Va ser el personatge mediàtic català de la setmana quan es van fer públiques les notes de la selectivitat. Fins i tot a ell li va sobtar veure que a mesura que repassava el butlletí digital de les notes, de dalt a baix, totes les xifres començaven per ‘1’ i acabaven per ‘0’. Sí, sí. Un 10 de 10 a les PAU del 2022. El sabadellenc Ramon Bernadas, exalumne de l’Escola Pia, va aconseguir la màxima nota de Catalunya a la Selectivitat de l’any passat. Aleshores ja el vam convidar a la redacció del Diari de Sabadell per a entrevistar-lo; i ara no ens hi hem pogut estar i hem tornat a contactar amb ell per a preguntar-li com li va la vida universitària. Confessem que el Ramon ens cau especialment bé a la redacció del diari: el seu optimisme constant, barrejat amb la seva espontaneïtat i cordialitat, el converteixen en un espècimen d’aquells amb qui vas a fer un cafè i acabes amb la taula plena de birres.
Ramon Bernadas, en un dels carrers del centre de Sabadell / Victòria Rovira
“Allò de dormir les hores que toquen ja no ho porto tan bé”
Posem-nos seriosos, però. El Ramon tenia clar que volia estudiar Medicina a la Universitat Pompeu Fabra. ”I així ha estat” (amb la puntuació que tenia tampoc havia de patir per la nota de tall), comenta, ara que ja fa uns mesos que assaboreix això de ser universitari. “El cert és que la universitat és un canvi en majúscules”, apunta el Ramon, que afegeix que “és el moment on notes que t’ho has de començar a prendre seriosament”. A la primera entrevista que li vam fer ens va assegurar que el secret del seu 10 era “llegir i respectar les hores de son”. Preguntat per si encara manté aquesta idiosincràsia, el Ramon no pot evitar somriure lleugerament: “Bé, confesso que la part de dormir les hores que toquen ja no la porto tan bé…”. Segons sosté l’universitari, “fer-se un grup d’amics i anar de tant en tant a la cantina” també forma part de l’aprenentatge universitari. Si bé és cert que ha notat en aquesta nova etapa una dificultat afegida, “encara penso en el 90% que la medicina fa per a mi”. Només hi ha una cosa que el Ramon canviaria d’aquesta nova etapa: “Perdo quasi dues hores diàries al tren, això no ho havia tingut en compte…”.
Estudiar medicina t’obre un món de possibilitats, explica el sabadellenc; que es mostra dubtós sobre quina especialitat escollir. “Si ara mateix n’hagués d’escollir una, et diria que la que em tira més és la neurologia”, assegura. El Ramon va haver de deixar una de les seves aficions que més l’omplien, el bàsquet, ja que “no podia assumir el gruix de la carrera i del temps estudi amb tots els extraescolars, i ara per ara encara estic fent música”. No descarta, però, tornar-se a posar els mitjons alts i la samarreta sense mànigues per tornar a disparar pilotes a la cistella l’any vinent.
No tenim cap mena de dubte que el Ramon serà un doctor de primera. Sort i encerts!
