La foto de l’actual plaça de Sant Roc plena de gent amb el campanar de Sant Fèlix al fons a la dreta? La va fer Francesc Pulit Tiana el 1889. Una imatge en què es veu l’interior de l’antic bar Euterpe amb la barra al fons i finestrals a banda i banda? La va fer Ignacio Bada de la Mata entre 1897 i 1900 i forma part de la col·lecció d’Esteve Renom Pulit. Només són dos exemples, però segurament qui llegeixi aquestes línies reconeixerà les estampes que descriuen les imatges a les quals fan referència i que trobaran a la pàgina de la dreta, perquè reflecteixen escenes de Sabadell que, qui més qui menys, ha vist alguna vegada a casa, en algun llibre, exposició o a Internet.
Plaça de Pi i Margall, actual plaça de Sant Roc, el 1885 / Autor: Francesc Pulit Tiana. Fons de la família Renom Pulit.
Ara, imatges com les descrites formen part del patrimoni de la ciutat, ja que l’Arxiu Històric de Sabadell ha rebut la donació de 2.000 fotografies d’entre finals del s. XIX i la dècada del 1970. Són unes imatges fetes pel sabadellenc Francesc Pulit Tiana, pioner de la fotografia del s. XIX; i les altres corresponen a la col·lecció d’Esteve Renom Pulit, economista sabadellenc que havia estat molt vinculat a diferents entitats com la Fundació Bosch i Cardellach. Totes dues tenen un nexe en comú, perquè Francesc Pulit Tiana (Sabadell, 1869-1940) era l’avi d’Esteve Renom Pulit (Sabadell, 1940-2021). El tècnic d’imatge i so de l’Arxiu, David González, destaca que és una donació molt valuosa que permet completar el trencaclosques de la història de Sabadell des de l’aparició de la fotografia el segle XIX fins a l’actualitat. “És un fons una mica eclèctic perquè hi ha coses molt interessants i diferents a la vegada”, explica.
Per exemple, a la col·lecció d’Esteve Renom hi ha un petit àlbum de deu vistes de Sabadell que té la mida d’un targeter i es desplega com un acordió. Mostra imatges de l’antiga estació de tren, la Rambla, la caserna, la Torre d’en Feu o el templet que hi havia a la plaça del Doctor Robert. I la col·lecció també compta amb fotografies del dentista sabadellenc Marçal Ballús, “el primer que va fer edificions de targetes postals el 1905”. I, també, moltes plaques de vidre que s’hauran d’anar descobrint a mesura que es vagi fent el tractament arxivístic de la donació. González subratlla que “l’Esteve era conscient que la fotografia tenia un valor i comprava. I va crear un fons entre el que comprava i el que li arribava i ho conservava. En el moment que ell mor, la família ho dona. S’ho podrien haver venut, i ho han donat sense cobrar res. Penso que és un acte de generositat molt gran”.
Interior del cafè Euterpe, entre el 1897 i el 1900 / Autor: Ignacio Bada de la Mata. Col·lecció Renom-Llonch (AHS)
En el cas del fons de Francesc Pulit Tiana, el tècnic de l’Arxiu destaca que “les primeres fotos de Sabadell amb gent són seves”, perquè tenia aquesta vocació de documentar escenes de la ciutat a finals del s. XIX com la sortida de l’església de Sant Fèlix un diumenge o la plaça de Sant Roc un dia festiu. Pulit Tiana era un fotògraf aficionat que d’ofici era comerciant de teixits i olis. Però sempre va tenir curiositat pel progrés tecnològic i les belles arts, per la qual cosa es creu que va comprar una càmera durant un viatge a París i, en tornar a Sabadell, el va convertir en un pioner al municipi. La seva passió per la fotografia el va portar a promoure-la des de l’Acadèmia de Belles Arts, on va fer cursos.
Consciència ciutadana
La major part del patrimoni fotogràfic que conserva l’Arxiu prové de donacions ciutadanes, i “en línies generals, no tot, però la major part del patrimoni de la ciutat està aquí [a l’Arxiu] i està salvat”, comenta David González. I per arribar a aquest punt i que la ciutat pugui anar explicant la seva història, el tècnic subratlla que hi ha un element bàsic: “la consciència ciutadana és clau per salvar això. Si no hi ha consciència i la gent prefereix vendre-ho o tirar-ho, que a vegades pot haver passat, la cosa seria una altra”.
“És portar-ho a un lloc en el qual lluirà”
La transformació que ha viscut Sabadell en els últims anys ha quedat gravada a la memòria de diverses generacions de sabadellencs. Moltes d’altres, però, només la coneixen gràcies a les fotografies que el seu dia persones com Francesc Pulit Tiana o Esteve Renom Pulit (avi i net) van fer o col·leccionar. Ara, complint el desig dels seus familiars, aquests documents passen a mans de l’Arxiu Històric de Sabadell perquè es conservin, formin part del patrimoni de la ciutat i la seva història es pugui anar estudiant, explicant i recordant.
Treballadors als terrenys de l’actual plaça de Catalunya, en la dècada del 1900 / Autor: desconegut. Col·lecció Renom-Llonch (AHS)
”Els documents i les fotografies històriques són patrimoni, ens parlen del nostre passat i de nosaltres, de tots els sabadellencs. De què va fer aquesta ciutat en la història i és un patrimoni que no es pot perdre”, explica el fill d’Esteve Renom Pulit (1940-2021) Esteve Renom Llonch, en representació de la família. ”El nostre pare tenia molt clar que volia que la seva col·lecció fos patrimoni de la ciutat i que havia d’anar a l’Arxiu Històric”, afegeix. I, per això, ”nosaltres estem ben contents de fer-ho i convençuts que són qui millor pot conservar aquestes imatges”. En una línia similar es pronuncia Mercè Renom Pulit, germana d’Esteve Renom Pulit i representant la donació del seu avi, Francesc Pulit Tiana. ”És com portar un petit tresor a un lloc en el qual lluirà molt. El que t’estimes veus que guanyarà més”, assegura la Mercè. Pel seu ofici d’historiadora, coneix bé les tècniques arxivístiques, i afirma que ”l’Arxiu té uns tècnics i unes condicions molt adequades per la conservació fotogràfica”.
Documentació prèvia
Per poder arribar fins aquí, però, hi ha hagut molta feina prèvia, tant per part de l’autor i el col·leccionista en el seu moment, com de les famílies per conservar-ho. En aquest cas, a més, des de l’Arxiu se subratlla el notable exercici de documentació que les famílies han fet per identificar les fotografies. ”Hi vam dedicar dos caps de setmana seguits, pràcticament tot el dia sencer vam fer això”, apunta Esteve Renom. La feina va consistir a identificar familiars més propers a ells i més llunyans i els llocs que apareixen a les fotografies, perquè sense context, les imatges queden coixes. Mercè Renom recorda que les fotos ”havien quedat a casa seva (de Francesc Pulit) i s’haurien pogut perdre. Però no. Vam dir, mirem bé què tenim entre tots i fem el fons”.
Grup de dones i nenes amb una bobina de fil, en la dècada de 1900 / Autor: desconegut. Col·lecció Renom-Llonch (AHS)
Algunes d’aquestes fotografies es podran veure a l’exposició que els museus d’Art i d’Història i l’Arxiu estan preparant sobre la història de la fotografia i es podrà veure per Festa Major.
