Tots els canvis tenen matisos. No són blancs o negres, bons o dolents. L’atenció primària de Sabadell, i de tot el país, està mutant i s’està adaptant a les necessitats i als recursos disponibles del moment. La població envelleix, els barris canvien. Cal més prevenció i menys reacció en l’atenció sanitària, i adaptar-se a les noves eines i tecnologies.
El Govern de la Generalitat ha impulsat un conjunt de nous CSIR, acrònim de Centre de Salut Integral de Referència. El primer CAP en esdevenir CSIR a Sabadell ha estat el de la Concòrdia. Avui hem pogut comprovar que no és un canvi de nom, és una nova manera de treballar i gestionar l’atenció primària. Valorem positivament que l’equip mèdic i sanitari tingui una major autonomia i més llibertat per adaptar-se als reptes demogràfics i sanitaris de la zona.
Incorporar especialitats i nous protocols i gestionar les consultes d’una manera més resolutiva permetrà optimitzar, fer un bon ús dels recursos públics i millorar l’atenció a la ciutadania. I si l’espai és més gran, doncs encara millor. El model de la Concòrdia hauria de ser exportable a tots els CAP de la ciutat.
Però com dèiem a l’inici de l’editorial: tots els canvis tenen matisos i aquest consolida la concentració de la pediatria. Ens preguntem per què aquest servei només està a la Concòrdia i a dos CAP més, mentre la resta s’ha quedat sense. Hi ha més de 32.000 infants i nens d’entre 0 i 14 anys a Sabadell. Si la idea és optimitzar i racionalitzar, no ho fem amb un servei mèdic tan bàsic com la pediatria. Cal repensar-ho i fer marxa enrere.