[Aleix Pujadas i Marta Ordóñez]
Hi passem cada dia i en alguns casos fa tant de temps que hi són que ja formen part del paisatge urbà al qual estem acostumats. Pintades vandàliques i grafits no autoritzats protagonitzen les façanes d’edificis de tota la ciutat, però no agraden a tothom. D’una banda, hi ha les obres d’art, amb les quals hi ha unanimitat que aporten qualitat a l’espai públic. Però a l’altre cantó de la balança hi ha les pintades que embruten els edificis i degraden l’espai públic. Experts i veïns expliquen els seus efectes i les propostes de millora que proposen en aquest àmbit.
Pintades vandàliques al carrer de Jesús, al Centre / VÍCTOR CASTILLO
A Sabadell dos individus hauran de respondre davant dels tribunals per fer pintades als carrers de la nostra ciutat. El 2020 i 2021 la Policia Municipal va identificar amb estudis grafístics l’autor de 212 guixades (tags) i un altre jove que n’havia fet 444 a diverses parets de la ciutat. Els tags suposen maldecap per alguns comerciants i veïns que es lleven amb les seves propietats vandalitzades. “Cal que es busquin espais específics perquè deixin anar el seu esprai sense vandalitzar les nostres façanes”, coincideixen comerciants i propietaris entrevistats.
La nova ordenança de Civisme i Convivència que s’ha d’aprovar pròximament tindrà mà dura contra les pintades i grafits que no s’hagin autoritzat. De fet, es considerarà un fet greu, tant si les guixades són a edificis protegits pel Pla de Patrimoni o en una façana privada sense el permís de l’Ajuntament i el propietari. En aquests dos casos, si s’enxampa l’infractor, la sanció serà de fins a 1.500 euros.
Quina és la realitat a Sabadell?
La Policia Municipal està al darrere dels incívics. Però les intervencions policials es fan amb l’autor identificat i denúncia. El 2022 es va saldar amb 17 individus denunciats per guixar parets o persianes de locals comercials. No és la xifra més alta dels darrers anys: l’any anterior es van denunciar pràcticament una trentena de taggers.
Pel que fa als grafits o murals autoritzats, l’Ajuntament va aprovar el 2022 més d’una quinzena de sol·licituds, tot i que 10 propostes van quedar a l’aire perquè els propietaris no van respondre a la petició. Aquest 2023, vuit entitats de grafiters, associacions o institucions han demanat un espai per fer aquests murals, però encara no s’han autoritzat.
Les pintades vandàliques s’han convertit en habituals a Sabadell / VÍCTOR CASTILLO
Veïns, experts i comerciants veuen una diferència abismal entre els dos conceptes. “Una cosa és art. L’altra, vandalisme”, explica Miquel Àngel Vicente, director adjunt de la Cambra de la Propietat Urbana. I en trobem exemples als nostres barris: a la Sara Castillo, propietària d’una tintoreria a la Concòrdia o la Soledad García, que regenta un saló de perruqueria a Can Deu, els hi van vandalitzar les seves persianes. I han optat per no tornar-les a pintar perquè “els incívics tornaran a fer pintades”. La Vanessa, que té un centre de perruqueria a la Via Aurèlia, va optar per encarregar un grafit professional per la seva persiana i, així, evitar que altres hi pintessin.
Esperant els murs lliures
L’Associació de Grafiters de Sabadell reclama des de fa temps disposar de murs on poder pintar els seus grafits. Un dels artistes sabadellencs més reconeguts, Werens, reivindica aquesta necessitat i apunta que ja es duen a terme iniciatives com aquesta a Terrassa i Barcelona. A Sabadell, fa tres anys que un projecte d’aquestes característiques està en mans de l’Ajuntament, que assegura que ja té a punt l’aplicació per a mòbils que informarà sobre els murs disponibles, però ara s’està treballant en el model de gestió. No hi ha calendari de llançament, a hores d’ara. En aquests moments, lluny queda la proposta per convertir Espronceda de referència del grafit artístic que posés Sabadell en el mapa d’aquesta expressió artística.
Montserrat Iglesias: “Les parets netes milloren la sensació de seguretat”
“Els grafits afecten a la sensació de seguretat”, sosté Montserrat Iglesias, directora de l’Escola de Prevenció i de Seguretat Integral UAB. Tot i que sigui una sensació, l’experta afirma que té efectes reals: en la darrera enquesta de seguretat de Catalunya, de fet, el 32% de les persones afirmaven que deixaven de fer coses segons la seva percepció de seguretat. I, segons avança Iglesias, els espais vandalitzats és el que més sensació d’inseguretat genera, la segona causa. En aquest sentit, aposta per la tasca preventiva de les administracions i per la via sancionadora. “Cal posar mesures”, creu.
Xavi Santos: “Les cases amb ‘tags’ costen de vendre”
Millorar l’estat de les façanes permetria oferir una millor presentació dels habitatges, especialment aquells que estan en venda, subratlla el president d’Apialia Sabadell, Xavi Santos. El sabadellenc creu que “quan un edifici té pintades i actes vandàlics degrada la finca”, una acció la neteja de la qual va a càrrec de la propietat, no de l’Ajuntament. A efectes comercials, Santos creu que les pintades vandàliques no tenen efectes en el valor dels immobles, però sí que afecten la seva presentació. “És com si està brut un cotxe que et venen com a seminou perquè només té 20.000 km”, exemplifica.
Ramon Puig (Werens): “S’ha de tenir parets on anar a pintar”
L’Associació de Grafiters de Sabadell impulsa el projecte Murs Lliures per donar als grafiters espais per expressar-se. Un dels seus impulsors, Ramon Puig (Werens), explica que “serien espais com parets d’obres on la gent pogués anar a pintar, no molestarien a ningú perquè serien pensades per practicar, aprendre i deixar de fer coses lletges”. Werens lamenta que tot i que l’associació ha proposat més de 60 parets, l’Ajuntament “té el projecte al calaix i no l’aplica”. L’artista local també creu que falta promocionar els tallers de grafits i tractar més l’art a les escoles. “Que hi hagi més educació”, apunta.
Miquel Àngel Vicente: “Fan perdre valor de les finques”
Les pintades vandàliques de a les façanes poden desincentivar la compra o el lloguer d’un habitatge, explica el director adjunt de la Cambra de la Propietat Urbana, Miquel Àngel Vicente. Perquè “degraden la imatge de qualsevol zona, transmet deixadesa i pot fer perdre valor a les finques”. Vicente comparteix que la solució implica incrementar la neteja de l’espai públic no només quan hi ha simbologia i habilitar espais per fer aquestes pintades, o que les que es facin estiguin acordades amb els propietaris. “Hi ha autèntics artistes, però rebutgem els actes vandàlics com qualsevol altre”, apunta.
Jordi Obradors: “Cal tenir el comerç viu per evitar-ho”
Jordi Obradors, gerent de l’associació Sabadell Comerç Centre no considera que les guixades o tags siguin la principal preocupació dels comerciants de Sabadell. Ara bé, considera que els grafits no professionals indiscriminats són accions que “embruten” el paisatge urbà i, per tant, generen una percepció de “brutícia visual que no ajuda”. En aquest sentit, sosté que les empreses comercials procuren mantenir les seves façanes netes: “Quan a una zona cau l’activitat comercial, es desertitza… i és terreny adobat per tal que apareguin conductes incíviques. Cal tenir el comerç viu per evitar-ho”.
Els veïns, contra els grafitis: “Hi ha pintades prehistòriques a Sabadell”
Tens alguna reclamació sobre l’espai públic a Sabadell? Contacta amb nosaltres!
