La dignificació de la fossa més gran de represaliats de la rereguarda catalana durant la Guerra Civil a Catalunya

El cementiri municipal de Montcada i Reixac s’incorporarà a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica

  • Acte al cementiri municipal de Montcada i Reixac -
Publicat el 30 de juny de 2025 a les 16:35
Actualitzat el 30 de juny de 2025 a les 18:02

L’alcalde de Montcada i Reixac, Bartolo Egea, va rebre dissabte passat la visita institucional del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, Ramon Espadaler, al municipi. Egea, acompanyat del regidor de Cultura i Patrimoni, Albert Carandell, i de la resta de regidors de l’equip de govern i dels portaveus municipals van saludar el responsable del Govern català a la Casa de la Vila, on es va escenificar la trobada entre les dues administracions.

Durant la reunió el conseller va anunciar que el cementiri de Montcada i Reixac, on hi ha uns 700 cossos anònims inhumats, s’integrarà com a espai de memòria dins de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. L’adhesió s’iniciarà a la tardor, durant la segona edició del Cicle de Memòria Democràtica que organitza l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

 

  • Signatura del llibre de l`Ajuntament de Montcada i Reixac

La senyalització del cementiri inclourà cinc punts informatius: un plafó panoràmic a la paret exterior que oferirà una visió general; un plafó específic a l’espai de la fossa; un altre al mausoleu dedicat als veïns assassinats a la rereguarda, i dues plaques que ressignificaran el panteó carlista i el panteó dels militars de la Mestrança d’Artilleria.

L’alcalde va valorar positivament el contingut de la reunió, on també es van tractar altres temes de la ciutat. En el cementiri de Montcada i Reixac hi ha la fossa més gran de represaliats a la rereguarda de Catalunya durant la Guerra Civil, de la qual només en queda una part. Aquest cementiri, entre el 19 de juliol de 1936 i el maig de 1937, va ser un lloc d’execució i s’hi van enterrar unes 1.200 víctimes de la violència política i social que es va produir després del fracàs del cop d’estat de juliol de 1936 contra la legalitat republicana.