És la seva cinquena temporada al Centre d’Esports. Les quatre primeres, treballant als despatxos del Futbol Base, amb resultats espectaculars, i a l’estiu es va incorporar a la direcció esportiva del primer equip com a ajudant de Gerard Escoda. La dolorosa pèrdua del reusenc va propiciar el seu salt com a màxim responsable en un moment clau del curs, en ple mercat d’hivern. Jaume Milà ho ha afrontat amb valentia i determinació. Cinc sortides i quatre fitxatges ha estat el balanç definitiu.
S’ha assolit l’objectiu? Globalment, penso que sí. L’objectiu principal era millorar el nivell de la plantilla perquè l’equip estava en descens, un indicador prou contundent. Hem pogut moure el mercat: han marxat els jugadors que volíem treure i han arribat altres que, pensem, poden contribuir a aques ta millora per la seva experiència i qualitat.
Plantejar baixes és la part més delicada. Alguna estratègia? Es complica si no ho planteges amb temps. En aquest sentit, vam saber anticipar-nos. El futbolista vol jugar i si li expliques que el seu rol serà secundari i pot devaluar-se, entén la situació. Vam posar les cartes damunt la taula parlant amb ells i les agències de representació. El problema és quan es fa a última hora perquè llavors el jugador es pot agafar al seu contracte.
No va ser el cas del porter Víctor Vidal? No, no va ser així realment. Cert que la baixa es va produir al final, però ell coneixia la situació des del principi del mercat. Feia un mes i mig. Vam parlar molt clar. La qüestió és que no podíem prescindir d’ell fins a trobar un recanvi i aquest va arribar a última hora.
Adrià Ortolà va ser el fitxatge més difícil? Per la seva trajectòria és un porter amb caché i tenia altres opcions. Havíem d’esperar. També era el cas de Raúl Baena, qui tenia perspectives d’incorporar-se al mercat de Segona A o fins i tot esperar, però el vam poder convèncer a través del projecte. Li vam explicar que si es volia projectar de nou venint d’una lliga tan diferent i llunyana com Hong Kong, necessitava jugar. Cristian Herrera va valorar el Sabadell, en primer lloc, tot i tenir ofertes superiors, com va passar amb Ricard Pujol. De fet, han vingut futbolistes que podien guanyar més diners en altres clubs i això s’ha de valorar molt positivament.
També hauran fallat operacions, com la de Rubén del Campo. Sí, és normal. El cas d’aquest jugador va ser molt estrany. Estava tot lligat, havíem redactat el contracte i ell tenia les maletes al cotxe per viatjar. Tot es va complicar amb la interpretació d’una clàusula per minutatge. L’agent i el jugador tenien clar que es podia alliberar, però el San Fernando ho veia diferent. I en aquest conflicte no podíem entrar. S’ha quedat allà. Una altra operació que no va sortir és la de Dani Villahermosa (Espanyol B). De tota manera, ell ja havia decidit marxar al Castelló perquè les condicions eren molt superiors. Tampoc s’ha mogut al final.
Tothom apuntava un central com a prioritat i al final no n’ha vingut cap… Ha estat un petit drama això del central. Vam treballar en cinc o sis opcions reials, però per diferents raons cap d’elles va quallar. Jesús Fernández (Lugo) o Jordi Pola (Sporting) van estar molt a prop. Ells veien bé el projecte, però els seus clubs no els van deixar sortir. És totalment lícit. També vam estar a prop de Kike Hermoso (ex Betis Deportivo) que ara està a la lliga portuguesa (Vilafranquense, Segona). Va començar a jugar més i això ho va frenar.
/ Lluís Franco
Hauria pogut tornar Pedro Capó? Vaig parlar amb ell perquè pensàvem que ens podia aportar experiència i la implicació que sempre ha demostrat en el Sabadell, però no vam anar més enllà. Està vivint una gran temporada a l’Eldense, amb la possibilitat d’un ascens al futbol professional i això ho va fer impossible. Potser en un altre context hauria acceptat. Tornar a Ses Illes o al Sabadell seria el seu desig en un futur.
Fitxar un jugador de gairebé 34 anys com Raúl Baena és un risc? El risc existeix sempre. Volíem un futbolista d’un nivell superior, que aportés un punt d’experiència per-què aquest és el principal dèficit de l’equip. Raúl Baena ha apostat més pel projecte que pels diners i penso que li queden almenys dos anys d’un altíssim rendiment.
A l’estiu era el segon de Gerard Escoda. Ara, al capdavant de la direcció esportiva nota més responsabilitat? D’entrada vull dir que m’hauria agradat fer aquest pas en unes altres circumstàncies. Puc dir que amb el Gerard vaig aprendre moltíssimes coses en poc temps i gairebé vaig fer un Màster. La seva pèrdua va ser molt dolorosa. Jo em sento tranquil perquè sempre he sigut una persona autoexigent. En els quatre anys al Futbol base ja em marcava aquesta màxima exigència. En l’última etapa de José Manzanera i Miguel de Hita també vaig mantenir un cert contacte i compartíem moments amb ells. Estic content d’aquesta feina, és la que sempre he volgut fer. Confiava que arribés el moment i em sento preparat i capacitat per exercir de director esportiu.
Quina és la principal diferència amb el Futbol base? El punt diferencial és l’estructura econòmica que tinguis. Pots oferir un projecte ambiciós i seriós, això ajuda, però després ve el factor econòmic i amb segons qui no podem competir. Els diners, en canvi, no són tan necessaris en l’àmbit de la Base.
Una de les primeres decisions va ser escollir el substitut de Gabri. L’aposta per Miki Lladó també podia significar un gran risc, no? En aquest cas particular, m’estic jugant la credibilitat per fer una aposta amb Miki, Gerard, Jaume i tot el cos tècnic de la casa. Si va bé, molt de mèrit; si va malament es dirà allò d’un director esportiu i un
entrenador inexperts… Gabri o Pedro Munitis venien amb una trajectòria de jugador i a les banquetes i no és el mateix.
Va haver-hi càsting realment? Per descomptat. Vam fer videoconferències amb diferents entrenadors amb molta capacitat i el Miki ens va convèncer pel seu discurs i
seguretat.
No pot negar que tenen una relació especial. Això pot canviar ara? Hem treballat junts quatre temporades, però sabem diferenciar. Amb ell he tingut sempre una relació molt professional. Cal recordar quan li va tocar donar el relleu del juvenil ‘A’ a Marc Nomen després de fer dues grans temporades. S’han de prendre decisions. Tenim una bona relació, però hem de saber separar-la de l’àmbit esportiu i professional.
L’equip encara no ha perdut en aquest 2023, però continua al límit de la zona de descens. Cada vegada competim millor i potser ens falta tocar la tecla per traduir-ho en victòries. El Miki ha aconseguit connectar a jugadors que no ho estaven, com Guillem Molina, Pau Resta o Dieste, i la clau és fer-nos forts a partir del concepte de no encaixar perquè a dalt ara tenim molt de talent i arribaran els gols.
Ara que es posa en dubte la Primera Federació, quina és la seva opinió? És una categoria molt maca, d’un nivell superior a l’antiga Segona B, però li falta estabilitat. Ara mateix depèn d’inversions o injeccions econòmiques externes per subsistir.
A final de temporada, molts jugadors acaben contracte o cessions. Caldrà treballar amb temps… Jo també acabo contracte. És evident que caldria planificar amb antelació, però ara hem de focalitzar els esforços a guanyar partits. Ja parlarem de futur d’aquí a dos mesos si cal.
El mòbil ja no treu fum? Per sort, en tinc dos i encara que sigui difícil en el món del futbol, així puc desconnectar una mica.
