L’any 1960 va ser canviat del nomenclàtor de Sabadell el nom del carrer Estela, situat al barri de l’Eixample, pel de Calvet d’Estrella. L’any anterior, el dia 31 de gener del 1959, mossèn Ernest Mateu havia llegit a la Sessió Plenària de la Fundació Bosch i Cardellach la seva ponència JOAN CRISTÒFOL CALVET D’ESTRELLA I EL SEU PROBABLE ORIGEN SABADELLENC. El carrer estava dedicat al mateix personatge, però el cognom amb el qual va ser conegut era Calvet d’Estrella, tal com quedava palès a la ponència, que la mateixa Fundació va publicar l’any 1961. El nom de carrer Estela constava des de l’any 1886.
Joan Cristòfol Calvet d’Estrella va ser un notable escriptor, humanista, historiador i geògraf del segle XVI que, a manca d’una biografia oficial, fonts diverses deien que podia haver nascut a Sarinyena (Aragó), a Barcelona o a Sabadell. La ponència de mossèn Ernest deixava clar que Calvet d’Estrella havia nascut a Sabadell.
Ja el segle anterior, s’afirmava el mateix a la Guia Històrica, Estadística i Geogràfica de Sabadell, de l’any 1867, en què els seus autors, Josep Sardà i Gavaldà i Agustí Rius i Borrell, explicaven que les famílies d’Estela i Arnella eren de les més notables de Sabadell. De la primera constava que posseïa diverses cases i terres, i era sabut que un dels seus individus, anomenat Cristòfol, acompanyava l’Emperador Carles V a la permanència d’aquest monarca a Barcelona; ja que des d’allà va escriure diverses cartes a la família de Meca, que era una de les més nobles de la vila. Segurament haurien emparentat les dues cases de Meca i Estela, ja que a les seves cartes es donava a Meca el títol de pare; la qual cosa suposava que Meca s’havia casat en segones núpcies amb la mare d’Estela o que havia donat a aquest alguna filla en matrimoni.
- Plànol de Sabadell, segle XVI
- Miquel Forrellad i Solà
Probablement, aquest mateix Cristóbal era el Cristóbal Estela o mestre Cristóbal Calvet d’Estrella, segons l’anomenaven altres, fill de Sabadell, que va escriure diverses obres, entre elles la història d’Hernán Cortés, la conquesta del Perú i un elogi de Carles V, en llatí; i el viatge del príncep Felip des d’Espanya a les terres de la baixa Alemanya amb la descripció dels estats de Bravante i Flandes, en castellà; i que va tenir una filla anomenada Caterina, d’extraordinari talent i hàbil humanista, que posseïa perfectament les llengües franceses, llatina i italiana, en les dues últimes de les quals va escriure.
L’any 1969 va aparèixer el llibre El català Joan Cristòfol Calvet d’Estrella, del sabadellenc Joan Puig i Pujol, en què es pot llegir que altres escriptors i historiadors, entre els quals Andreu Bosch de Perpinyà, Onofre Menescal, Víctor Balaguer i els sabadellencs Antoni Bosch i Cardellach, Josep Salvany i Oller, i Miquel Carreras i Costajussà, també donaven com a cert i rigorós l’origen sabadellenc de Calvet d’Estrella.
Més cap aquí, els anys 1984 i 1986, l’advocat sabadellenc Miquel Forrellad i Solà, amb l’ajut de l’enginyer Antoni Trallero i amb la generosa col·laboració de l’historiador Joan Alsina, va presentar les ponències CRISTÒFOL CALVET D’ESTRELLA, ENCARA (1984) i CRISTÒFOL CALVET D’ESTRELLA, ENCARA II (1986) publicades, també, per la Fundació Bosch i Cardellach, en què després d’un complet, seriós i rigorós estudi, concloïa dient: “Aquí posem fi a aquestes conclusions i a la present ponència, elaborades amb base a la documentació existent a l’Arxiu Històric Municipal de Sabadell, sobre Cristòfol Calvet d’Estrella. La seva filiació sabadellenca passa de ser una conjectura més o menys versemblant, a esdevenir una hipòtesi de probabilitat constatable que deixa poc marge a qualsevol altra possibilitat. Si més no, podem tenir el convenciment que la infància d’aquest erudit humanista i escriptor eminent que va ser Calvet d’Estrella, es desplegà a Sabadell. Ens el podem, doncs, imaginar corrent i jugant pel carrer de casa seva, que anava de la plaça a l’església, pel proper carrer d’en Rosa o a la mateixa plaça, amb els altres vailets de la vila, fins que se n’absentà per anar a seguir la cort de l’Emperador... I ja no ens resta més que reiterar el nostre agraïment a Joan Alsina per la seva col·laboració tan generosa”.
- Arbre genealògic Calvet d’Estrella
- Miquel Forrellad i Solà
Joan Cristòfol Calvet d’Estrella i Galí va néixer, doncs, a Sabadell entre els anys 1500 i 1510 i era fill de Joan d’Estrella, cirurgià sabadellenc i d’Antiga Galí. Els avis paterns, Miguel i Juana, eren de Sarinyena i els materns, Antic i Margarida, eren de Sant Salvador de Polinyà.
Va accedir a la Cort castellana de Carles V a l’empara de Juan de Zúñiga Avellaneda i Velasco (1488-1546), i del príncep Felip des del 1535, qui en renovar per voluntat regia l’equip docent de l’hereu, l’havia incorporat el 1541 a la plantilla com a professor dels patges, figures destacades de la política i de les lletres del següent regnat, com els poetes èpics Alonso de Ercilla i Luis Zapata. A banda de com a educador, va estar a càrrec seu, com a cortesà al servei de Carles V.
En la seva joventut va estudiar llengües clàssiques i humanitats a Salamanca, on va ser un dels deixebles d’Hernán Núñez (1475-1553), anomenat el Comanador Grec, però només va aconseguir el grau de batxiller, segons consta a la cèdula del seu nomenament, baixa titulació que degué ser de Jerònim de Zurita. Va sentir simpaties per l’erasmisme, per la qual cosa algunes de les seves obres van patir una lleu expurgació inquisitorial al segle XVII. Va viure la major part de la seva vida a Salamanca i allà va contreure matrimoni el 1538, abans de la seva comesa a la Cort, amb Ana Vaca de Villarroel, pel que sembla emparentada amb la família Vaca de Castro, a la qual van pertànyer el protagonista de la seva èpica històrica i qui acabarà sent el seu definitiu mecenes, l’arquebisbe polivalent humanista al servei d’altres cortesans i mandataris, i, en especial, amb la pretensió del cobejat lloc de cronista reial. Va ser sobretot cronista d’Índies, però també va destacar com a prosista llatí, imitant l’estil de Juli Cèsar; com a poeta en aquesta llengua també va sobresortir, per exemple en els versos dedicats a Garcilaso que encapçalen les Anotacions del Brocense, o en altres obres dedicades a Hernando de Acuña, Ramírez de Haro, Juan Bravo i Antich de Roca.
Del seu matrimoni amb Ana Vaca de Villaroel va tenir tres fills: el Juan, el Nicolás i la Caterina de Estrella.
- Portada d’‘El Felicísimo’
- Ricard Simó Bach / AHS
L’any 1546 va acompanyar el futur Felip II en el seu viatge als Països Baixos. Fruit d’aquesta experiència va ser el llibre El Felicísimo viaje del muy alto y muy poderoso príncipe D. Felipe, hijo del emperador D. Carlos V, máximo, desde España a sus tierras bajas de Alemania con la descripción de todos los Estados de Brabante y Flandes (1552). Visqué alguns anys als Països Baixos, on va començar a publicar elogis poètics de personatges importants com Carles V (1555 i 1559), el duc d’Alba (1573), el cardenal Espinosa (1573) i el president del Consell d’Índies i pacificador del Perú Vaca de Castro (1590). També va escriure opuscles reivindicatius d’algunes campanyes: De Aphrodisio expugnato, quod vulgo Africam vocat, Comentarius (1551, i reeditat diverses vegades), Expeditio in Argeriam Caroli V. Imper (1552), La conquista de la ciudad de Africa en Berbería (1558 i 1566), en traducció del secretari reial Dídac Gracián, i Túmulo Imperial adornado de Historias y Letreros y Epitaphios... (1559).
El 1582 va insistir que se li donés el títol de cronista oficial llatí d’Índies o de Sa Majestat. Poc després, el 1584, el casament de la seva neta li va ocasionar un gravíssim trencament financer, que el va obligar a posar en venda el més preuat de casa seva: la seva ben assortida llibreria, que va ser venuda per la seva filla Caterina al Col·legi de Sant Pelai de Salamanca el 1599.
El 1587 va ser nomenat cronista d’Índies, tot i que no hi va viatjar mai, i de llatí de Sa Majestat, amb un sou anual de 80.000 maravedisos. Com a tal, va escriure un elogi de Cortés (De rebus gestis Ferdinandi Cortesii, inèdit) i va prometre una crònica d’Índies en vint llibres, que va quedar reduïda a set: De rebus indicis ad Philippum Catholicum Hispaniarum et Indicum Regem, Libri septem, publicada a Madrid l’any 1950 i reeditada el 1998. Aquesta obra consta d’un preàmbul geogràfic i històric del Perú i una exposició de la missió que va realitzar Vaca de Castro en la pacificació del Perú (derrota i execució de Diego de Almagro, fill, el 1542), en què va utilitzar com a material les cròniques de Zárate, Cieza de León i López de Gómara.
També és l’autor de Rebelión de Pizarro en el Perú y Vida de Don Pedro Gasca (1889, reeditada el 1964), escrita el 1566-67 amb material proporcionat pel mateix interessat, Pedro de la Gasca, el qual va posar fi a la rebel·lió de Gonzalo Pizarro.
Gran part de l’obra de Calvet d’Estrella roman inèdita, ja que va escriure, pel que sembla, bastant més del que hi ha publicat. Tanmateix, algunes obres es van donar a la impremta en els segles XIX i XX.
Joan Cristòfol Calvet d’Estrella va morir a Salamanca el 1593.
No hi ha imatges seves.
