Les embogides i al·lucinants declaracions d’Isabel Díaz Ayuso a Mèxic sobre Hernán Cortés m’han fet investigar al nomenclàtor sabadellenc. Cal repensar si la ciutat ha de tenir carrers amb noms dels suposats descobridors Francisco Pizarro o Diego de Almagro. Jo ho tinc clar. No. Allà hi vivia gent, molta gent.
Però avui vull parlar dels traficants d’esclaus. Crec que és arribada l’hora de deixar de tenir a Sabadell carrers amb els noms de dos traficants d’esclaus: Joan Güell i Ferrer i el Marquès de Comillas Antonio López. En la historiografia catalana hi ha bibliografia a cabassos que proven aquesta relació. Els historiadors no en tenim cap dubte.
Cada època remira el passat i estableix llindars ètics superiors. No fa gaire temps, fins al 2000, l’atracció turística principal a Banyoles era un home de raça negra dissecat! I hi anaven escoles! No sé quins devien ser els seus programes pedagògics. Millor no saber-ho.
Sortosament, amb el temps i l’elevació del llindar ètic que demanden els nostres ciutadans obliga a plantejar-nos canvis. De fet, anem a fer una mica d’història. Ens valem de dos informes, el d’Andreu Castells, Informe sobre la nomenclatura urbana de Sabadell. Vers normes sobre una possible toponímia autòctona. Setembre 1977, i el de Josep Abad, Informe balanç del nomenclàtor de carrers de Sabadell 2016.
Els noms dels carrers Joan Güell i Ferrer i del Marquès de Comillas apareixen en el nostre nomenclàtor el darrer quart de segle XIX. Però la gent de la Segona República eren molt millors que nosaltres i l’ajuntament el 6 de gener del 1937 canvia el nom de Joan Güell pel del republicà Pompeu Gener i el del Marquès de Comillas pel de Friedrich Engels.
No sé si algun dia aconseguirem ser tan avançats com ho eren aquells que ens van precedir. Com va dir Toni Domènech, “no es pot mirar el passat amb condescendència. Eren més intel·ligents que nosaltres i molt més cultes que nosaltres”.
Entren les tropes feixistes a la ciutat i implanten un règim de terror i el 27 de maig del 1939 tornen a posar els noms als carrers de la ciutat dels dos negrers Joan Güell i Antonio López.
És el 2026, han passat quasi 90 anys i potser que ens plantegem eliminar aquests dos noms. Plantejo canviar el nom de Marquès de Comillas pel de Friedrich Engels, com fins a l’any 1939 i el de Joan Güell pel de la mítica comunista i feminista nord-americana Angela Davis (obviem a Pompeu Gener).
Si no ho fem, quin missatge adrecem als nens i joves sabadellencs? Doncs que aquesta ciutat honora aquells que van fer les seves fortunes amb un dels pitjors crims contra la humanitat: el tràfic d’esclaus. És més greu encara aquest missatge quan ara tenim a la ciutat alguns descendents d’aquell tràfic immoral.
Repassant el nomenclàtor, he vist que els canvis de noms que es realitzaren en l’etapa revolucionària de 1936-39 eren entre altres: Advocat Cirera per 1r de maig, Calderón per Rafael Campalans, Convent per Ferrer i Guàrdia, Escola Pia per Escola Nova, Pare Francesc Sallarès per Lev Tolstoi, Sant Cugat per Buenaventura Durruti, Sant Miquel per Josep Miquel Clapés (gran dirigent sindical i maçó sabadellenc), Tres Creus per Carles Marx, Via Massagué per Mateu Morral.
No sé si algun dia aconseguirem ser tan avançats com ho eren aquells republicans que ens van precedir. De moment expulsem els negrers de la ciutat.