La sabadellenca Emma Vives és arquitecta especialitzada en accessibilitat i coneix amb detall l’estat de la ciutat en aquesta qüestió.
L’arquitecta sabadellenca Emma Vives està especialitzada en accessibilitat / VÍCTOR CASTILLO
Sabadell és una ciutat accessible? No ho és. Queda un bon tros per ser una ciutat accessible, almenys a mig termini. Tot i que s’han fet moltes intervencions i millores a tota la ciutat o més al Centre, quan et desplaces a 30 o 40 metres de l’Ajuntament, pots veure mancances de paviment en mal estat que pot provocar que qualsevol ensopegui, Això és un risc per la ciutadania, i ja ni parlem de les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda.
Més que de barreres arquitectòniques, els tècnics ara parleu de disseny universal. Intentem deixar enrere les barreres arquitectòniques i parlem d’accessibilitat, inclusió i disseny universal perquè l’espai públic el puguin utilitzar quantes més persones millor. Per exemple, hi ha molts guals sense endreçar i pendents transversals, els que van en perpendicular a la nostra marxa. No haurien de superar el 2% de pendent i molts estan sobre el 5-7%. Està generalitzat a tota la ciutat.
Com hauria de ser la ciutat perquè fos més accessible? Per la topografia que té, molt plana, Sabadell hauria de ser capdavantera en accessibilitat a nivell català o estatal. S’estan fent plans d’accessibilitat exclusius i haurien d’estar inclosos al pla de mobilitat, per exemple, perquè totes les persones puguin agafar l’autobús i tinguin tota la informació. Per l’accessibilitat cal informació i formació. Quan tenim un lavabo accessible, però no s’informa, la gent no el fa servir perquè no sap que hi és.
La plataforma única dels carrers és una opció ideal? Pot donar més amplitud pels vianants, però les persones cegues o sordes, en el fons, s’han habituat en un tauler de joc. I si els hi modifiques, per ells és tot un món perquè s’han de tornar a habituar. Al dissenyar aquests carrers també s’han de tenir en compte els vehicles elèctrics, que no fan soroll.
Quins llocs podrien millorar l’accessibilitat? Per exemple, a la Rambla, els guals dels creuaments no faciliten la circulació en línia recta per seguir fins a la següent vorera. A la Gran Via, la continuïtat d’algunes voreres és inexistent…
