de la Fundació Vicenç Ferrer dirigint el projecte Anantapur Sports Academy. També va viure una efímera experiència en el Bangalore de la Segona Divisió. Llavors va rebre la trucada de Jaume Milà, que era el coordinador del Futbol Base sabadellenc per incorporar-se al juvenil B. No va poder evitar el descens, però a l’any següent va ascendir al juvenil A, amb el qual faria dues excel·lents temporades: ascens a Divisió d’Honor i una històrica sisena posició.
El següent pas que li va proposar el club seria la seva incorporació al Departament de Futbol Internacional, aprofitant els seus contactes a l’estranger, un càrrec que va durar poc temps, perquè va decidir acceptar la proposta dels Estats Units. “Quan em va trucar el Sabadell per incorporar-me al cos tècnic com a segon no m’ho vaig pensar dues vegades. El Sabadell és el Sabadell”, va explicar al seu moment el tècnic santcugatenc. Ara haurà d’afrontar un repte majúscul amb només 33 anys. La seva mà dreta serà Gerard Bofill, fins fa tres setmanes tècnic del filial, mentre Marc Nomen passa del juvenil al ‘B’ de Primera Catalana. Efecte dominó.
Com a anècdota, la temporada anterior va fer de tècnic pont entre la destitució d’Antonio Hidalgo i l’arribada de Pedro Munitis i aquesta mateixa temporada també va exercir de primer quan Gabri va ser sancionat. A partir del dimarts 27 ell assumirà la màxima responsabilitat, pensant ja en el seu debut oficial, el 8 de gener, davant l’Athletic Club B a la Nova Creu Alta. Amb la incògnita de la banqueta resolta, també serà el moment de començar a analitzar la situació de la plantilla i la possibilitat de fer retocs i demanar reforços en el mercat d’hivern.
Precedents
L’última vegada que un tècnic de la casa va agafar les regnes del primer equip va ser José Solivelles, la temporada 16/17, a Segona Divisió B. També amb moltes limitacions econòmiques i una plantilla renovada. Va tenir alts i baixos fins que va ser destituït en la jornada 22 pel director general Toni Hernández tot i estar fora de la zona de descens. El va substituir Guillermo Fernández, Romo, i l’equip va assolir la permanència en la penúltima jornada de lliga.
El salt d’un segon entrenador al primer pla té com a antecedent el cas de Miquel Olmo la temporada 13/14 a Segona Divisió A. El màxim responsable, Javi Salamero, va caure en la jornada 15 i el club va decidir donar-li un marge de dos partits a Olmo. L’equip va respondre i ell va ser ratificat. De la zona de descens va fregar el play-off d’ascens a Primera Divisió. De fet, va arribar a l’última jornada, davant el Recreativo de Huelva, amb opcions matemàtiques, però no es van donar les combinacions i acabaria en desena posició. L’any següent Olmo va continuar, però també seria destituït.
