L’hospital Parc Taulí de Sabadell treu pit. En només dos mesos, el centre sanitari ha realitzat fins a cinc operacions que han esdevingut pioneres a l’estat, i fins i tot al món, i que marquen nous horitzons en la cura i el tractament de diverses patologies. Totes elles, cap a una nova manera d’entendre el pas dels pacients per quiròfan, i centrades a reduir la possibilitat d’afectes adversos, a afavorir la recuperació dels pacients i a intervenir sense risc pacients pediàtrics; o pacients cada cop més longeus. Un concepte de cirurgia cada cop menys invasiva. Tot això, en detriment de les cirurgies obertes, que a vegades són incompatibles amb el tipus de pacient o amb el quadre clínic que presenta.
Ens endinsem a l’hospital Parc Taulí per posar cara, noms i cognoms a alguns dels professionals que han liderat aquestes intervencions innovadores. Això sí, tots els entrevistats constaten que l’èxit a quiròfan sempre és fruit d’un gran engranatge de professionals sanitaris que “s’hi deixen la pell”.
Dr. Roberto Correa i Dr. Nicolás Romero
Van dirigir una intervenció per curar un aneurisma gegant a un pacient pediàtric de 15 anys
“Abans d’una operació d’aquesta envergadura és impossible no sentir nervis”, admet el doctor Nicolás Romero; “ara bé, quan el pacient es desperta sense símptomes, vas a visitar-lo i te’l trobes reunit amb la família, la sensació és molt més que gratificant”, afegeix el seu company, el doctor Roberto Correa. Ambdós són neuròlegs intervencionistes a l’hospital Parc Taulí; i conjuntament van liderar el passat mes de maig una intervenció a un pacient de 15 anys que presentava un aneurisma gegant a l’artèria caròtida interna. Segons alerta Romero, en aquesta patologia “un 33% no arriben a l’hospital, un 33% queden afectats i un 33% queden lliures de símptomes”.
Van utilitzar una tècnica poc invasiva que va permetre unir les dues parts sanes del vas sanguini i poder desplegar els stents, creant un pont. Una operació que va esdevenir pionera a Catalunya perquè “fins ara només s’havia treballat en pacients adults, tot i que vam consultar-ho conjuntament amb tot l’equip i vam concloure que en aquest cas era la tècnica més complicada, però també la més òptima per al pacient”, aclareix Romero. De fet, Correa recorda que “treballar amb pacients pediàtrics és diferent de fer-ho amb adults, ja que el cos pot reaccionar diferent”. La intervenció, celebren els experts, va ser un èxit i va propiciar una recuperació molt fàcil del pacient. “Volem destacar també la feina de l’equip d’infermeria i de tècnics”.
Dr. Jorge Herrería
Corregir una curvatura cervical amb tecnologia 3D a un pacient que havia rebut un tret
“És evident que la medicina avança cap a un món digital: fer reproduccions 3D abans d’una operació ens permet traslladar a quiròfan allò que a fora haurem fet tantes i tantes vegades, i l’operació no serà com una primera batalla”. Ho assegura el neurocirurgià de l’hospital Parc Taulí, Jorge Herrería, que va corregir amb èxit una curvatura cervical de 56º utilitzant tecnologia 3D a un pacient de 40 anys que havia estat operat prèviament per un tret a les cervicals, que li havia produït una lesió medul·lar. “L’havien operat després del tret a un hospital de Sud-amèrica, però no hi havia ni fulla de cirurgia ni res, i presentava una deformitat extrema que se sumava a les conseqüències del mateix tret”, detalla el professional.
El doctor va fer un abordatge de 360º utilitzant implants en 3D, realitzats pel laboratori de l’I3PT. Primer es van substituir les vèrtebres danyades, la C6 i la C7, amb una malla metàl·lica de titani per desfer la inclinació que tenia el coll. Tot seguit, es van fixar amb claus i barres les vèrtebres cervicals altes. “Vam sobreposar les guies damunt dels ossos, que encaixaven perfectament, i ens va permetre dissenyar la trajectòria dels claus des de fora”. Malgrat que la tecnologia 3D ja és al dia a dia de moltes intervencions, mai s’havia fet servir en el marc d’una deformitat tan preocupant. De fet, aquest cas d’èxit es va presentar en el XXVI Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Neurocirurgia.
Dr. Antoni Giménez
Va liderar la 1a implantació de pròtesi personalitzada de petit diàmetre per aneurisma d’aorta
L’equip de professionals del Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular del Parc Taulí, liderat pel seu director, el Dr. Antoni Giménez, van dur a terme una intervenció pionera a tot el món el passat mes de maig. “Ens trobàvem davant d’un malalt que tenia molts factors de risc i que necessitava una intervenció d’un aneurisma d’aorta toraco-abdominal de 64 mil·límetres”, detalla Giménez. Això, significa que les pròtesis convencionals que es fan a mida no es podien utilitzar en aquest cas, detalla. “Vam haver de demanar una pròtesi a mida de baix perfil que van fabricar enginyers dels Estats Units”. Tot i que l’equip del Doctor Giménez ja ha efectuat diverses operacions com aquestes, el factor que va determinar aquesta intervenció com a única al món va ser el fet “que les pròtesis que fèiem servir fins ara requerien que l’artèria fes com a mínim 8 mm, i aquesta va ser de 6 mm”.
Es tracta d’una intervenció complexa, que combina dos processos diferents: per una banda, s’ha d’introduir i alliberar la pròtesi per la zona engonal davant de l’origen de les artèries viscerals; i per l’altra, implantar els stents que comuniquen la pròtesi aòrtica amb els diferents òrgans, detalla. Va ser un èxit, i “és la porta d’entrada a noves tècniques, menys invasives i que minimitzen el risc dels pacients”. La mateixa intervenció, feta amb cirurgia oberta dispararia la mortalitat d’un 5 a un 20%, assegura.
Dr. Félix Junquera i Dr. Valentí Puig
Els primers de tot l’estat en utilitzar la SIGMOIDOPEXIA per tractar torsions al còlon
“Primum non nocere” (primer, no fer mal), repeteixen els doctors Valentí Puig i Félix Junquera, professionals del servei de l’aparell digestiu del Parc Taulí. Braç a braç, van realitzar una tècnica pionera a tot l’estat, que, precisament, cerca buscar alternatives a la cirurgia tradicional, per tractar una torsió de còlon a un pacient que no podia ser operat. “La SIGMOIDOPEXI consisteix a fixar una part del colon a la paret de l’abdomen per evitar que torni a girar-se”, apunta Puig; mentre Junquera adverteix que “en un 80% dels casos de torsió de colon, hi ha tendència que es torni a girar”. En aquest cas, es tractava d’un pacient de 61 anys amb esclerosi múltiple avançada, que no podia ser entubat i que havia d’ingressar a urgències amb dolors insuportables que estaven provocant un ràpid deteriorament de la seva qualitat vida.
De manual, aquesta és una situació que es tracta amb cirurgia, encara que hi ha un percentatge de pacients que no són tributaris al procediment quirúrgic per les seves malalties associades. “És aquí on es mou aquesta nova tècnica”, sosté Junquera, que afegeix que “volem esbrinar si realment es pot consolidar per ser una alternativa real a la cirurgia”. Aquesta tècnica, de fet, ja està implantada en dos hospitals europeus: “Vam posar-nos en contacte amb grups d’experts francesos que ja havien realitzat aquesta tècnica per a conèixer els trucs i els procediments”, relata Puig.
