Albert Acín | Marta Ordóñez
I la desafecció va guanyar. Les eleccions municipals del 2023 van deixar una abstenció de rècord a Sabadell. Pràcticament la meitat dels sabadellencs no van anar a les urnes (49,7%), un desinterès que no s’havia vist en cap convocatòria electoral l’última dècada. La desfeta dels partits independentistes va afavorir el PSC, que va aconseguir la majoria absoluta, i opcions extremistes, com Vox, que va entrar al ple municipal per primera vegada. Ningú s’ho esperava, cap enquesta ni polític no ho va predir.
El cansament i el desencís es van veure en tres direccions. La baixa participació (50,3%), que s’explica en part per la caiguda de l’independentisme: ERC, la Crida, Junts i PDeCat no van sumar ni un terç dels vots (30%), molt per sota del resultat dels sobiranistes a les municipals del 2019 (41,7%) i del 2015 (41,2%). L’independentisme va perdre 16.876 suports, mentre que Farrés va guanyar 6.991 vots. És evident, doncs, que molts indepes es van quedar a casa enmig d’un context de polarització: Vox va irrompre amb 5.000 vots, mentre que les opcions centrades van caure en picat.
/ VÍCTOR CASTILLO
Què està passant? Com s’explica l’alta abstenció? La pujada del PSC i la davallada dels independentistes ha vingut per quedar-se? El Diari s’ha traslladat als llocs on menys es va votar, més es va donar suport a Vox i més va caure l’independentisme per parlar amb veïns i treure’n alguna conclusió. També hem contactat amb el professor de Comunicació Política de la UPF-BSM Toni Aira i el professor de Dret Constitucional de la UAB Alfredo Ramírez Nárdiz amb el mateix objectiu.
Quan votar és l’excepció
“No veus com està el barri? Per què anar a votar? No canviarà res”. Com el Manuel, tres de cada quatre veïns de la seva illa no van anar a votar el 28-M. A la mesa electoral corresponent als carrers Ivars d’Urgell, Llebreta i ronda de l’Ebre (Torre-romeu) es van dipositar 200 vots d’un cens de 769 persones (26%). Als barris més perifèrics –Campoamor, Espronceda, les Termes, Torre-romeu i Poblenou–, la majoria dels veïns van decidir no anar a votar.
No hi ha un sol motiu, les causes són múltiples. Segons Ramírez Nárdiz, les municipals són les eleccions “menys excitants”. A banda, en un context de polarització, l’absència d’un “cotxe de trens” com a les generals o autonòmiques fa més difícil mobilitzar la ciutadania.
En el mapa interactiu, la participació per seccions censals a les eleccions municipals 2023. En groc s’indica on és més baixa. En blau intens, on és més alta. Fes clic a sobre d’una secció censal per saber si van votar els seus veïns:
Vox, vot franquista o emprenyat?
La baixa participació va ser el caldo de cultiu perfecte per afavorir l’extrema dreta, que passa per un bon moment a Sabadell i al conjunt del país. Vox va entrar al ple municipal amb dos regidors, amb superiors destacables al nord de la ciutat (Ca n’Oriac, la Roureda, la Plana del Pintor) i al sud (Campoamor, Espronceda, la Creu de Barberà), on va superar el 10% dels sufragis. “No me n’amago. Soc de Vox i amb molt d’orgull. Que per què? Perquè hi ha molt piojoso suelto, i punt”, explica un veí d’Espronceda que està “fart de tot i de tots”. No és un cas aïllat: a l’illa de cases que va de la plaça Rogelio Soto al passeig Comerç va batre rècords. Un de cada cinc veïns (17%) va optar per la papereta verda, convertint-se en segona força després del PSC.
Hi ha molts motius, però els experts hi coincideixen: hi ha un vot ideològic darrere de Vox (tipus espanyolista, retrògrad), però sobretot respon al cansament i la frustració amb el sistema polític. “Representa un emprenyament real de la societat, que ha incidit en els que menys tenen després de diverses crisis”, exposa Aira. Donant un cop d’ull al mapa de vot a Sabadell, es pot fer una relació entre renda i vot a Vox: als esmentats carrers d’Espronceda, la renda mitjana per persona a l’any no arriba als 9.000 euros bruts, un 33% per sota de la mitjana de la ciutat. Al nord i al sud de la ciutat passa tres quarts del mateix.
Mapa interactiu. Fes clic a sobre d’una secció censal per saber si els seus veïns van votar Vox:
Darrere la desfeta ‘indepe’
En una altra realitat, la del Centre de Sabadell, la Creu Alta i Gràcia, s’acostumava a votar en clau independentista. Fins al 28 de maig passat. Els partits sobiranistes van perdre més de 16.000 vots, un 42% menys que a les municipals del 2019. Als feus de l’independentisme, hi ha zones on ERC, Junts i Crida es deixen la meitat dels seus votants pel camí. “Ha quedat demostrat que amb el vot no s’aconsegueix la independència”, opina el Joan, veí del Centre, que aquest cop no va anar a votar.
“L’independentisme està bastant desmotivat, sense ganes de res”, afirma Ramírez Nárdiz, que constata que hi ha sobiranistes d’esquerres “que no veuen malament” el PSC. Ara, caldrà veure què passa a les eleccions generals a Sabadell, que històricament han estat les que més han mobilitzat l’electorat i que aquesta vegada toquen el 23 de juliol, amb la ciutat a mig gas.
En el mapa interactiu, les seccions censals on cau l’independentisme (en vermell) i on puja (en verd) entre les eleccions municipals 2019 i les del 2023. Fes clic a sobre d’una secció censal per saber-ne més:
Quan no anar a votar és normal
Ángel Roldán. Torre-romeu. Als seus 91 anys, pràcticament mai havia faltat a uns comicis. Creu que és important poder votar. I viu a un dels carrers on la participació a les passades eleccions ha estat més baixa. Ell és un dels que es va abstenir. No per voluntat pròpia, sinó perquè aquell dia estava fora de Sabadell i quan va arribar ja s’havia fet massa tard. “La meva casa va ser la primera que es va alçar a Torre-romeu, i això ha canviat molt”, explica. “Molts ja han decidit que no volen votar, no els interessa tot això”, valora.
Nieves López. Can Puiggener. És veïna i comerciant a un dels carrers on la gent ha sortit menys a dipositar el seu sobre a l’urna. Ella i la seva família són pràcticament l’excepció: “Sempre hem considerat que votar és molt important”, diu. Com a comerciant, està en contacte diari amb els seus veïns. I considera que el motiu de la caiguda en la participació és que la gent és molt gran, l’orografia del barri i que el col·legi electoral és lluny: “Hi ha gent que només surt pel que és imprescindible, i d’altres que realment no els importa res”.
Opinions contraposades sobre Vox
María Dolores Martínez i Dolores Martínez. Espronceda. Veïnes del carrer d’Aribau, on Vox ha rebut un gran percentatge de suports, mare i filla no s’expliquen com s’ha fet forta l’extrema dreta. “És un barri humil, treballador, com pot ser?”, es pregunten. L’única explicació que poden trobar és que, amb els anys, “el barri s’ha degradat” i senten certa “inseguretat”. I és el que creuen que ha portat els seus veïns a apostar per aquest partit. “No és la solució, cal fomentar la seguretat i el civisme, però no és necessari recórrer a aquesta opció”, consideren.
Juan Sánchez i Manolo Fernández. El Llano de Can Puiggener. Viuen al carrer de l’Escipió, una de les zones on Vox ha rebut més suport. Ells han estat dos dels 5.098 sabadellencs que han votat el partit d’extrema dreta. Asseguren que és perquè estan “farts de mentides” i volen un canvi. “Estic satisfet amb la Farrés, però em refio de Vox”, explica Fernández. La mirada d’ells no és local, sinó global, han votat en clau nacional. “A mi el patriotisme m’és igual, jo el que vull és solucions a l’ocupació, a la delinqüència i el descontrol”, sosté Sánchez. Diu que amb això ell ja està satisfet.
L’independentisme, desmobilitzat
Jennifer Miralles. Centre
Jennifer Miralles ens explica que no hi entén gaire, de política, però que el que sí que percep és que la gent està molt cansada de votar perquè “les coses no canvien votis qui votis”. Fet que podria explicar la caiguda de la participació i el suport als partits independentistes. També considera que el boom independentista s’ha desinflat: “Es va posar de moda l’1-O, però ara s’ha anat oblidant”. Ella sí que pensa que “qui és independentista de cor ho continua sent i ho serà sempre”, però qui no, “deixa de votar”.
Francesc Goñalons. Centre
En Francesc creu que la caiguda del suport a partits independentistes és que els votants han prioritzat el “pragmatisme” i el seu dia a dia davant l’anhel independentista. “La covid ha fet molt mal”, considera. També posa el focus en els mitjans de comunicació: “Ja no se’n parla tant, la informació ha canviat, l’independentisme ja no està al focus. I vivim de la informació que ens arriba”.
Creu també que el Nadal ha donat molts vots a Farrés: “A unes eleccions municipals, no es considera tant el sentiment l’independentista”.
Preguntes i respostes dels experts: què hi ha darrere la desafecció política?
Parlem amb el professor de Comunicació Política de la UPF-BSM Toni Aira i el professor de Dret Constitucional de la UAB Alfredo Ramírez Nárdiz.
A què respon la caiguda de la participació en l’independentisme?
Toni Aira: S’explica per molts factors, però si n’hi ha un de destacat és la desmotivació general per l’acció política dels partits independentistes i la inexistència d’un horitzó fixat i compartit. Quan hi havia referèndum i possible independència, molta gent es va mobilitzar, i ara la divisió i la mala maror entre els partits, la taula de diàleg… ha provocat la desmobilització.
Alfredo Ramírez Nárdiz: La caiguda de l’independentisme no només a Sabadell, sinó a tot Catalunya, s’explica pels errors dels partits independentistes, però sobretot és conseqüència d’haver acabat el seu “cicle virtuós” de gairebé deu anys des del 2012. D’ara endavant, veurem pactes transversals més moguts per la ideologia econòmica i social que per la nacional.
Com pot ser que cap enquesta preveiés la pujada de Vox i la caiguda de l’independentisme?
Toni Aira: Les enquestes havien identificat una onada conservadora a tot Espanya, sí, però faltava saber com s’ho repartien PP i Vox. Hi ha molt vot ocult aquí, mentre que entre els votants d’ERC no van manifestar el seu desencís.
Alfredo Ramírez Nárdiz: A ningú li agrada confessar que li pirra el menjar basura. Molta gent no confessa el seu vot a Vox perquè seria com confessar que ets el cunyat terraplanista de la família. Molts dels seus votants ho són orgullosament, però molts altres no. De la mateixa manera, hi ha independentistes que els fa vergonya reconèixer que no creuen en els partits que havien votat. No diguem ja de reconèixer que voten els partits constitucionalistes.
Quins factors mouen el votant de Vox? De qui es tracta?
Toni Aira: És un votant que pot tenir motivació espanyolista amb tints homofòbics, xenòfobs i masclistes, però la gran part del vot són persones que s’identifiquen amb l’enuig recollint un sentiment real de crisis successives i precarització. La ultradreta i el populisme utilitzen el malestar real a certes capes de la societat per perjudicar qui governa i no per solucionar els mals. Com ha passat a França, Vox ha menjat vot de zones del PSC i fins i tot dels comuns a Catalunya.
Alfredo Ramírez Nárdiz: El votant de Vox és una persona emprenyada. Molt emprenyada. Una persona que considera que els partits de tota la vida no el representen, que es dediquen a defensar les minories i que no fan cas a l’home i la dona normals. Els barris treballadors, típicament d’esquerres, són el graner natural de Vox. És difícil reconèixer que la teva vida fa fàstic i que probablement la culpa sigui teva. És més fàcil llançar-li la culpa a un altre i Vox es dedica a assenyalar aquests altres (elits, minories, immigrants).
Podem establir una relació entre la caiguda de l’independentisme (a Sabadell, més de 16.000 vots) i la pujada del PSC (7.000 vots) o això s’explica més per la fallida de Ciutadans?
Toni Aira: S’explica per l’esfondrament de Ciutadans. Recordem que Ciutadans va néixer el 2006 a partir del Tripartit, en què el PSC va pactar amb ERC i ICV-EUiA, quan molta gent que votava en clau PSOE va abandonar el PSC. En tots aquests anys, els socialistes han modelat el seu discurs i ara han aconseguit recuperar el terreny perdut. D’altra banda, que el debat Catalunya-Espanya hagi desaparegut del mapa afavoreix al PSC, que no se situava ni com a independentista ni com a clarament unionista.
Alfredo Ramírez Nárdiz: El PSC no és la primera trucada que fem el dissabte a la nit quan volem sortir, però sí que és un segon plat acceptable per a gairebé tothom. Si cau l’independentisme i pugen els socialistes és perquè hi ha una part d’independentistes d’esquerres que no els veu malament. Pel que fa a Ciutadans, una part dels seus votants han acceptat al PSC com un mal menor.
Preveu una caiguda de la participació en les properes convocatòries electorals a Catalunya i a Sabadell (generals, possibles autonòmiques)?
Toni Aira: La mobilització dependrà molt de l’expectativa de canviar les coses o d’evitar que passin. Si s’estén la por a un pacte PP-Vox, hi pot haver més participació de la prevista. Si no, la dinàmica serà la desmobilització de l’esquerra i de l’independentisme per una gestió que sembla ineficient per als seus votants.
Alfredo Ramírez Nárdiz: Les eleccions del 23-J seran molt interessants: hi incidirà el calendari i la polarització. Qui voldrà anar a votar un diumenge de plena canícula? Però, d’altra banda, seran unes generals intenses i polaritzades, el que fomenta la participació. En el cas de Sabadell, com la resta de grans ciutats catalanes, la participació serà normal o potser creix una mica. El vot majoritari serà per al PSC, amb un PP i Vox forts i l’independentisme més fluixet.
