El restaurant Al tanto que va de canto, al carrer de Sant Pau, 37, (Centre) va tancar dissabte passat, 24 de maig de 2025. Ha arribat el punt final a una etapa de dues dècades en què el seu impulsor, el sabadellenc Carles Ruiz –Tato–, ha ofert una proposta única per als paladars que l’han visitat. Dimecres, dia 28 de maig, se celebrarà una festa de comiat oberta a tothom allà mateix, a partir de les 19 h i, a partir de l'endemà, de mica en mica el local del restaurant s’anirà buidant fins a final de mes. La festa comptarà amb l'actuació musical del grup The Late Bloomers.
Ruiz (1962) abaixa la persiana a contracor. Lamenta que “no tanco, em fan tancar”, perquè assegura que la propietat vol recuperar l’ús original del local, un aparcament, i la proposta de renovació del contracte per l’any que ve “era totalment inviable” per la renda que se li exigia -el doble, sosté. Ell explica que s’anava a jubilar i tenia acordat traspassar el negoci, però les condicions que imposava el propietari han descarrilat l’operació. Consultat pel Diari, el propietari confirma que no es van posar d’acord en el preu -tot i que, puntualitza, “no li demanava el doble”-, i que li va donar tres mesos per desallotjar el local. Sense un traspàs, el més probable és que el local deixi de ser un restaurant i el carrer de Sant Pau perdi un altre establiment característic del barri, com va passar amb la fruiteria Ramoneda, a pocs metres del restaurant.
- Ruiz, parant una taula
- David Chao
Aquests dies els clients més fidels li han demanat alguns plats cuinats per emportar-se a casa i “tenir-ne per tres o quatre dies”. I ho ha fet, agraït del caliu que ha rebut i continua rebent. Les cremes de temporada, el roast beef amb salsa de poma i mostassa o les mandonguilles de peix amb salsa de tomàquet i gamba formen part de l’imaginari de tots aquells que han gaudit del servei del Carles; la cambrera, Laura Guerrero; la cuinera, Anna Ruiz; i l’ajudant de cuina, Marisa Mateos. Perquè en aquest restaurant més que una carta física tothom recorda el Tato i la Laura recitant els plats a escollir (si no provant-los tots en un menú degustació).
Cada racó d’Al tanto que va de canto és un reflex de l’ànima de l’equip que hi ha al darrere. Els mobles de fusta i la llum càlida són la marca de la casa, com també ho és la frase del sostre El silenci és el gran art de la conversa. I això ha volgut ser aquest espai gastronòmic: “Sempre ens hem sentit a gust en aquest local i procurat que la gent estigui còmode, com a casa, i crec que ho hem aconseguit”. El sabadellenc explica que “m'emporto una empatia de la gent brutal”. Hi ha qui també li demana quedar-se part del mobiliari del local, que quedarà disseminat en diverses cases de Sabadell. El 2017 també es va endur el premi del programa Joc de Cartes de TV3, que li va aportar un extra de clientela durant un any i mig i, actualment, encara rep clients que li diuen que l’han vist en el programa.
- La frase més recordada del restaurant: El silenci és el gran art de la conversa
- David Chao
I ara, què? “Una aturada perquè aquesta situació ha trasbalsat una mica els meus plans”, comenta Carles Ruiz. Però és optimista i no descarta tornar, ja que té ganes de continuar: “Crec que [Al tanto] el faré en un altre local, perquè crec que és un referent. La gent me l’ha fet sentir així. Potser serà més petit perquè estic a punt de fer 63 anys”.
El que va començar sent una vinoteca amb alguna cosa per menjar al cap de dos anys es va convertir en Al tanto que va de canto, el projecte més personal de Carles Ruiz, un sabadellenc que venia de treballar en bars, discoteques, també en la fusteria, fins que amb uns amics va entrar en el món de la restauració amb el restaurant La Queixalada, al carrer de la Borriana, que després es va canviar de nom a La Mossegada al racó del Campanar.
