Perseverança + Esforç + Constància = Bons Resultats. Aquesta ha estat la senzilla fórmula que ha posat a la pràctica el sabadellenc Ramon Bernadas per aconseguir la màxima nota de Catalunya a la Selectivitat 2022. Un 10 de 10.
El Ramon, en un dels carrers del Centre de Sabadell / Victòria Rovira
L’hem convidat a la redacció del Diari de Sabadell per conèixer més a fons com ha estat el seu mètode d’estudi, quines són les seves inquietuds professionals i com li agrada gaudir del seu temps lliure. Una conversa molt agradable i distesa que ens ha permès saber què s’amaga darrere d’aquest 10; i aprendre d’aquest sabadellenc, exalumne de l’Escola Pia, que s’ha convertit en el perfil mediàtic de la setmana arreu de Catalunya.
Un 10… T’ho esperaves?
No, no. Vaig sortir conscient que havia fet una bona fase general, però en cap cas m’esperava un 10 rodó. He de reconèixer que va ser una sorpresa total. Part de la gràcia és la preparació, però hi ha un component de sort i d’intuïció que es decideix únicament en el moment que fas l’examen. Això fa que passis d’un 9,5 a un 10. Tot em va anar de cara.
Tens un mètode d’estudi molt concret.
Divideixo el dia en sis franges de dues hores. Al matí, estudiar dues hores, parar dues, i seguidament estudiar-ne dues més. I a la tarda repetir el procés. El mètode és senzillament establir i seguir un horari, independentment de quin. Cadascú té el seu, i tots són igual de beneficiosos. No crec que hagi fet res fora del comú, senzillament seguir estrictament la planificació que tenia. És important complir els horaris que un s’autoimposa.
Què els hi diries als futurs estudiants que s’avaluaran?
Llegir. Llegir molt és clau per a totes les assignatures. Si llegeixes de tots els àmbits, acabes aprenent de tot. És fonamental també respectar les hores de son: estudiar a les tres de la matinada crec és una ximpleria. El batxillerat és força predictiu del que passarà a la Selectivitat; ho diuen molt, però és que realment és veritat. És més important la constància del batxillerat que la preparació de l’últim mes.
I ara què…?
S’han obert moltes possibilitats, però tinc clar que vull fer medicina a la Universitat Pompeu Fabra. Tinc un 13,6, i la nota de tall de l’any passat era un 13,09. No crec que arribi a pujar tant, estic convençut que hi entraré. Sé que vull fer medicina existencial, a partir d’aquí, ja veurem què passa i quines especialitzacions agafo.
Per què medicina?
És una disciplina que combina moltes ciències i jo tinc interès per a totes. A més, la medicina posa aquestes ciències al servei de les persones. Són dues coses que ja per separat m’agraden molt, i que combinades, són la tria professional ideal per a mi.
És un mèrit individual?
Rotundament, no. L’entorn m’ha ajudat moltíssim, tant a casa com a l’escola. Els professors de l’Escola Pia m’han donat suport des de P3, amb afecte i exigència; també els companys. Tres quarts del mateix a casa. El fet, per exemple, de llegir, me l’han inculcat els meus pares i ha estat un factor determinant a la Selectivitat.
No tot és estudiar.
Faig bàsquet i música, i sento que, a part dels estudis, m’han ajudat molt en tot aquest procés. Fins ara ho he compaginat tot molt bé, però ara és probable que deixi el bàsquet perquè sento que no tindré temps per a tot. Seguiré amb la música i més endavant ja buscaré un esport nou.
Foto: Victòria Rovira
