Molins, vapors i fàbriques a la llera del riu Ripoll

El riu Ripoll neix a la serra de Granera i en els seus, gairebé, quaranta quilòmetres de recorregut passa per Sant Llorenç Savall, Sant Feliu del Racó, Castellar, Sabadell, Barberà, Ripollet i Montcada, on desemboca al riu Besòs. Les aigües del Ripoll han estat ben aprofitades. Ha estat sempre un riu molt explotat, tant pel que fa al rec de l’horta, com per les instal·lacions industrials. En tota la llargada del Ripoll, entre molins, vapors i fàbriques s’hi havien comptabilitzat 36 establiments industrials, 21 dels quals pertanyien a la demarcació de Sabadell.

L’escriptor i polític català Víctor Balaguer escrivia l’any 1857 que, a Sabadell, les aigües del riu Ripoll, escasses normalment, eren suficients per donar moviment a cinc molins, en un dels quals s’hi elaborava cotó i en els altres quatre llana, emprant-se també dos d’ells en moldre blat, blat de moro i altres. Obviava que també hi havia molins en què es fabricava paper. Remarcava, però, que la veritable importància de Sabadell consistia en la seva indústria fabril.

Marian Burgès explica a Sabadell del meu record: “Els nostres molins del riu Ripoll són molt antics. Jo sempre els he vist vells. Crec que tots havien començat molent blat i fent farina d’altres grans; avui continuen en son lloc, però realitzant operacions a la indústria llanera. Dic això perquè jo només he aconseguit que feia farina el molí d’En Torrella. Però recordo bé que davant mateix del Molí Xic hi havia una pedra grossa de moldre. Això és una prova que dit molí també es dedicava a moldre blat i demés”. També explica que Sabadell tenia una indústria florent, la dels llibrets de paper de fumar. El Molí d’En Mornau era ocupat per la dita fabricació. Tres fabricants es disputaven l’hegemonia. La casa Joan Baqués, de la Plaça Major; en Domènech, al carrer de la creueta i en Claret. Les marques dels llibrets eren: El Ciervo, Garibaldi, Jaspis, La Torre..., amb cola, sense cola i amb extracte de regalèssia. El Molí d’En Mornau, també conegut com el Molí d’En Ranxero, feien el paper de fumar de la mateixa pasta per a tots els fabricants de llibrets, i els fumadors el trobaven bo o dolent segons era la marca que usualment gastaven. La il·lusió fins els negava el gust del paladar.

L’aigua del riu Ripoll arribava als horts, als molins i a les fàbriques gràcies a la séquia Monar, una xarxa de canals, construïda des de molt antic. Està escrit que la séquia, que anava de Sant Feliu del racó a Ripollet, era obra dels monjos de Sant Llorenç del Munt, però sembla que era més antiga.

En els 6 quilòmetres de curs que el riu Ripoll passa tangencialment per Sabadell, a la seva llera hi havia 21 instal·lacions industrials

Escriu Joan Alsina i Giralt a Els molins del riu Ripoll que no hi ha notícies de quan va ser construïda la séquia Monar; hi ha, però, referències, l’any 1066, del molí de la Garriga, probable antecessor del molí d’En Torrella; del 1098, del molí de Ça Trilla, possible antecessor del molí d’En Gall. L’existència d’aquests molins fa indubtable que hi havia d’haver ja el rec Monar. Aquests primitius molins devien ser tots molins fariners. No és fins entrat ja el segle XIV quan sembla que algun d’aquests molins es comenci a dedicar, totalment o parcialment, a la draperia.

L’ambigüitat molí fariner-molí draper és ben palesa des que els nocs dels molins començaren a enfortir draps. Exemple ben clar d’aquesta ambigüitat és l’acord del Consell General de la Vila del 25 de juny del 1625 en què es donava prioritat als habitants de la vila, tant per moldre blat com per enfortir draps. Segons l’acord primer, s’havia d’atendre els naturals de la vila i després els forasters. Qui incomplia l’acord era mutat amb cinc lliures. I de feina per enfortir draps no els en devia faltar, ja que sembla que fins i tot volien treballar en dies festius.

Tot i que pot haver-hi alguna esporàdica presència anterior, la introducció de la molineria del paper a la conca del Ripoll va començar a mitjan segle XVII, i va prendre més importància en el XVIII i va començar a disminuir en el XIX, durant el qual en molts molins es va començar a introduir assortiments de llaneria i filatures de cotó. Exemples en són una filatura de cotó al molí Vermell (1807) i els assortiments de llana al molí d’en Mornau (1831).

Les moles farineres continuaven en molts dels vells molins, en un inventari del 1831 del molí de Sant Oleguer, considerat com a clàssicament paperer, hi consten dues moles farineres.

A mitjan segle XIX i especialment a la conca del Ripoll propera a Sabadell, es començaren a construir noves edificacions industrials, dedicades totes a la indústria tèxtil. No eren ja molins.

A aquestes noves edificacions se’ls donà habitualment, d’acord amb les característiques de l’època, el nom de vapors. El primer dels quals és el vapor de ca la Daniela. I durant el segle XX van continuar les noves edificacions al Ripoll, siguin reformes d’antics molins, com Tints Casanovas al vell molí de n’Oriac o Soler i Torrella als molins d’en Dou i d’en Santo o estructures totalment noves, com les dels Tints Castelló.

Pel que fa a Sabadell, a la llera del Ripoll hi havia les següents empreses: Molí d’En Galí, Molí d’En Mornau, l’Escaldador de Can Pagès, Tints Casanovas, Can Alsinet, Molí d’En Font, Molí de l’Amat, Tints Castelló, Fàbrica Buxó, Molí d’En Torrella, Vapor ca la Daniela i Tints Alavedra, Molí Xic, Fàbrica Nois Buxons, Molí d’En Fontanet, Fàbrica Grau, Molí Tres Creus, Fàbrica Tatxé, Fàbrica Brujas, Can Cuadras, Molí de Sant Oleguer i Molí d’En Gall. En aquest llistat es podria afegir el Molí d’En Santo, després Soler y Torrella, SA que, encara que pertany a Barberà, sempre havia estat molt lligat a Sabadell.

Molí d’En Galí. En els seus inicis va ser fariner, a finals de segle XVIII, Ignasi i Francesc Galí, paraires terrassencs, van instal·lar quatre nocs bataners a aquell molí que fins llavors es coneixia com a molí d’En Cellent o d’En Deu i que a partir de llavors es coneixeria com a molí d’En Galí. A mitjan segle XX va acollir les instal·lacions de Salvó i Cia i més tard de Retintel, SA. Va tancar el 2009 per la crisi. El seu estat actual és lamentable.

Molí d’en Mornau. També conegut com a Molí d’en Ranxero. Molí fariner, paperer i tèxtil. Els anys setanta del segle XX acollia les instal·lacions de l’empresa tèxtil Tintes y Acabados Estruch. Cent anys abans, però, s’hi fabricava paper de fumar i això que havia nascut com molí fariner. Actualment, es troba en estat de degradació. El nom prové de Francesc Mornau i Prats, gendre d’Antoni Amat i Palou, qui va fer construir un molí fariner a la llera dreta del Ripoll.

Tints Casanovas. Ja no existeix, només queda la xemeneia del que era TAECASA, Tintes y Aprestos Enrique Casanovas Argelaguet SA, empresa que els anys quaranta va adquirir l’antic molí de n’Oriac, un molí construït el 1691 i que anys més tard va passar a ser propietat dels Oriac. El vell molí es va derruir totalment i al damunt es va construir Tints Casanovas.

Molí de l’Amat. Molí fariner del segle XVI, anomenat del mas Carbó, que l’any 1700 va passar a ser propietat de Joan Amat i Samsó. Des de llavors és conegut com a molí de l’Amat. Va ser molí draper durant molts anys i també alguna vegada amb activitats farineres, a finals de segle XVIII va passar a ser paperer. Més tard retornà al tèxtil. L’any 1841 hi havia dos assortiments. Actualment, acull l’empresa APRESLAN, Aprestos de Lanería, SA.

Tints Castelló. A Sabadell era molt coneguda la tintoreria de Joan Castelló. Els anys quaranta del segle XX, va començar les activitats industrials de tintoreria i acabats i cap al 1960 va decidir ampliar aquesta nova activitat i va construir de nova planta a la dreta del Ripoll i a sota del Taulí, una nova fàbrica.

Molí d’En Torrella. El segle XII era conegut com el molí de la Garriga. L’any 1599, els Torrella, família de moliners, tenien al molí una instal·lació per retòrcer llana. Les activitats van ser, gairebé sempre, tèxtils, tot i que compartint-les força vegades amb la feina de molí fariner. Actualment, està abandonat i en ruïnes.

Vapor ca la Daniela. Va ser construït al Sot d’en Crous l’any 1856 pels germans Montllor. Originàriament, era una fàbrica de filats i de teixits de llana, moguda per la força d’una màquina de vapor. Sembla que ja des de l’inici se’l va anomenar ca la Daniela, nom que encara perdura. Diverses han estat les raons socials que hi ha hagut: Manuel Montllor i Companyia, Enric Turull i Companyia, Jenny Turull, SA, Daniela, Fàbrica de Hilados i l’actual Fil Gènesis, SA.

Fàbrica Nois Buxons. El nom ve pels quatre germans: Jaume, Joaquim, Joan i Francesc Buxó, fills de Josep Buxó, que van continuar la indústria amb el nom de Fills de Josep Buxó. Les instal·lacions són utilitzades per diversos llogaters, gairebé tots de la indústria tèxtil.

Fàbrica Grau. A l’inici, a mitjan segle XIX, tenia el nom de molí d’En Moratones, a la mort del propietari, va ser comprat per Josep Corominas, conegut com el Sec. L’any 1901 va ser llogat per Joan Grau i Puig, durant molts anys va ser el primer aprestador de Sabadell.

Fàbrica Brujas. Inicialment coneguda com a Can Brujas, per Joan Brujas i Pellicer, va ser coneguda després com a Sabadell Tèxtil i, més tard, com a Arrahona Tèxtil, SA.

Can Cuadras. Desapareguda l’empresa Cuadras i Prim, l’edifici és ocupat per diferents llogaters amb diverses activitats.