Cada setmana que passa, nous casos de corrupció i escàndols polítics apareixen a les portades dels nostres diaris, telenotícies o xarxes socials. I no podem més.
Cas Koldo on els secretaris d’organització del PSOE (Santos Cerdán i José Luis Ábalos) són investigats per presumptes delictes de corrupció, incloent l’adjudicació irregular de contractes públics i percepció de comissions il·legals vinculades a empreses afavorides per la trama; investigacions per tràfic d’influències referents a la Sra. Begoña Gómez (dona del president del Govern d’Espanya, Pedro Sánchez) o del Sr. David Sánchez, germà també del president, investigat per frau i beneficis personals derivats de la relació familiar; diverses dimissions per assetjament sexual dins de les files del PSOE com són els casos del Sr. Francisco Salazar, assessor molt proper del president Pedro Sánchez, Antonio Navarro o Toni González (regidors del PSOE); el rescat de l’empresa Plus Ultra on es denuncien comissions percebudes per empresaris i fins i tot per l’expresident Zapatero; o en el últims dies, les investigacions judicials i denúncies de diversos diaris han fet que apareguin els noms de l’expresident del Congrés i exministre del PSOE, el Sr. José Bono, conforme s’ha vist beneficiat de trames corruptes o bé, la denúncia de tupinada en les primàries del PSOE on va ser guanyador (o no) l’actual secretari general del PSOE, el president Pedro Sánchez. No em vull oblidar de l’última dimissió del Director Adjunt Operatiu de la Policia Nacional denunciat per agressió sexual. I a tot això, s’han d’afegir els indults a canvi de pressupostos o l’amnistia a canvi de ser escollir president del govern, la reforma a la carta de delinqüents del Codi Penal o la colonització de les institucions per parts de ministres de l’actual govern. També s’han de sumar les trampes al solitari del Tribunal Constitucional de declarar innocents als expresidents de la Junta d’Andalusia, també del PSOE, quan realment no és un tribunal jutjador en els termes del Poder Judicial. En fi...
Podríem seguir amb aquest llistat de denúncies per corrupcions però el que més em preocupa és que el partit socialista segueixi aconseguint milers de vots. En què estem pensant els ciutadans? De veritat volem aquests corruptes a les nostres institucions. En aquest sentit, clar que vaig entendre el càstig electoral contra el PP després de la sentència del 2018. Els ciutadans hem de defensar les institucions netes, els governs nets, la democràcia transparent i és per aquest motiu que la situació actual no es pot tolerar en cap cas.
L’alternativa existeix però aquesta ha de ser resolutiva, ha de treballar per erradicar la contaminació putrefacta de la corrupció i ha de començar a explicar com ho farà. Els ciutadans no ens podem quedar de braços creuats. Ni els d’esquerres ni els de dretes. Cap ni un pot acceptar l’actual govern d’Espanya. És necessari recordar, a més, que no tenim pressupostos des del 2022? Les eleccions generals són més necessàries que mai.
Si realment som una democràcia, actuem com a demòcrates i no com a súbdits d’un règim podrit.
No podem més!