Sabadell és la cinquena ciutat catalana de més de 200.000 habitants que té un percentatge d’habitatges buits més elevat, un 6,1% del total. De totes maneres, es troba per sota de la mitjana catalana, que és del 10,7%. Encapçala la classificació la veïna Terrassa, amb un 9,5%, seguida de Barcelona (9,3%), Badalona (8,4%) i l’Hospitalet de Llobregat (7,4%). Les dades provenen de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que recentment ha publicat aquestes xifres corresponents a l’any l’1 de gener de 2021, i permeten conèixer alguns detalls més del parc d’habitatges de cada ciutat.
Que Sabadell tingui un 6,1% d’habitatges buits vol dir que a 5.644 dels 92.772 que hi ha en total, no hi viu ningú. L’INE ha considerat buits aquells habitatges que en el moment de recollir les dades no tenien contracte de subministrament elèctric o bé, el consum total registrat en l’any anterior havia sigut menor a la mitjana que tindria un habitatge mitjà en el mateix municipi si només estigués ocupat 15 dies en tot un any. L’INE no detalla la propietat d’aquests habitatges. L’única dada orientativa que es coneix en aquest sentit la va publicar Crític l’octubre del 2022 segons dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC). Aleshores, a Sabadell constaven 968 pisos buits en mans de grans tenidors (més de 10 habitatges), que serien menys de 2 de cada 10 del total.
Molta demanda i poca oferta
Des del sector immobiliari es manté el missatge que es repeteix en els últims anys quan s’analitza la situació del mercat immobiliari de Sabadell: la compravenda es manté, però “el lloguer està molt parat, no hi ha pisos, hi ha més demanda que oferta”, resumeix el gerent de la immobiliària Bona Llar (la Creu de Barberà), Josep Antoni Sánchez. Comparteix l’anàlisi Miguel Aranda, gerent de la immobiliària del Centre Marbet Finques. Aranda apunta que “en el lloguer hi ha molta demanda i molt poca oferta”, i assenyala que això està provocant un augment del lloguer d’habitacions en negre i de les persones que “procuren saltar-se la immobiliària per tractar directament amb el propietari”.
Sobre aquest aspecte, els professionals assenyalen dues coses: d’una banda, el fet que la nova llei d’habitatge faci pagar les despeses de gestió del contracte d’arrendament al propietari “ha generat que més propietaris es decideixin a vendre”, segons Sánchez. I afegeix que la incertesa sobre la regulació i la possibilitat que la Generalitat acabi marcant el preu del lloguer també ha provocat casos en què s’hagi decidit tenir el pis buit o vendre’l. Una altra qüestió que apunta Josep Antoni Sánchez és l’augment de casos d’impagament que han detectat en els darrers mesos, que “cada vegada fa més por als propietaris”.
Recàrrecs a l’IBI per als pisos buits
Una de les novetats de la nova llei estatal d’habitatge, aprovada definitivament pel Senat el passat mes de maig, són els recàrrecs a l’Impost de Béns Immobles (IBI) per als habitatges que estiguin buits. La nova normativa preveu que els ajuntaments puguin aplicar recàrrecs en la quota de l’IBI quan detectin pisos buits del 50% quan són immobles desocupats permanentment, del 100% quan el període de desocupació sigui superior a tres anys i del 150% quan els immobles pertanyin a titulars de dos immobles o més d’ús residencial que es trobin desocupats en el mateix terme municipal.
Relacionat amb els impostos, la nova llei també ha rebaixat un 10% la reducció de l’IRPF que es podia aconseguir la majoria de casos per llogar un habitatge, ja que abans era del 60% i ara serà del 50%.
