Fins fa dos anys, els aficionats al còmic de fora de Sabadell no sabien que s’estaven perdent l’obra d’un dibuixant espectacular. Per a aquests, la irrupció de Ricard Efa al 2016 amb El soldado(Norma Editorial) va ser com un cop al cap: “d’on surt aquest?”, podien pensar. Els més despistats, de fet, s’ho seguien preguntant fa uns mesos -quan es publicava, també a travès de Norma, Monet. Nómada de la luz– i fa uns dies, quan començava la Comic-Con de San Diego i es trobaven a Efa nominat al premi Eisner al Millor Pintor / Artista Multimèdia.
Aquests premis es coneixen popularment com els “Oscars del còmic”, i s’entregaven aquesta nit. Malauradament, Efa no s’ha aixecat amb el preciat guardó -Sana Takeda s’ho ha emportat, pel seu treball a Monstress-, però, en paraules del sabadellenc, “la nominació ja és un premi en sí mateixa”, perquè implica veure com “allò que has parit a la taula de les golfes de casa teva” arriba a l’altra punta del món i és destacat d’entre la ingent producció mundial.
Tot i així, aquest desconeixement de què parlàvem no deixa de ser normal: llevat d’aquests últims dos àlbums, tota la trajectòria editorial de Ricard Fernàndez Villanueva -el nom rere el pseudònim- s’ha desenvolupat a França. Dins de Sabadell, però, qualsevol amb una mínima relació amb el còmic coneixia el secret: el dibuixant i president del col·lectiu Bafarada és una de les figures fonamentals de l’escena local. Per això, acompanyant l’entrevista que hem publicat avui a la versió en paper del Diari de Sabadell, volem oferir aquí un repàs a la seva trajectòria.
Nou vinyetes plenes de vida i color que -d’una manera limitada- suposa un apropament als més de vint anys d’Efa al darrere de la taula de dibuix:
'Les Icáriades' (2001), amb guió de Toni Termens, va ser la seva primera sèrie publicada, per al mercat francès.'Rodríguez' (2002-2005). Efa salta d'estil i ambientació constantment. "Quedar-me encallat en una forma de dibuixar o d'explicar, o quedar-me encasellat en una temàtica concreta, seria una forma lenta d'abocar-me al suicidi professional", diu.Portada del tercer tom de 'Kia Ora' (2007-2009), una sèrie on explora les desventures d'una familia de migrants neozelandesos. "Fer un llibre sobre un periode, personatge o tema de què ho desconec quasi tot -explica Efa- és molt llaminer, perquè sé que n'aprendré un munt de coses"A 'Yerzhan' (2011-2012), Efa tornava a canviar d'escenari, ara cap al futur: una Rússia distòpica al 2040 on un fugitiu del Kazakhstan ha de fugir del govern.Detall d'una vinyeta a pàgina sencera de la sèrie 'Alter Ego' (2011-2014), que també ha arribat a EEUU. "És dificil comparar públics -diu Efa-, però crec que al mercat dels EEUU hi ha menys prejudici temàtic que a Europa, on tenim una tendència molt més snob".La primera obra d'Efa que va arribar a les llibreries espanyoles va ser aquesta 'El soldado' (2016), una adaptació lliure de La insígnia roja del coratge, una novela bèlica de l’Stephen Crane ambientada en la Guerra Civil dels EEUU.La Guerra Civil espanyola centra 'Seule' (2018), un relat colpidor d'una nena que pateix els horrors del conflicte. "Sempre he acabat donant voltes al segle XX -comenta Efa- i totes les temàtiques que s'hi puguin lligar. Vaig neixer l'any 1976 i sento, en certa manera, que tot el segle desemboca en la meva generació. Aquells que ara en tenim 40 vam neixer quan tant sols en feia 40 de la guerra civil", i conclou dient que aquesta perspectiva empetiteix els 100 anys del segle XX. La obra que ha fet entrar a Efa a l'Olimp dels Eisner és aquesta. 'Monet. Nómada de la luz' (2017) és un biopic del genial pintor impresionista dibuixada amb guaix. Llum per explicar llum, i pinzellada per parlar de pinzellada. "Pel què fa a la tècnica emprada al llibre, la decisió era evident, no em veia fent un còmic sobre l'impressionisme pictòric pintant amb l'ordinador, o fent un llibre en blanc i negre", confesa l'artista.Actualment, es troba treballant en un nou llibre amb Salva Rubio, guionista de 'Monet'. Aquest nou còmic -aquí, una vinyeta extreta de l'Instagram de l'artista- girarà en torn del Django Reinhardt, legendari guitarrista de jazz. “Intentem fer un retrat de la societat parisenca dels anys 20 -explica Efa- i dels poblats de gitanos nòmades, tot des del punt de vista d’un jovenet amb ganes de menjar-se el món... I amb molt d’amor a la música!”.
