Setembre de 1860, la reina Isabel II a Sabadell

Sabent-se oficialment que el dia 28 de setembre de 1860 Sa Majestat la reina Isabel II visitaria Sabadell, accedint a la invitació feta des l’Ajuntament de la vila, es van afanyar els preparatius que ja s’anaven disposant. Un esdeveniment que va remoure la vida planera de la vila. La crònica periodística va relatar, amb pels i senyals, tota la preparació de la jornada i els episodis que es van viure. 

S’alçà a l’extrem de la rambla una estació provisional de 50 pams de llarg, 30 d’amplada i 40 d’alçada. Formava un sol cos amb 16 columnes, en les quals es recolzaven els arcs sobre els quals descansava el sostre, i tenia a la dreta un elegant gabinet amb tot el necessari per si SS. MM. desitjaven descansar. Tant el pis d’aquesta estació i de la seva wespaiosa plataforma, com les columnes, arcs i sostre, estaven coberts i adornats amb manufactures del país. Des d’aquell punt fins al temple parroquial, es van adornar vistosament la Rambla i plaça de Sant Roc amb verd ramatge, banderes, gallardets i arcs de triomf. Així mateix es van plantar postes i escuts als carrers de Sant Joan, de Sant Josep, de Santo Domingo, del Convent i algun altre, per on es creia havien de passar els Regis hostes.

Els fabricants de llana d’acord amb l’Ajuntament havien nomenat una comissió per fer una exposició de gèneres. S’ubicà en un tancat contigu a la rambla format per quatre peces principals: jardí artificial amb sortidors, gran saló circuit d’una galeria i dos salons laterals de més reduïdes dimensions. La façana de l’exposició tenia 140 pams, i el saló que era de forma arrodonida, 160 de longitud per 100 d’amplada. Dins estaven ben distribuïts els gèneres exposats en nombre de 700 peces de draps, setins, castors, xinxilles, sibel·lines, ferrusses, cuirs, xeviots, patenes, de tots preus i classes, mocadors de llana i altres objectes, pertanyents únicament a 53 fabricants. A la seva vista van quedar absorts els forasters que van visitar l’exposició, ja que expressant l’efecte que aquesta va produir, va dir després un autoritzat escriptor de la cort que tots es sentien orgullosos de ser espanyols, i en veure aquells draps i aquells setins, germans bessons dels que ens venen els nostres sastres com a vinguts d’Anglaterra, lamentaven que l’esperit de nacionalitat no es despertés per fer tota la justícia que mereixen aquests industriosos habitants de Sabadell.

Un esdeveniment notabilíssim va remoure la vida planera de Sabadell de 1860, la visita de la reina Isabel II, amb els seus fills i amb el seu reial seguici

Serien les deu de l’esmentat dia 28 de setembre quan un repic general de campanes va anunciar al veïnat que el cos municipal, acompanyat de les distingides persones que a aquest efecte havien estat convidades, es dirigia a l’estació provisional, on es van reunir amb l’ajuntament la junta d’obsequis, una comissió de fabricants, una altra d’obrers, la població de persones, una comissió de la Diputació provincial, una altra de l’ajuntament de Barcelona, una altra de la Junta provincial d’agricultura, indústria i comerç, el senyor Jutge del partit, els alcaldes del districte electoral, alguns senyors diputats i senadors, representants de la noblesa de Barcelona i de la premsa d’aquesta capital i de Madrid; i als voltants de l’estació es trobava apinyada una immensa gentada, que s’estenia per la Rambla i altres carrers del trànsit.

Una hora més tard van arribar SS. MM. i AA. acompanyades de la seva Reial servitud; del president del Consell de ministres, Duc de Tetuán; del ministre d’Estat, senyor Calderón Collantes; del confessor de S. M., arquebisbe Claret; del Capità General de Catalunya; del Governador Civil de Barcelona; dels generals Prim i Cotoner; del Marquès de San Gregorio, primer metge de cambra; del Sr. Flores, cronista del viatge; d’una comissió de la Junta del ferrocarril de Barcelona a Saragossa, etc. Rebuts amb entusiastes visques, es van dirigir en luxoses tartanes al local de l’exposició, els gèneres de la qual van examinar detingudament manifestant que als magatzems de Madrid eren venuts com a estrangers, i després d’haver donat a besar la mà a les autoritats i comissions, van anar al temple parroquial, i des de l’església a la casa del diputat don Pere Turull, on estava preparat el dinar per a la Règia comitiva.

Des d’allà l’Ajuntament i persones convidades van passar al Cercle Sabadellès al saló del qual s’havia preparat un ric i abundant tiberi, en què van prendre part 164 concurrents. En destapar-se l’escumós xampany es van pronunciar calorosos brindis pels veïns i forasters en honor de SS MM, de la indústria i de Sabadell; i després van tornar a la casa on s’allotjava S. M., la qual encara es dignà rebre algunes comissions, sortint a les tres i quart per a l’embarcador, on les Reials persones van ser acomiadades amb entusiastes crits i visques fins que el tren va sortir cap a Barcelona.

Complaguts van quedar SS. MM. i acompanyants de la rebuda i espontànies demostracions dels sabadellencs; i així encarregà S. M. la reina a l’alcalde que ho fes saber al poble de Sabadell, al mateix temps que va descobrir la seva voluntat de premiar als tres expositors que un jurat de fabricants qualifiqués de més creditors, els quals van manifestar a S. M. el seu profund agraïment suplicant-li es dignés recompensar a Sabadell, a la fàbrica del qual pertanyien tots els gèneres exposats sense distinció de persones. Més tard es va dignar honrar a Sabadell en les persones del seu alcalde i síndic nomenant-los respectivament cavallers de la Real i distingida ordre de Carlos tercer i d’Isabel la Catòlica, i per Reial decret de 18 juny de 1862 va concedir a l’ajuntament el tractament de Senyoria en premi de l’adhesió i lleialtat manifestada a la seva augusta persona i Real família quan es van dignar honrar a aquesta vila amb la seva presència l’any 1860. Miquel Carreras explica que tot plegat va tenir un cost de 4.466 duros, una quantitat molt feixuga.

També acompanyaven la reina els seus fills Maria Isabel (La Chata) i Alfonso (futur Alfonso XII). Amb motiu d’aquella visita Pere Turull va reformar casa seva des la façana fins l’interior, deixant-la en condicions apropiades per rebre la regia visita. Marià Burguès en el seu llibre “Sabadell del meu record” diu «rentaren la cara a la seva vulgar façana». Però el més important fou la reforma de l’interior, on van empaperar i decorar el saló principal i van condicionar una alcova especialment per la reina.

L’estació del tren del Nord era al carrer Luisa Fernanda, que donava al carrer dels despatxos dels fabricants (actual carrer Indústria). Com que aquest carrer era lleig, brut i sovint enfangat, no van gosar fer passar el seguici per allà i van improvisar un baixador al capdavall de la Rambla que, d’inici no va tenir continuïtat, però al cap de pocs anys, s’hi ubicà un baixador que amb el temps, va esdevenir el famós “apaiaderu”.

La família reial i els seus acompanyants van pujar Rambla amunt en quatre carruatges de luxe, en direcció a l’església dels Padres, on van rebre la benedicció del pare Claret. La Rambla estava engalanada, amb molta pompa, amb uns arcs de matèria tèxtil donada pels fabricants. La comitiva passava per sota dels arcs. 

Rambla amunt, l’alcalde, Pere Viloca, anava al costat de la reina. Entre la multitud, un pidolaire va allargar la ma i la reina li va donar un escut (deu rals). El pobre, sorprès i alegroi va exclamar: Déu n’hi  do! La reina, sense entendre-ho va preguntar al Viloca que havia dit aquell home. La resposta que li va donar va ser: Ha dicho que Dios le dé.

A la reial taula de la casa Turull s’hi van asseure vint-i-tres comensals, la resta de personalitats van dinar al Cercle Sabadellès. A l’hora del brindis, un dels convidats, de nom Isidre Romeu, va improvisar un verset dedicat al fill de la reina, que, quinze anys més tard regnaria amb el nom d’Alfons XII: Brindo pel noiet petit, Que és un príncep molt trempat, Fa un capet molt eixerit, Serà un xicot de profit I ens darà un bon resultat

Aquest verset no va resultar gaire premonitori, Alfonso XII va morir l’any 1885, el mateix any que des de Catalunya se li va remetre el Memorial de Greuges, deixant a l’aire quina hauria estat la seva actitud. No hi ha informació que durant la visita a Sabadell de la reina Isabel II, el pont de la Salut fos un tema a tractar, el que si és conegut és que la Diputació va dedicar-li l’obra amb unes plaques commemoratives.

Quan va estar enllestit s’hi col·locaren unes plaques de marbre. Dues amb els escuts de la província i de Sabadell i les altres amb la inscripció: “Año 1864. Construido durante el reinado de Dª Isabel II, a quien lo dedica la Diputación provincial”. Aquesta plaques varen ser destruïdes durant la revolució de 1868, dita La Gloriosa.