[León Guerrero]
El passat dissabte 15 de juliol va morir Francisco Ibáñez a l’edat de 87 anys, tal com va anunciar el compte de Twitter de l’editorial Penguin Random House a Espanya. Amb la seva mort, el còmic nacional ha perdut una de les seves llegendes i probablement l’autor que més influència ha tingut en la historieta humorística espanyola. Una força creativa imparable; creador de personatges tan icònics com el Trencasostres, el Botones Sacarino, el professor Bacteri i, òbviament, els inoblidables Mortadel·lo i Filemó.
Diversos exemplars de ‘Mortadelo i Filemón’ / LEÓN GUERRERO
L’èxit de les seves històries, amb més de 150 milions de vendes d’exemplars dels seus àlbums, està marcat per la seva capacitat de crear interès tant en els més grans com en els més petits. Tal com diu Elisabet Marco, bibliotecària dels Safareigs, “a la biblioteca sempre hi ha algun infant contenint-se el riure rere un còmic d’Ibáñez”. Situades entre la secció d’adults i la de nens a la biblioteca, les seves obres posseeixen una capacitat d’atracció intergeneracional. La bibliotecària dels Safareigs també destaca com “de tan gastats que estan alguns dels volums, hem d’anar reposant cada any la col·lecció amb nous títols”. Una figura cabdal en el món del còmic amb un estil característic i un humor propi, tal com diu Rafael Sabater, de la botiga Sabadell Còmics, es tracta “del pal de paller de tota la generació del còmic humorístic, capaç d’influenciar amb molta força les generacions posteriors”.
Tant pel públic com pels autors, Francisco Ibáñez destaca pel seu poder iniciàtic. A l’espai del Rincón del Friki, Enrique Ramos opina que l’autor ha estat vital per iniciar els joves en el món del còmic i creu també que professionalment molts dels autors coneguts d’avui dia hauran començat fent un petit esbós de Mortadel·lo. Per Ramos, Ibáñez va introduir en el seu moment generacions senceres no només en el còmic, sinó en la lectura en general gràcies a les seves obres divertides i amb el seu atractiu dibuix. Tant l’Enrique com en Rafael són seguidors de l’obra de l’autor, els dos admiren el seu gran clàssic El sulfato atómico (1969) tot i que l’Enrique també estima molt la historieta de Chicha, Tato y Clodoveo, de profesión sin empleo (1986), en què destaquen també uns protagonistes bigarrats que viuen diverses desventures de l’Espanya dels vuitanta. Tristament, els dos llibreters han vist com els últims anys les obres d’Ibáñez s’han convertit en un producte més ben dit nostàlgic, segons ells caldria fer-hi una mica de pedagogia al respecte.
“Transmissor de l’actualitat”
El reconegut dibuixant i colorista sabadellenc Ricard Efa, nominat al Premi Eisner el 2018, comenta que tot i que ell considera que personalment Ibáñez no ha tingut una influència directa en la seva obra i ni en la vocació, va ser amb Francisco Ibáñez que va prendre consciència per primer cop que rere un còmic hi havia un autor perquè moltes vegades el mateix Ibáñez se satiritzava a ell mateix dibuixant-se en les seves pròpies obres amb un llapis a l’orella situant-se molt més a prop dels lectors que la resta d’autors.
Una altra característica innovadora que destaca Efa és “el rol de transmissors de l’actualitat de les obres d’Ibáñez”: “Qui conegui mínimament els còmics d’en Mortadel·lo sabrà que acostumen a ser un reflex de la situació social del moment o de l’esdeveniment més important que s’estigui vivint. En la memòria personal no puc evitar un somriure en recordar una portada del 2015 dedicada a les eleccions: ¡Elecciones! Partido Papilar vs Partido Mortadelista Filemonero Español”. Guanya l’humor.
