L’Aplec de la Salut del 1985 va ser especial. Aleshores, s’inauguraven tres escultures que indicaven el ‘Camí de la Salut’, fetes per alumnes i professors de l’escola d’art i disseny Illa. Tres obres d’art diferents, dels artistes locals Anton Puigdomènech, Agustí Puig i Pep Sallés que, 38 anys després, es troben desaparegudes, trencades o descontextualitzades, la qual cosa fa preguntar-se si tindran futur o acabaran de desaparèixer. Els mateixos artistes que les van fer es resignen en veure l’estat de les seves obres i, encara que els podria fer gràcia recuperar les peces, tampoc troben que sigui del tot necessari. El que sí comparteixen és que, d’aquesta o una altra manera, el camí a la Salut es podria repensar i donant-li molt més valor.
En aquesta zona hi havia la primera fita del ‘Camí de la Salut’, retirada per l’Ajuntament fa uns dies / AINA TORRES
L’escultura que va fer Anton Puigdomènech (dissenyador industrial) havia estat ubicada, sempre i fins no fa gaires dies, a la cantonada del carrer de Pelai Briz amb la carretera de Caldes, a tocar del que és un aparcament de sorra. Ara es troba en dependències municipals, ja que l’Ajuntament la va treure “per valorar l’estat en què es troba, com es fa en altres casos d’escultures”, segons han indicat fonts municipals al D.S. Aquesta peça segurament fos la que tenia més gràcia, perquè tenia un tub que permetia veure la Salut al fons, encara que amb el pas dels anys aquesta imatge es va diluir pel creixement de la vegetació.
Una imatge històrica: l’alcalde Farrés, el maig del 1985, inaugurant la fita d’Anton Puigdomènech. A través del tub es veia el Santuari de la Salut / FARRÁN JR.
El sabadellenc recorda que “l’escultura tenia tubs creuats que volien dir que podem arribar a la Salut des de tots camins, però mirant pel forat assenyalàvem que volíem arribar allà [a la Salut]”. Puigdomènech deixa a mans de l’Ajuntament decidir si s’han de recuperar les escultures, però creu que seria interessant fer alguna acció en la línia de popularitzar el camí a la Salut. “Sigui recuperar les escultures o una altra cosa, donaria més èmfasi al camí”, diu, sobretot ara que després de la pandèmia el bosc de la Salut s’ha redescobert com a espai de lleure tant d’escolars com de ciutadans en particular.
Fites del camí
Les tres escultures actuen de fites per indicar el trajecte a peu cap al Santuari de la Mare de Déu de la Salut, i la segona és a la part baixa de les escales que pugen des de les Missioneres de la Caritat a la part alta de la carretera de Caldes. “Li deien el frare per la seva forma”, recorda el membre de la secció d’Història de la UES Lluís Fernàndez, per la seva forma punxeguda, i aquesta encara hi és, però escapçada i utilitzada com a paperera i cendrer. Fernàndez comparteix amb els autors que aquestes peces no tenen un valor patrimonial, però sí que creu que tindria sentit conservar-les perquè “tenen un valor popular, per la seva singularitat, sobretot la primera”. Mostra de l’estima que hi té el sabadellenc, explica que “si m’haguessin dit si me’n volia cuidar, segurament ho hauria fet”.
La primera fita, destrossada fa uns dies / CEDIDA
Per la seva part, l’autor d’aquesta peça, el professor de dibuix Agustí Puig assegura que el projecte ‘Camí de la Salut’ “va ser una cosa molt poc ambiciosa i amb poc pressupost”, que tampoc eren cap gran obra d’art. “Les coses bones perduren i les que no ho són, no”, sentencia.
Manca de manteniment
L’escultura d’Anton Puigdomènech l’ha retirat l’Ajuntament, la d’Agustí Puig es troba en un estat decadent i, la de Pep Sallés, va desaparèixer fa anys. Estava ubicada passat el pont de la Salut, al principi de les escales de la pujada de la Salut del Raval d’Amàlia. L’artista i dissenyador d’interiors sabadellenc, Pep Sallés, lamenta que “la idea va ser molt bonica i es va fer amb molta il·lusió, però es van fer i després no s’han mantingut”. Sallés creu que no haurien de desaparèixer, i “si es refessin estaria molt bé”, tot i que veu lluny aquesta possibilitat.
La segona fita, obra d’Agustí Puig / AINA TORRES
En l’Aplec del maig del 1985 es van inaugurar aquestes tres primeres fites esmentades anteriorment. L’any següent se’n van estrenar dues més, tot i que al principi se’n volien fer tres. Problemes de pressupost de l’escola Illa van fer que finalment es fessin dues peces, segons va informar el D.S. el 13 de maig del 1986. Una és obra de Jaume París, que era professor de l’escola Illa. Encara es conserva i segurament és la que s’entén més, tot i que cap rètol l’explica. Es tracta d’una fletxa que indica el camí al Santuari, i està ubicada, en un costat, a les escales de la pujada de la Salut. El mateix any, però pels volts de Sant Joan, es va estrenar la cinquena peça, de l’alumne Ferran Torres.
Propostes de millora del camí
Entre els veïns també hi ha opinions diverses. El veí del Raval d’Amàlia Francesc Burgos afirma que “les escultures estan molt deixades, les haurien de restaurar i posar en condicions”. La manca de manteniment també opina que ha provocat que els ciutadans que hi passen pel costat no les hi facin cas i les desconeguin. Burgos insisteix que en el tram del camí de la Salut pel Raval d’Amàlia “hi ha moltes coses a millorar”, com netejar embornals, incrementar la il·luminació en el tram fins al cementiri i restituir les baranes de fusta. Una altra veïna reclama “que hi posin escales mecàniques”, la qual cosa facilitaria aquesta part de pujada del trajecte als vianants.
La quarta fita, obra de Jaume París, a les escales de la Pujada de la Salut, al Raval d’Amàlia. La tercera, de Pep Sallés, va desaparèixer / AINA TORRES
Per altra banda, una de les persones que té cura del Santuari de la Salut, Antoni Térmens, opina que “aquestes escultures no tenen gaire sentit, van ser una il·lusió del moment”. I, en el seu cas, proposa a l’Ajuntament que faci una actuació segurament molt senzilla, però que creu que serà molt beneficiosa pels vianants: “que arreglin el tros de terra que hi ha entre la zona de Ca la Daniela i l’inici del pont de la Salut, a banda i banda de la carretera” perquè és irregular i dificulta el pas sobretot de les persones grans i amb mobilitat reduïda.
Monumentalitzar i embellir la ciutat
El que ha passat amb les escultures del projecte Camí de la Salut no és un cas aïllat a Sabadell. Els autors d’aquestes fites ho comparteixen, igual que altres artistes i veïns de la ciutat, i consideren que ha faltat manteniment per part de l’Ajuntament. Per això creuen que el Govern hauria de tenir un pla establert per mantenir totes les peces d’art que hi ha a l’espai públic, la qual cosa embelliria els carrers i dotaria de personalitat el municipi. Fonts municipals asseguren que “s’està estudiant com es pot millorar el manteniment de les escultures en general”. De la mateixa manera que s’ha retirat la d’Anton Puigdomènech per “valorar l’estat en què es troba”.
L’artista Pep Sallés explica que les escultures del Camí de la Salut de seguida es van deteriorar i amb 38 anys que tenen “no hi ha hagut cap manteniment”, continuat, almenys. I Sallés ho emmarca en un problema de ciutat, perquè “a Sabadell no hi ha cap manteniment en cap escultura”. Passejant per la ciutat es pot comprovar, encara que alguns exemples criden especialment l’atenció. I posa d’exemple la fita de situació dedicada ‘A Campoamor’, obra del sabadellenc Benet Ferrer, situada al carrer de Goya. Aquesta escultura està oxidada i hi falten parts de pintura, però Pep Sallés creu que millorar-la “és pintar-la altra vegada. Que algun moment l’òxid la podrirà, sí, però és un problema de tenir o no ganes de fer-ho”.
‘A Campoamor’, de Benet Ferrer, al carrer de Goya / AINA TORRES
Per la seva part, el pintor Agustí Puig creu que “seria bonic monumentalitzar una mica més Sabadell. Falta que hi hagi monuments importants”. S’inspira en la plaça de Sant Pere del Vaticà o el Círculo de Bellas Artes de Madrid, i somia que dalt de les façanes dels edificis de la plaça de Sant Roc hi haguera escultures de bronze que es veurien des de la plaça. “Donen caràcter i energia”, apunta. I permetrien “embellir una mica la ciutat”. En aquest sentit, Puig també voldria posar en valor el totxo, “el material de Sabadell”, recuperant l’estil i el color argilós de Sant Fèlix, l’Escola Enric Casassas o el Despatx Lluch. Un color com la terra argilosa dels camps de blat que fins no fa tants segles predominaven al que ara és la Creu Alta.
En relació a aquesta qüestió, Anton Puigdomènech és partidari de valorar si val la pena recuperar les escultures del Camí de la Salut o repensar el projecte i fer-lo de nou, amb altres escultures, però mantenint l’essència de generar un camí singular i agradable fins al Santuari.
