Com els cotxes abans d’emprendre l’asfalt i marxar de ruta, els teatres municipals necessiten passar pel mecànic després de la temporada cultural i abans de la rentrée d’arts escèniques. La novetat més rellevant en aquest sentit serà que el Teatre Principal disposarà d’un sistema acústic del segle XXI. Després de 17 anys sense actualitzar-se, el sistema s’ha modernitzat tecnològicament per adequar-se a la qualitat dels espectacles professionals de teatre, dansa i música. El so arribarà a partir de la temporada vinent de forma òptima i homogènia a totes les localitats. La inversió del projecte ha estat de 55.365 euros, un 68% dels quals prové dels fons europeus Next Generation.
“Era una inversió necessària. Els equips eren de quan es va reinaugurar l’edifici i la tecnologia avança molt ràpidament. S’ha posat al dia. Pel que fa al so amplificat, els espectadors ho notaran”, comenta el director de teatre sabadellenc Albert González, qui al llarg de la seva carrera ha estrenat incomptables obres al Principal. Joventuts Musicals de Sabadell, amb activitat constant al Principal, també es beneficiaran d’aquesta millora. La directora de l’entitat, Joana Soler, però, matisa que “mai no han tingut problemes amb la sonorització, tot i que en teatre potser sí que es nota més”. A nivell tècnic, fonts consultades afirmen que “indubtablement hi haurà un pas endavant”.
La Sala espera transformació
Molt més costós, i encara sense calendari, serà el projecte per transformar integralment LaSala Miguel Hernández, un altre dels teatres municipals que cal posar al dia. De moment, el govern municipal ha aprovat una primera fase d’obres per a rehabilitar energèticament l’equipament, amb un pressupost de poc més de mig milió d’euros. En aquest cas, els Next Generation aportaran 348.800 euros, la resta ho posarà l’Ajuntament.
La rehabilitació preveu suposar un estalvi energètic del 81%, segons fonts municipals. S’hi instal·laran plaques fotovoltaiques, se substituirà la calefacció per un nou sistema de ventilació i climatització més eficient, es retirarà l’amiant de la coberta i s’optimitzarà l’aïllament tèrmic. Les obres volen consolidar-lo “per ser un dels referents del teatre infantil de Catalunya”, justifica el regidor Eloi Cortés.
La reforma integral ha de ser el pas final per sofisticar l’espai, que abans de diferents reformes i ampliacions parcials era una sala d’actes annexa a un grup escolar de Ca n’Oriac, a finals de la dècada dels seixanta.
Fronts oberts a la Faràndula
La Faràndula també té millores tècniques pendents, per exemple en il·luminació, i no compta amb ascensor. Per altra banda, algunes companyies i entitats que hi representen espectacles, com per exemple la Joventut de la Faràndula, han de llogar altaveus extres per arribar acústicament bé al primer pis.
A més, l’espai dels camerinos a vegades es queda curt, especialment quan s’hi representen produccions amb desenes d’intèrprets, i cal utilitzar l’antiga seu de la Joventut de la Faràndula.
Més enllà de l’actualització de la Faràndula, la fundadora i directora de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell, Mirna Lacambra, fa anys que reivindica la necessitat de construir un nou teatre operístic, juntament amb un conservatori, a la zona de l’Eix Macià. “Fa anys que estava projectat. Fa falta un gran projecte com aquest, propi de ciutats europees”, ressalta qui va ser una soprano de prestigi internacional. “Seria un espai per a representar-hi l’òpera, sarsaueles, musicals, ballet, concerts… Un teatre amb sales d’assaig i una part administrativa i secretaries adherides, amb un conservatori meravellós com els que tenen a Terrassa i Sant Cugat i aquí, no”.
Segons explica Lacambra, alguns dels problemes amb què topen les produccions operístiques a la Faràndula són l’acústica, la falta de camerinos o l’espai de l’escenari. “Hi hem de fer miracles”, insisteix.
Pendents de la Vela de l’Estruch
A l’horitzó, el gran projecte pendent de l’Estruch és la renovació de la vela de circ, ubicada al pati. El solar, mentrestant, continua buit des que es va enretirar l’antiga, que havia quedat antiquada, el febrer de 2022.
En principi, aquest any s’havia d’estrenar la nova vela. Ara bé, les dues licitacions per adquirir-la, la primera de gairebé 200.000 euros, no es van poder tirar endavant per problemes relacionats amb les empreses que hi van concórrer i l’encariment de preus. La previsió és que pròximament s’adjudiqui la licitació definitiva. Aquest és el gran projecte més calent de l’equipament municipal. La directora, Mireia Llunell, assegura que en qualsevol cas “es treballa diàriament per mantenir l’espai actualitzat”.
Però més enllà de l’estat, l’Estruch és un espai hiperutilitzat per les residències artístiques. De fet, que l’espai ha quedat petit és un tema tractat en la política municipal.
Falta cafeteria al Principal i la Faràndula?
Un professional sabadellenc del sector (prefereix parlar des de l’anonimat) destaca una bondat de l’Estruch, que diferencia l’espai municipal del Teatre Principal i la Faràndula. “És un recurs bàsic pel confort dels espectadors. Una cosa tan prosaica com una cafeteria que tingui un horari ampli, no només els dies de funció”, reclama. “El Centre no té un Estruch Bar que permeti que la gent s’hi pugui reunir i xerrar, de forma que anar al teatre no sigui només entrar-veure-sortir”.
