Nani Valero, alcaldable de la Crida per Sabadell, afronta les seves primeres eleccions municipals com a cap de llista de la formació anticapitalista. Abans de l’arrencada oficial de la campanya, se sotmet al test ràpid del Diari, que acosta a la ciutadania algunes curiositats de la candidata.
Tens parella? Sí.
Fills? Dos.
Alguna creença? En la humanitat.
Una fòbia. El feixisme.
Una mania. Intento ser endreçada.
Alguna por? A un futur que no sigui vivible.
Un racó de Sabadell? Qualsevol del Ripoll.
Un restaurant de la ciutat? Mmmm… N’hi ha molts. No et sabria dir.
Amb qui aniries a sopar si poguessis triar qualsevol persona del món? Un senyor que es diu Tomeu i viu a Palma (Mallorca).
Fas esport? No gaire. Tinc una màquina fent teranyines a casa.
Un llibre o autor que recomanis o hagis llegit recentment? Amat-Piniella.
Un programa de televisió? El ‘Polònia’.
Una sèrie? ‘Peaky Blinders’.
Amb quin diari t’informes en l’àmbit nacional? Miro molta informació a Twitter, així que ve de molts llocs diferents.
Política per tota la vida o per un temps? A la Crida, amb el nostre codi ètic, per un temps. Vocació per la ciutat, sempre.
Si no fossis política… Tornaria a la meva feina, com a funcionària i educadora social.
El millor del teu període en la política? Conèixer gent preciosa al voltant de la Crida.
I el pitjor? Quan reps una denúncia que no toca.
Un polític municipal amb qui aniries a fer una cervesa. La faria amb l’Èlia.
Un polític municipal amb qui obriries un negoci. Si fos una cooperativa, amb algú que es dediqui a l’educació. Per exemple, el Pere Farrés.
“Ara em quedo pensant en el restaurant…”, confessa després del test. El nivell gastronòmic de Sabadell és molt alt i hi ha establiments per triar i remenar!
