L'Institut Nacional d’Estadística (INE) ha publicat un avanç de les xifres del Cens anual de població referides a l'1 de gener del 2025. Des de l’any 2023, aquesta operació estadística és la font de referència sobre població oficial en substitució del padró municipal. Un canvi especialment rellevant, en un context en què s'estan actualitzant diferents padrons, sobretot a la comarca, en detectar irregularitats i noms que no hi haurien de ser. Així, l'Observatori Comarcal recull en el seu nou informe les últimes dades de població a casa nostra. Segons l'estimació provisional, la població resident al Vallès Occidental és de 970.228 habitants, 10.195 persones més que en la mateixa data del 2024. Això suposa un increment de l’1,06%, però el creixement ha estat lleugerament més moderat que l’any passat (+1,16%) i per sota del registrat al conjunt de Catalunya (+1,40%). També està per darrere de comarques de l’entorn com el Bages (+1,22%), Osona (+1,18%) i el Vallès Oriental (+1,10%), però per sobre del Maresme (+1,02%) i el Baix Llobregat (+0,95%).
- Vista aèria de la comarca del Vallès Occidental des del cim de la Mola
- David Chao
Analitzant les dades, divuit dels vint-i-tres municipis del Vallès augmenten la seva població respecte de l’any anterior. En termes relatius, destaca l’increment a Vacarisses (+2,13%), Terrassa (+1,92%) i Rubí (+1,60%), tots tres per sobre de la mitjana catalana. A continuació, per sobre de la mitjana comarcal, trobem a Sabadell (+1,37%) i Barberà (1,15%). La resta de municipis presenten creixements més moderats. D’altra banda, cinc municipis perden població: Gallifa (-1,72%), Sant Cugat (-0,70%), Matadepera (-0,56%), Ullastrell (-0,41%) i Badia (-0,39%). El cas santcugatenc és especialment destacable al conjunt del país, perquè és una de les poques ciutats grans que perd veïns.
Les dades a Catalunya
A Catalunya, Cunit (Baix Penedès) és el municipi de més de 10.000 habitants que més va créixer l’any passat. La seva població va augmentar un 3,5% i supera per primera vegada els 16.000 veïns. En un percentatge semblant hi ha municipis d’una dimensió similar, com Mont-roig del Camp (Baix Camp), que ja en té més de 14.500, o Alcarràs (Segrià), que arriba als 10.556. L’altra localitat gran amb més creixement l’any passat és l’Hospitalet de Llobregat, amb gairebé 10.000 persones més i un total de 292.161. Dels municipis del mateix rang només sis han perdut població, i tots per sota d’un 1%. Més enllà del cas analitzat de Sant Cugat, termes com Lloret de Mar o Cardedeu també resten residents.
Com ha evolucionat el rànquing dels més poblats?
La població va créixer el darrer any en 617 municipis catalans (l’any passat ho va fer en 620), fins a un 12% en els casos més extrems que són els de municipis molt petits (com la Vajol, a l’Alt Empordà, o Sant Pere Sallavinera, a l’Anoia) on l’arribada de pocs veïns impacta molt en la població total. L’augment majoritari de la població (en dos terços dels municipis) va empènyer el creixement de la població general del país el darrer any. L'increment va ser gairebé idèntic a l’any anterior (un 1,4%), i així el nombre d’habitants es va situar en els 8,12 milions de catalans a 1 de gener del 2025.
Amb tot, l'evolució dels últims anys consolida municipis vallesans entre els més poblats. Més enllà de Terrassa i Sabadell, també emergeixen Sant Cugat, que frega els 100.000 habitants, i Rubí, que ja ha superat la barrera dels 80.000. La dinàmica permet pensar que, tret d'un fet excepcional que trenqués els ritmes dels últims anys, abans de tancar la dècada assolirem el milió de vallesans.
