Juliana González, Antonio Rey i Lorena Fernández. Són només tres exemples de sabadellencs cuidadors, però aquest text és un homenatge a ells i a totes les persones que cuiden els seus familiars. A cada casa la situació és diferent, però totes tenen valors en comú com l’estima, l’altruisme i la generositat. Cuidar no és senzill i és molt sacrificat, sense oblidar el cost econòmic que comporta per a totes les parts, independentment de l’amor que hi hagi al darrere que, afortunadament, en la majoria dels casos no té fi i els familiars fan tot el possible per acompanyar les persones que ho necessiten, així com, evidentment, aquestes treuen totes les forces possibles per ser-hi.
La celebració ahir dimecres de la jornada ‘Connecta’t a les cures. Fem visible la feina de les persones cuidadores’ és una notícia excel·lent. Perquè reconeix aquesta tasca invisibilitzada i, alhora, imprescindible. Així mateix, permet a les persones cuidadores teixir xarxa i aprendre d’altres experiències i compartir dubtes i inquietuds. En aquest sentit, i ho veiem sovint, un dels exemples més recents són les cures de l’ELA, i cal que les administracions acompanyin socialment i econòmicament les persones que necessiten suport perquè puguin viure la seva vida plenament. Les ajudes han d’arribar i la llei de la dependència s’ha d’agilitzar per reduir el temps d’espera entre l’aprovació i la recepció dels primers ajuts. Paral·lelament, les persones que ens cuiden a tots han de tenir unes condicions laborals que no siguin precàries perquè la tasca que fan és imprescindible, essencial.