Cognoms francesos a la indústria tèxtil de Sabadell

Els segles XVI i XVII hi va haver una notable immigració francesa cap a Catalunya. Els professors Jordi Nadal i Emili Giralt en parlen a Immigració i redreç demogràfic: els francesos a la Catalunya dels segles XVI i XVII. Pel que fa al Vallès Occidental i a Sabadell, en concret, en parla Esteve Canyameras Ramoneda a La immigració francesa al Vallès Occidental (S. XVI-XVII). Molta gent procedent majoritàriament d’Occitània va arribar, i es va establir, a diverses viles catalanes, entre elles Sabadell. A inicis de segle XVII va aparèixer el terme gavatx o gavatxo, utilitzat per denominar despectivament aquelles persones.

Lluny de la importància que va tenir aquell moviment migratori, molts anys després, el segle XIX, atrets per la indústria tèxtil, es van establir a Sabadell diverses famílies i empreses franceses, de les quals només quatre noms van quedar en el record. Són cognoms com Jenny, Seydoux, Harmel o Pierre.

L’alsacià Thèodore Jenny Hermann, acompanyat de la seva família, va arribar a Sabadell, l’any 1862, per muntar tot el procés de filatura d’estam de la firma Cuadras i Feliu. Era el tècnic d’una empresa de construccions mecàniques de Mulhouse. En acabar la feina, sabent de la seva vàlua i coneixement de la filatura, va rebre l’oferta de la família Turull per fundar la seva empresa. I així va ser, monsieur Jenny, així se’l coneixia, es va associar amb Pau i Enric Turull i, l’any 1887, varen crear una societat que, amb els anys, va esdevenir en la societat Jenny i Turull, SL, dirigida, aleshores pel seu fill Eugène. L’any 1917, monsieur Jenny apareixia al cens d’estrangers com a rendista.

Malauradament, el senyor Thèodore Jenny va ser víctima d’un dels casos més foscos de la història de Sabadell. El dia 22 de febrer del 1920 moria assassinat al seu domicili del carrer de Topete (actual carrer d’Alfons Sala). A les nou del vespre d’aquell dia es van presentar a casa seva dos individus i van demanar a la criada que els anunciés al senyor. Sembla que van demanar per Eugène, fill del senyor Jenny. En veient que es tractava d’un assalt violent, el senyor Jenny es va dirigir a la sala del costat, on hi havia el telèfon, els desconeguts el varen seguir i, primer amb un tret i després amb una ganivetada per l’esquena el van assassinar. Tot seguit es va iniciar una cruenta lluita entre els malfactors i els dos fills del senyor Jenny. Els dos germans, Thèodore i Eugène Jenny, van resultar greument ferits i els assaltants van fugir ràpidament.

L’enterrament del senyor Thèodore Jenny, el dia 24 de febrer, va ser una gran manifestació de dol i, alhora, de protesta. El fèretre va ser acompanyat per una gran multitud, com no s’havia vist mai a Sabadell.

L’aranzel proteccionista de l’any 1891, que buscava la protecció de la indústria espanyola, va provocar que dues empreses franceses s’establissin a Sabadell: Harmel Frères i Seydoux, SA.

L’any 1892, la casa Harmel Frères, de Varmeriville (França), va fundar a Sabadell una fàbrica de filatura d’estam. El motiu va ser el canvi de drets d’aranzel que dificultava en gran manera la importació de filats a Espanya, i com que la casa Harmel Frères tenia un important mercat d’importació a la regió catalana, es va establir a Sabadell per tal de conservar la clientela.

La fàbrica es va instal·lar inicialment en règim de lloguer al local de la societat Llàcer, Duch i Ferrer, coneguda com el vapor del Borni Duch, situada entre els carrers de Brutau, Fray Luis de León i Salvany. El 1914 amb 6.230 fusos era la quarta filatura d’estam de la ciutat.

El més destacat component de la casa Harmel Frères, de França, va ser Leon Harmel Tranchart (le Bon Pere), que es va fer cèlebre al món industrial catòlic per les seves iniciatives social-cristianes, que, al voltant del 1875, va començar a posar en pràctica a la seva indústria.

Segons ell, en plena època mecanicista i de ciència atea, quan els homes del món, capitans d’empresa, estadistes, professors, comerciants, funcionaris i polítics, estaven desorientats amb les nebulositats infecundes de Schopenhauer, Marx, Ibsen, Nietzsche i Strindberg, havia de sorgir de sobte, no d’un púlpit ni d’una cel·la, sinó d’una cambra de treball de la gerència d’una fàbrica, de la gegantina imatge de l’industrial-apòstol que havia de constituir-se en el paladí del camí de Déu, únic a seguir en la qüestió social.

En la seva doble condició de propagandista de la fe i d’home industrial, és a dir, de mundanes realitats, Leon Harmel Tranchart va veure clar que la crítica i la negació condueixen només a l’esgotament, al buit interior i, per tant, a l’esterilitat de tot ordre social que, fundat únicament en lleis (sense l’imperatiu del deure, que ja no és sentit) sotmet els homes a una fèrria disciplina i a una vida trista, que no els deixa esperança ni al cel ni a la terra.

El 1915 moria a Niça don León Harmel Tranchart. Després de la seva mort es va incoar a Roma un procés per la seva beatificació.

El seu fill, Leon Harmel Harmel, va assumir la responsabilitat de continuar la seva obra industrial apostòlica. El 1921, la fàbrica de Sabadell va quedar totalment deslligada de l’empresa francesa fundadora, canviant la raó social de Harmel Germans per la de León Harmel, i funcionant amb total independència com a firma espanyola, amb capital nacional. El 1936 el senyor León Harmel Harmel es va retirar del món dels negocis per dedicar-se a les obres de propagació de la Fe. A París va ser membre destacat de l’Acció Catòlica i formà part del Consell d’Administració de l’Editorial Catòlica SPES.

El 1949 la firma es va convertir en societat anònima prenent la raó social de Leon Harmel, SA. Exercint la direcció de la mateixa don Juan Saucort Harmel, nebot de Leon Harmel i net del fundador, i el senyor Josep Soley Vallhonrat.

La societat Seydoux, SA, coneguda per tothom com Cal Seydoux, era una empresa llanera francesa, que tenia la seva seu central a París, que va estar ubicada, des de l’any 1893, al número 142 del carrer d’Ausiàs Marc. Ocupava, gairebé, tota l’illa compresa entre els carrers Manso, Ausiàs Marc, Sant Ferran i Reina Elionor. Va arribar a ser una fàbrica tèxtil de les més grans de Sabadell. L’any 1932 tenia 4.400 fusos, 100 telers mecànics i 6 telers mecànics Jacquard. Va venir a raure a Sabadell arran de l’aranzel proteccionista de l’any 1891.

L’empresa es dedicava a la filatura i al teixit de llana i d’estam per a senyora, i va esdevenir una de les empreses més grans de la ciutat. Els primers anys de funcionament no es va vincular a les entitats patronals locals i aplicava normes pròpies al règim de treball, cosa que va ser la causa de dos importants conflictes laborals els anys 1899 i 1910; aquest darrer fou el detonant d’una important vaga general que quasi va paralitzar l’activitat productiva a la ciutat el darrer trimestre del 1910. Fins al 1931 no va ingressar al Gremi de Fabricants, tot just un any abans de convertir-se en societat anònima, amb un capital de dos milions de pessetes, repartit entre quatre germans Seydoux.

L’empresa tenia llavors 4.400 fusos i 123 telers, un volum de maquinària semblant al que tindria el 1947. Després de la guerra civil va assumir la gerència Édouard Jablin Meline de Lacombe. Va tancar el 1964 en la primera onada de tancaments d’aquella dècada.

Pablo Pierre Zwilling (Mulhouse? 1854-Sabadell 1920) va ser el creador i fundador de la marca PPZ de llana per a labors. Segons la publicitat posterior, l’empresa data del 1888. El 1895 Pierre es troba entre els socis fundadors de Feliu, Ramoneda, Palat y Compañía, convertida en Feliu, Ramoneda y Compañía a partir del 1899, i Feliu y Compañía des del 1913. Aquesta empresa, destinada a la filatura d’estam, tenia des del començament la fabrica a Sant Joan de les Abadesses i el domicili social a Sabadell. A la seva mort, la vídua, Anna Gorina Oriach (1866-1944), va continuar amb el nom de Viuda de Pierre (1923-1947), sempre dedicada als filats i doblats d’estam i a la confecció de toquetes per a dona. El 1935 també declarava 1.200 fusos d’estam i un tint a Sabadell. La fàbrica de Sant Joan de les Abadesses va ser destruïda durant la guerra civil. Després de les morts successives d’Anna Gorina (1944) i del fill Enric Pierre Gorina (1945), l’empresa es va transformar en Pierre SA el 1946, constituïda per Ricard Pierre Gorina i la vídua d’Enric. Ricard Pierre Cerdà, fill del primer, va continuar al capdavant de la societat fins que va canviar la denominació per la de Pablo Pierre Zwilling SA (1977-1981). El 1981 es va donar de baixa del Gremi i va continuar la comercial Lanas PPZ SA, que va mantenir viva la marca PPZ durant uns quants anys més.

Un rebesnet de Pablo Pierre Zwilling, Òscar Pierre Miquel, amb el seu soci Sacha Michaud, va fundar l’any 2014 la plataforma d’entrega a domicili Glovo.