El gran problema derivat de les obres del soterrament a Montcada i Reixac: "És impossible aparcar"

No és cap secret que Montcada i Reixac es troba immersa de ple en un procés de transformació. "Som com un codi de barres", expressa gràficament de manera recurrent l'alcalde Bartolo Egea sobre la sèrie de vies que parteixen la ciutat. Més de 500 dies després de l'inici de les obres de soterrament a l'R2, els veïns s'adapten entre l'esperança i la resignació per unes tasques que han alterat completament la seva rutina.

En l'ambient, es respiren tres grans preocupacions: l'aparcament, el compliment del calendari previst i el resultat que tindran els treballs. "Diuen que poden ser al voltant de set anys. Posa-n'hi nou", resumeix sobre un sentiment generalitzat el Jordi Baños. Alhora, però, també s'estén en el pensament col·lectiu una moderada dosi d'optimisme. "Segur que serà per anar a millor", sintetitza. Les actuacions han de pal·liar una situació que només coneixen els montcadencs i aquells que hi van amb freqüència. "Quan no hi havia obres ja era complicat moure's per aquí i molts cops t'havies d'esperar deu minuts per travessar una via amb el cotxe", destaca.

Vinculat a la mobilitat, els residents coincideixen en el gran maldecap detectat. "Normalment, l'aparcament ja era un desafiament. Ara que s'han tret tantes places, encara es nota més. De vegades resulta impossible", diu l'Ana. Propietària d'una peixateria a peu d'obra, confirma que han notat molt a la caixa el desgavell actual als carrers, amb maquinària amunt i avall. "Molta gent ja no ve perquè no pot aparcar. Hi ha molta menys vida i ens està condicionant molt", sosté.

Canvis constants en la mobilitat

Els veïns s'han acostumat a actualitzar els llocs per on passar pràcticament cada dia. Els canvis són gairebé setmanals i l'Ajuntament els impulsa en funció de l'evolució de les obres. "En general, Montcada està molt dividida i molt mal senyalitzada. Costa molt d'explicar a algú per on ha de passar per arribar als llocs", relata el Francisco. 

Tot i les dificultats del dia a dia, la gent s'ho pren amb consciència i cautela. "Totes les obres, i més d'aquesta envergadura. Si calculen sis anys, com a mínim li has de sumar dos més. Ho tenim interioritzat", coincideixen diferents veus. Visualitzar com serà la futura Montcada i Reixac suposa una injecció d'entusiasme. "Si mires la C-17, que divideix Montcada, abans de les obres també trencava tot l'entorn. Ara, amb la carretera per sota, s'ha generat un espai obert, amb un passeig... Això guanyarà moltíssim quan estigui acabat. Quan estarà? És la pregunta del milió", afegeix el Francisco.

El José Antonio viu en l'epicentre del soroll i la pols. Preguntat per com ho porta, li surt bufar. "És un peatge que hem de pagar, perquè després ho notarem. Visc al davant de l'Ajuntament, veig l'evolució cada dia. El que pitjor porto és l'aparcament. Quan torno al vespre, a partir de les deu, ja està tot ocupat. Has de deixar el cotxe fora mal aparcat i llevar-te d'hora al matí per moure'l", manifesta sobre la nova quotidianitat.

Un dels dubtes repetits apunta als terminis d'execució. "No sé si és ignorància del funcionament de les obres, però la sensació és que està tot aixecat. Potser hauria sigut millor fer-ho per trams. I que s'acabessin els treballs en cada punt de forma gradual, perquè ara fa la impressió que no hi ha millora i no s'avança". Les seves explicacions serveixen com a síntesi d'un missatge esperançador que ressona a cada cantonada de Montcada i Reixac: "Quan estigui acabat, confio que el patiment haurà valgut la pena", tanca.