Les xemeneies de Sabadell i els artistes plàstics

El mes d’abril del 1990 es va celebrar al Casal Pere Quart l’exposició Ara, Sabadell, una mostra en què varen participar una vuitantena d’artistes plàstics de renom. En les seves genuïnes obres deixaven anar la seva imaginació i convertien en objecte d’art un dels símbols de Sabadell: la xemeneia.

Ara que ja no fumegen, les xemeneies han quedat com a símbols del que un dia va ser el motor econòmic de Sabadell. No es pot concebre el paisatge de la ciutat sense la seva imatge. Les xemeneies industrials formen part de l’horitzó visual de Sabadell. El segle XIX, amb l’arribada de les màquines de vapor, es va fer necessari un conducte que donés sortida al fum produït per la combustió de les calderes de vapor. L’esveltesa de les xemeneies no és casual ni cap caprici. El diàmetre i l’alçada són el resultat d’un acurat càlcul en què intervenen la densitat mitjana i el cabal volumètric dels gasos de combustió de la caldera, el coeficient global de transmissió de calor, el factor de refredament, la temperatura mitjana dels fums, i la temperatura de sortida dels fums a la sortida de la boca de la xemeneia. El combustible utilitzat era el carbó. El tiratge natural es produïa per la diferència de densitat entre els fums a l’interior de la xemeneia i l’aire exterior. Com més alçada, més tiratge natural. D’altra banda, com més alçada, més amunt es dissipaven els gasos de combustió.

Són ben reconeixibles aquestes altes estructures de maó troncocòniques, que es poden trobar enmig de places o com a part de museus i edificis singulars. L’arribada de l’electricitat va fer abandonar progressivament els sistemes de vapor, però moltes de les xemeneies van romandre com a símbol de l’expansió industrial. Tot i que amb el tancament o trasllat de moltes empreses industrials hi ha una gran quantitat de xemeneies que van ser derruïdes, moltes encara perduren i estan protegides, potser no pel seu valor arquitectònic, sinó, segons s’indica, perquè les xemeneies en desús passen a formar part del mobiliari urbà com a fita visual i com a monument a un passat històric.

La majoria de les xemeneies varen ser projectades pels enginyers sabadellencs Narcís Nunell i Sala, Manuel Folguera i Duran, Francesc Izard i Bas, Miquel Sampere i Oriach, Arnau Izard i Llonch, Antoni Forrellad i Solà, Josep Salvador i Roig, i Ramon Vall i Rimblas.

Avui dia, d’aquells centenars de xemeneies industrials que dibuixaven la silueta de Sabadell, se’n conserven 45. Estan totes catalogades i protegides pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell. No estan en funcionament, però són un testimoni vivent de la intensa activitat de la indústria tèxtil a la nostra ciutat en el passat.

L’any 2010, l’Ajuntament de Sabadell, a través de Museus Municipals, va editar l’opuscle Xemeneies de Sabadell. Un recorregut històric. Un interessant estudi, exhaustiu i documentat, obra de l’historiador Genís Ribé i Monge, sobre aquestes xemeneies que s’han conservat.

L’any 2022, es va dur a terme la planificació d’una ruta que transcorre per nou xemeneies del centre de la ciutat i que té una durada d’una hora i vint minuts caminant. Per això, es va editar un opuscle amb l’itinerari i un mapa del recorregut. Les xemeneies incloses a la ruta són: Ricard Soler i Cia/FYTISA; Vapor Gran del Cotó; Vapor Buxeda Vell/La Mercantil Sabadellense; Vapor Gorina; Garriga Germans; Fàbrica Montllor/Cooperativa d’Astracans; Vapor Codina; Francesc Sampere i Germans, i Vapor Molins.

De les existents, la xemeneia més alta és la de Grau SA, a baix el riu Ripoll, amb una alçada de 52,47 metres, és obra d’Arnau Izard i Llonch i data de l’any 1949. Al pla de la ciutat, la més alta és la de l’Artèxtil, de 46,77 metres d’alçada, obra també d’Arnau Izard, amb la col·laboració de l’arquitecte Santiago Casulleras, data del 1945. La més baixa és la de Camps Germans amb 12,27 metres, obra de Josep Salvador i data de l’any 1951. La xemeneia més antiga de les que es conserven és la del Vapor Codina, de 24,78 metres d’alçada i construïda el 1880 per Narcís Nunell i Sala.

Altres testimoniatges de les xemeneies de Sabadell es poden trobar al blog de Norbert Vila i en les fotografies de J.A. Carmona.

L’any 1990, el col·lectiu PM2 va posar en marxa la iniciativa d’involucrar els artistes plàstics en un projecte que tenia la pretensió de donar a les xemeneies de Sabadell la condició d’objecte d’art. L’artista Pep Domènech, que seria comissari de la conseqüent exposició, va enviar un gran cartell amb la litografia d’una de les tradicionals xemeneies sabadellenques a un centenar d’artistes locals i forans. D’ells, vuitanta la van tornar treballada segons el seu estil. No era un concurs, tan sols una mostra.

Les obres rebudes van ser exposades al Casal Pere Quart entre els dies 3 i 15 d’abril i destacava la del valencià Javier Mariscal, que va convertir la xemeneia en palmera. Aquesta era l’obra més valuosa i va estar col·locada, com a aparador, a un extrem de la sala principal, per ser vista des del carrer. D’altra banda, les obres varen ser col·locades sense cap ordre ni hi figura el nom de l’autor. El visitant havia de proveir-se d’una llista on hi havia la relació d’artistes per una numeració igualment desordenada. Aquella exposició en honor al signe emblemàtic de Sabadell, la xemeneia, va gaudir de bon èxit d’un públic.

Ara, Sabadell va ser una mostra de la varietat de coses que es poden fer amb una xemeneia. Des de transformar-la en arbre, fins a decorar-la amb un fons bucòlic, convertir-la en escultura tridimensional o reduir-la a trossets d’un mil·límetre empaquetar-la en una bossa d’El Corte Inglés.

La mostra es va justificar dient que “Sabadell ha estat sempre una ciutat dinàmica, en l’ambient econòmic, associatiu, industrial, cultural. Aquest dinamisme ha permès el seu creixement com a ciutat i la seva transformació.

En els darrers anys, i després de la recuperació dels dèficits infraestructurals –que ha permès l’homogeneïtzació de la ciutat–, s’ha produït l’impuls d’un procés que afecta bàsicament l’estructura econòmica. És necessari, per tant, que en referim a Sabadell amb uns paràmetres nous. Cal repensar la ciutat, la seva pròpia identitat, també pel que fa a la cultura, que haurà de jugar un paper decisiu en la pròpia dinamització.

En aquest context, del Sabadell tradicional al Sabadell del futur, els artistes han acceptat el repte d’aplicar la seva creativitat en la transformació de la xemeneia, com a element simbòlic del nostre passat encara recent”.

L’alcalde de la ciutat, Antoni Farrés, i el regidor de Cultura, Isidre Creus, van convertir els parlaments inaugurals de l’exposició Ara, Sabadell, al Casal Pere Quart, a sengles homenatges a l’artista sabadellenc que havia mort recentment, Jesús Llamas. L’alcalde va recordar que coneixia personalment Llamas “des de les èpoques del Tribunal d’Ordre Públic, TOP, davant del qual ens presentem ell com a acusat, i jo com el seu advocat. Avui, us recordo des de l’amistat, la tristesa i perplexitat per la rapidesa i les circumstàncies en què ens ha abandonat”.

Varen participar en la mostra Ara, Sabadell els artistes següents: Francesc Bordas Contel, Assumpta Guiteras, Agustí Masvidal, Ramon Martín Martínez, Josep Sobrado Balbor, Josep M. Olivas, Enriqueta Camps Riera, Joan Arcas Patricio, Teresa Obradors Domènec, Joan Domingo Solans, Ricard Calvo Duran, Josep M. Gallen Gil, Santiago Vila-Puig, Jordi Roca Tubau, Jesús Belloso Pena, Carles Sallés Badell, Josep M. Espín, Carme Gutés Gual, Vicens Gonzáleç Montpart, Jordi Salvador, Aurora Matarín Salvador, Jordi Masllovet Martínez, Pere Sanromà, Joan Serra Soler, Antonio Moreno Garrido, Pere Viladoms, Ricard Figueres Bonet, Francesc Puell, Tino Izquierdo, Sebastián González Pérez, Assumpta Oristrell Salva, Anna Recasens, Toni Bareda, Emili Valentines Pont, Jordi Morros Cardona, Montserrat Morros Tosas, Javier Mariscal, Eusebi Vila Delclós, Jordi Calvis, Carles Pujol, Josep Sanromà, Jaume Rocamora, Joan Vila-Puig Morera, Miquel Mas, M. Assumpta Forrellad, Toni Canals Tomas, Pere Camps, Rafols Casamada, Rene Eika, Jolanda Schonten, Andreu Balius, Eulalia Grau Costa, Eva Bosch, Miquel Vicente Seuba, Alfons Borrell, Pere Almiron, Antoni Balagueró, Joan Porredon M., Montserrat Porredon V., Pep Domènech, Calbius, Oriol Vila-Puig, Agustín Fructuoso, Toni Perna, Xaro del Castillo, Montserrat Montero, Prudhome, Agustí Puig, Pep Sallés, Maria Balcells, Ramon Noè, Vicenç Mas Rodríguez, Alfredo Sánchez, Francesca Llopis, Manel Morral, Benet Ferrer, J.M. Vinadell, Emili Hierro, Barco i Josep M. Cañadell.