El barri dels Merinals s’acomiada d’un dels seus símbols: el bar Alpujarra abaixa la persiana després de gairebé cinc dècades de servei. El rastre més antic de l’hostaleria als Merinals. Amb la jubilació d’Antonio Gómez –el fill–, es tanca una etapa que forma part indiscutible de la història del barri, un bar ara regentat per tres germans –l’Antonio, l’Encarna i el Pepe–. “Aquesta ha estat la nostra llar i, els clients, una família. Ha estat un viatge increïble gràcies a ells”, coincideixen els propietaris.
L’any 1976, l’Antonio Gómez pare va comprar un local al carrer de la Palma sense saber ben bé què en faria d’ell. Envoltats de camps i amb molt poques edificacions a l’horitzó —el terreny de Can Gambús i algunes cases escampades—, la decisió de tirar endavant un bar semblava arriscada. Però l’assessorament d’un hostaler de la zona nord de Sabadell va ser clau: li va aconsellar obrir un establiment que respongués a les necessitats d’un barri incipient. Així naixia l’Alpujarra, en homenatge a la terra d’origen de la família, a Almeria, que s’ha convertit en llar de milers de veïns del barri. Aleshores, l’Antonio –fill– tenia 17 anys i s’incorporava com a element puntal del negoci. L’Encarna, amb només 12 anys també iniciava la seva trajectòria laboral al modest restaurant i, el Pepe, amb tres, passava les tardes guimbant i saltironejant entre taules.
- Els tres germans Gómez i els seus pares, Antonio i Encarna, fundadors del bar la Alpujarra dels Merinals
- DAVID CHAO
Els primers anys no van ser fàcils, recorda la família. La mare mostrava al pare, preocupada, la caixa del dia, i a vegades les monedes no arribaven a sumar cent pessetes. “No era un bar de pas, hi havies de venir expressament. Tot estava envoltat de camps i terrenys”, recorda l’Antonio. I les inclemències meteorològiques no ajudaven: en dies de pluja intensa, el fang feia impossible arribar a casa, aleshores al barri de Cifuentes– i havien de dormir dins del bar. “Tenia un matalàs on hi passava algunes nits per evitar el trajecte de tornada a casa”, explica l’Antonio. D’aquells Merinals ja no queda res, només el record.
Amb el temps, però, el barri va créixer i el negoci també. Tant, que la família Gómez va acabar adquirint el local adjacent per ampliar l’espai i adaptar-se a la demanda creixent. Així es va consolidar com un dels pilars de la vida i del cor dels Merinals. El bar ha estat testimoni viu del naixement i creixement dels Merinals, ubicat a un carrer que va alçar-se com l’eix comercial del barri i on ara tot just sobreviuen uns pocs negocis. A l’Alpujarra hi han treballat dues generacions: els fills van decidir continuar el llegat familiar i, amb ells, el bar es va mantenir viu. Amb una oferta centrada en tapes i racions casolanes, l’Alpujarra va saber mantenir-se fidel a la seva essència.
Ara, amb la jubilació a l’horitzó, el tancament del bar deixa estela. “Tinc 35 anys i hi vinc des que era un nen. També he portat els meus fills. És tot una institució de barri”, comenta un client, que aprofita per reconèixer el paper que els Gómez han tingut en els Merinals. Malgrat que no es descarta que hi hagi algun comprador, el llegat de la família Gómez té data de caducitat: el 29 de juny abaixen la persiana. “Aquí hem fet vida, la nostra vida. Ara haurem d’aprendre a fer servir la cuina de casa”, exposa l’Encarna.
- Bar la Alpujarra dels Merinals
- DAVID CHAO
