“T’ha picat l’hòstia que t’han fotut abans, eh…!”. És un correu que va rebre el J (inicial fictícia), de 13 anys, per part d’un company de classe després que un altre company li propiciés un cop de puny a les costelles hores abans a l’escola. Els fets es remunten a l’octubre de 2022, en una de les aules de 2n d’ESO de l’Institut Jonqueres, a la Plana del Pintor, considerat de màxima complexitat. “No vaig voler abaixar el cap, vaig voler denunciar el que havia passat”, indica la mare de la víctima, que afegeix que “a partir d’aquesta denúncia, els assetjadors van posar a la diana el meu fill, com a venjança”.
El cas del J és un nombre més a la llista, en creixement, de casos d’assetjament escolar que es notifiquen cada dia a Catalunya. En xifres de 2022, el Departament d’Educació va xifrar 843 casos de violència infantil en entorns escolars en un any, el que equivaldria a una mitja de dos casos de bullying cada dia a Catalunya.
“Amenaces, insults, humiliacions, crits de “maricón” o, fins i tot, contactes físics”. Així descriu la mare els episodis de bullying que ha patit el seu fill a l’institut i als entorns del centre educatiu, ja que, apunta que “el J ha agafat por fins i tot a treure a passejar el gos per si es troba els assetjadors pel veïnat”. Segons els familiars de l’afectat, “el J té potencial acadèmic”, és per això que “únicament demanem que el deixin estudiar tranquil per llaurar-se el futur que vol”.
La mare de la víctima sosté que pròximament hauran de prendre una decisió “a contracor”. “Anirem a Ensenyament per buscar una alternativa, que segurament passarà per reubicar el meu fill a un altre escola”. Un desenllaç que per a la família del J “és una pena” perquè la relació entre l’alumne i els docents de l’institut “és molt bona” i té “un grupet d’amics que li agrada”.
El centre ha activat el protocol
La família de la víctima s’ha dirigit diverses vegades a la direcció de l’Institut Jonqueres, a qui desvincula de qualsevol culpa davant d’aquest cas: “Volem subratllar que tant els professors del centre com la direcció sempre ens han atès perfectament i han mirat de buscar solucions immediates”. Jonay Roda, director de l’INS Jonqueres, que és plenament coneixedor d’aquest cas de bullying, sosté que “el centre està treballant per resoldre el conflicte i que hi ha tolerància zero amb aquest tipus de situacions“.
Segons el relat, que director i familiars comparteixen, els episodis d’assetjament van iniciar-se a l’octubre i van aconseguir resoldre’s durant el primer trimestre del curs. Malgrat tot, les amenaces i els insults cap al J van reflotar de nou fa pocs dies, i la mare de la víctima ha tornat a interposar una denúncia recentment. El director assegura que “en el seu moment ja va activar-se un protocol, que ara s’ha reobert novament”. El procés implica fer una recollida d’informació, parlant amb alumnes, professors i familiars dels presumptes assetjadors i el presumpte assetjat. Finalment, es fa una valoració interna per determinar si es tracta d’un cas d’assetjament escolar, que en aquest cas ha resultat ser-ho.
Roda també apunta que les tutores ja s’han posat en contacte amb les famílies i que de moment s’estan prenent mesures de protecció a l’interior de l’escola, com intentar que la víctima no es quedi sola a les aules o vigilar els moments d’entrada i sortida de l’institut.
Preguntat pels orígens del conflicte, el capdavanter de l’Institut apunta que “tot va sorgir per un malentès”. El docent reconeix que “hi ha situacions molt complicades de gestionar” en els centres de màxima complexitat com l’INS Jonqueres; i afegeix que “en aquest cas, creiem que l’espurna va poder saltar per una disputa per diferències ètniques i de religió”.
L’informe del psicòleg va diagnosticar ansietat
Els casos d’assetjament escolar poden afectar psicològicament o generar trastorns mentals transitoris a les persones que el pateixen o al seu entorn. Els experts assenyalen l’etapa secundària de l’ensenyament com un període de maduració mental; i apunten que el bullying pot deixar algunes seqüeles mentals. Documents facilitats per la mare del noi al Diari de Sabadell han servit per constatar que un psicòleg va diagnosticar-li a la víctima “importants símptomes d’ansietat“, a partir d’una entrevista i d’un autotest d’assetjament escolar al qual se’l va sotmetre. De l’informe se’n desprèn que el pacient estava “extremadament tens i inquiet”; i presentava “un sentit aprensiu de la imminència de problemes, hipersensibilitat a qualsevol ambient i incapacitat de relaxació”.
A banda, entre la documentació hi figuren informes clínics que proven que la víctima va desplaçar-se a un centre mèdic després d’haver estat presumptament agredit per quatre companys. A l’informe hi consta que el J presentava “dolor a la part esquerra del tòrax” i que s’havia produït “un traumatisme a nivell d’hemitòrax”.
Mediació fallida
El cas va arribar al departament d’Educació, i també a l’Ajuntament de Sabadell, que va desplegar les eines de mediació pertinents. “Teníem a disposició dues mediadores que ens van ajudar moltíssim a mi, al meu marit i al meu fill”, relata la mare del noi. Malauradament, però, “la mediació entre totes les parts no va resultar prou eficient per a resoldre al 100% la situació”, apunta el director.
Telèfon Infància Respon
El telèfon 116 111, anomenat Infància Respon, és el telèfon de referència per a informar de possibles casos d’assetjament als centres educatius. El telèfon està operatiu les 24 hores del dia els 365 dies de l’any, de forma gratuïta i totalment anònima, sense deixar cap empremta. El servei té com a objectiu prevenir i detectar els maltractaments d’infants i adolescents posant especial èmfasi en les situacions d’assetjament als centres educatius.
