Fa 26 anys que són parella i 26 anys que treballen junts. Efectivament: la Toñi i el Paco es van conèixer a la feina, a la Seat. Quasi per casualitat. Ell era el seu encarregat i es van enamorar. Des d’aleshores, sempre han treballat junts: van agafar les regnes del restaurant Manolo, després van treballar colze a colze al bar del camp de futbol de Can Puiggener, a l’Escipión i, actualment, al Carreras.
Quan el negoci que havien engegat plegats s’ha complicat i han hagut de buscar-se un extra i treballar per separat , asseguren que es troben molt a faltar. “Estem molt acostumats a estar junts, treballem bé i ens entenem”, diuen.
La clau de l’èxit? No endur-se els problemes de la feina a casa i viceversa. “Quan arribem a casa, deixem de banda la feina i ens centrem en la família”. Fa anys que no discuteixen. Sona a pel·lícula, oi? Però la Toñi, només mirar el seu marit, sap com se sent i com actuar. I a l’inrevés.
Han sabut batallar plegats quan han vingut temps complicats a l’economia familiar. “Quan les coses anaven pitjor, com a parella estàvem encara millor”. Es feien costat, s’entenien i, quan queia l’un, l’altre estava per aixecar els ànims. Potser no tenien res a les butxaques i un munt de preocupacions i factures per pagar, però s’han tingut l’un a l’altre. I han sortit victoriosos de totes les batalles.
La Toñi recorda amb tendresa el primer Sant Jordi: va rebre a casa un ram de 12 roses. “Aquells primers anys són una explosió brutal d’amor i il·lusió”, explica. La parella és de celebrar Sant Jordi. Ells ho celebren tot, no els hi cal gaire excusa per fer-ho. Aquest any els hi toca gaudir del dia del llibre i la rosa entre fogons: és diumenge i treballaran fins al migdia al seu restaurant.
Aprofitaran per vendre també alguna rosa pel viatge de final de curs del seu fill. Però tenen la sort de poder passar plegats aquesta cita. I és que, sigui a Martorell o a Can Puiggener, a la feina o a casa, des d’aquell primer Sant Jordi, ara fa 26 anys, no els hi ha faltat mai una rosa cada 23 d’abril.
