Quina meravella és un naixement. Quina bona notícia és rebre la trucada d’una persona que estimes per dir-te que seran pares. Quin goig fa una família que té el seu primer fill, segon o tercer. I dels familiars què me’n dieu? Quina felicitat desprenen els avis i els tiets. El nostre net, el nostre nebot. I com se n’alegren els amics que saben que el teu sentit de la vida passa per formar una família.
Aquell naixement que portes mesos esperant, per fi es fa realitat. El sentit de l’esperança que suposa aquella espera; aquell desig de conèixer el que és (serà) el teu tu en petit; voler-lo gaudir, ensenyar, compartir, viure, estimar. Ser partícip del seu creixement acompanyat de pors, nervis, respecte, admiració. Sent rics o sent pobres, però sempre i en tot moment fent possible la seva felicitat.
Un naixement no és un somni, és una realitat compartida amb la persona que estimes. És l’esforç d’una mare i el recolzament d’un pare. És la força d’una família per portar a aquest món una nova persona. És agafar el compromís de ser un pare o una mare exemplar, de ser una persona bona per ser l’exemple a seguir del nascut. Ser pare, ser mare. Quina responsabilitat més gran i més maca.
El 25 de desembre celebrem exactament això: el naixement. Si només fos un naixement no el celebraríem cada any. És el naixement que uneix famílies, amics, desconeguts i nacions. És el naixement que dóna sentit a la nostra vida, cultura i país. Som cristians perquè un dia Jesús va néixer de Maria Verge acompanyada per Sant Josep. I la Bona Nova va ser comunicada a tots els pastors que es van apropar a Betlem; on uns savis van voler entendre què passava i van ser conscients de la grandesa d’aquell esdeveniment. Aquell naixement que per a un cristià és el naixement de Déu encarnat, també ha de ser l’exemple per a les famílies que no comparteixen la fe.
El naixement que representa la focalització del sentit de la vida en aquella persona que ha arribat al món; la renúncia al nostre egoisme per entregar-nos al fill que ha nascut; l’amor d’una família; la confiança que mostra Sant Josep cap a Maria com a exemple pels marits i pares; la delicadesa, l’amor incondicional i valentia de Maria com a exemple per a les mares; els dubtes i pors que genera la responsabilitat de ser pare o mare; el recolzament perpetu; el saber dir no perquè l’estimes; ser guia i exemple; permetre que un s’equivoqui i caigui però estar al seu costat per a ajudar-lo a aixecar-se; tenir la tranquil·litat que sempre estarem allà.
Jesús no només va néixer per donar sentit a la nostra vida, sinó per ensenyar-nos allò tan preuat i que només som conscients de la seva importància quan ens falta o el trobem a faltar: l’amor. Sí. Un naixement és això. Amor. Cap a un mateix? No. Cap a l’altre. L’entrega plena perquè estimes el fill que ha nascut.
I això és el que desitjo per aquest Nadal: que siguem conscients de la grandesa del Naixement, que siguem portador d’amor a les nostres llars i que com a mares i pares siguem sent els exemples dels nostres fills.
Us desitjo un molt Bon Nadal.