Les muralles i els portals de Sabadell

Sabadell va ser una vila emmural­lada entre els segles XIII i XVII.

Heus aquí els portals que hi havia el segle XVII:

- Portal de Barcelona.

- Portal dels Estricadors o de Sant Roc.

- Portalet del Safareig.

- Portal de Sant Quirze.

- Portal de Gràcia o Nou de l’Estudi o de la Verge de Gràcia.

- Portal de Terrassa.

- Portal d’Europa o de Manresa.

Traslladats, el segle XVI:

- Portal de Caldes o de l’Àngel.

- Portal de la Palanca.

- Portal de Granollers o del Carme.

Portal de Barcelona.– Ja existia el segle XIII. També se’n deia Porta de Barrera. Va ser un dels principals portals de la vila i el que va tenir una més llarga existència de tots els que, en el transcurs dels segles, s’obrien a les muralles de Sabadell i que a mesura que creixia la població i que resultaven inútils, van anar desapareixent sense deixar rastre. El segle XIX subsistia encara i era conegut per la volta dels Escolapis, per tal com formava part de l’edifici del Marquès de Ciutadilla que van ocupar els religiosos de Sant Josep de Calassanç, el 1818. Va ser enderrocat l’any 1899. Explica Miquel Carreras que el potent impuls de creixement vers migdia no va pas extingir-se en el portal de Barcelona, sinó que va continuar, fora del clos de la vila, pel curs de la Rambla futura, iniciant l’anomenat carrer de Barcelona.

Portal dels Estricadors.– Va ser obert a les muralles de la vila al segle XVI. A la plaça de Sant Roc va habilitar-se un nou portal que se’n va dir dels Estricadors, pel camí que hi passava i que anava als estricadors que s’hi van posar el novembre del 1565. El Consell va aprovar les ordenacions del Gremi de Paraires per situar-hi uns estricadors de fusta de teia amb els seus caps-i-puntes de ferro, que van costar 60 sous i es van fer iguals que els millors de Barcelona.

Portalet del Safareig.– Probablement va ser obert als murs de la vila l’any 1603. En aquest any sembla que es van concloure les portes o portals de Caldes, del Raval, dels Estricadors i el Portalet que va al Safareig. La intenció era de tancar tota la vila deixant la carretera al voltant. La resolució no recaure sobre fer-los, sinó potser sobre concloure les seves portes, ja que llavors (anys 1560, 1562, 1569) es van suposar fets ja. El Safareig que donava nom a aquest portalet era, segons sembla, el que s’havia construït el 1458, segons explica Miquel Carreras. La construcció d’aquell safareig tenia relació amb la creació d’una extensa zona de terra de regadiu en el mateix pla de Sabadell, en els terrenys fora vila de la banda del migdia: l’anomenada Horta Novella.

Portal de Sant Quirze.– Se sap que aquest portal existia l’any 1619 i que va ser derrocat l’any 1779. Era un portal amb estructura magnífica de pedra i que era molt vistós, tenint damunt gravades les armes d’aquesta vila i en ambdós costats les d’Aragó, del model, i per ser llavors acabades d’edificar les cases d’aquell carrer. La descripció del qual permet d’imaginar-nos una nota de monumentalitat a la vila. Bosch i Cardellach va presenciar l’enderroc de l’esmentat portal, que era situat al capdavall del carrer de Sant Quirze, en una avançada molt considerable del perímetre edificat més enllà del traçat de les muralles dels segles anteriors, les quals per la part de ponent i migdia s’havien mantingut, en canvi, sensiblement invariables, aproximadament a la ratlla de l’actual carrer de Gràcia.

Portal de Gràcia.– Es va construir l’any 1610 en substitució de l’antic Portal d’En Mateu, anomenat de l’Estudi, un portal a l’extrem del carrer de la Borromera (carrer de Gràcia), a l’indret que ara es podia designar com a situat unes cases més abans de la sortida del carrer de Sant Antoni. El veïnat va albergar una imatge de la Mare de Déu de Gràcia en una capella sobre el portal nou en el carrer de la Borromera, que per això es digué, amb el temps, carrer de Gràcia. La imatge de la Mare de Déu de què es parla era una imatge que, segons tradició, havien trobat uns llenyataires al torrent de Togores. La imatge, però, va ser traslladada a la capella que se li va construir a l’església parroquial. El carrer de Sant Antoni es va allargar i com que, d’altra banda, també creixia el carrer de Gràcia, l’any 1767 es va enderrocar el seu antic portal (que s’aixecava algunes cases abans de la sortida present del carrer de Sant Antoni) i es va construir de nou més avall, entre el carrer de Sant Antoni i l’actual de les Valls. Es va enderrocar entrat el segle XIX.

Portal de Terrassa.– Miquel Carreras, en parlar del traçat dels carrers i de les muralles de la vila al segle XIV, explica: “El carrer de Sant Antoni era el del Colomar d’En Botet. Tancava un xic més enllà de la travessia del carrer de Jesús, on s’alçava el portal de Terrassa. Per això s’anomenava també ‘carrer que va al portal de Terrassa’. La part de tramuntana del carrer de Jesús no tenia nom especial; algunes vegades se’n deia, també, ‘carrer que va al portal de Terrassa’”. Aquest portal va desaparèixer, amb tota seguretat, l’any 1767.

Portal d’Europa o Portal de Manresa.– Era un dels portals més importants de la vila. Estava situat al nord i prenia el seu nom del camí que en sortia, que era el que anava a Manresa. Es pot dir que la vila estava allargassada sobre el camí de Barcelona a Manresa: els portals del nord i del sud eren els portals oberts a la gran ruta que havia de determinar la seva puixança. Així com el Portal de Barcelona va restar immòbil al mateix emplaçament des del segle XIV fins que va ser derrocat a finals del segle XIX, el de Manresa va ser traslladat a l’extrem del raval que creixia més enllà del perímetre de la població. El seu nom es canvià pel de Portal d’Europa. L’origen d’aquesta denominació s’explica que, trobant-se de visita en aquesta vila un senyor Bisbe de Barcelona, i observant que en una capella que hi havia al damunt d’aquest portal es venerava una imatge de Maria Santíssima, que li van dir no tenir nom ni advocació determinada, li va posar el nom de Nostra Senyora d’Europa. Se celebra la seva festa en el dia de Nostra Senyora de les Neus.

Portal de Caldes o Portal de l’Àngel.– Sembla, segons explica Miquel Carreras, que la unió de la vila amb el raval va obligar a fer, l’any 1569, el Portal de Caldes al lloc d’arrencada del carrer de la Salut. També explicava Bosch i Cardellach que es va fer un portal o porta nova a la placeta del raval. Es podria dubtar si aquest portal era l’anomenat d’Europa el 1562 o el que llavors s’anomenava Caldes, per sortir al camí d’aquella vila. La poca capacitat del carrer davant del portal d’Europa i la forma de plaça que tenia la del davant aquest portal de Caldes inclinava a creure que aquest va ser edificat llavors. També s’anomenava Portal de l’Àngel, per venerar-se el Sant Àngel de la Guàrdia en una capella de sobre la porta.

També parla Bosch i Cardellach que el maig del 1803 es va tirar a terra l’anomenat Portal de l’Àngel situat a mà dreta del capdavall del carrer del raval de Dins. Era un portal en què hi havia portes 25 anys enrere. Era de bona arquitectura, pedres grosses i picades pels costats, un bon arc i, a sobre, en una gran balconada que passava d’una a l’altra part del carrer, hi havia un altar amb un quadre de l’Àngel de la Guarda.

Portal de la Palanca.– Bosch i Cardellach parla del nom de la Palanca i el portal que duia aquest nom, i explica que, abans de l’any 1358, Pedro Roseta era el propietari de la partida de terra anomenada la Palanca, que va succeir a Berenguer de Montcada. Aquesta partida de terra era la que estava contigua al camí del molí de farina de Fontanet, o de la Creueta, per la creueta de ferro que elevada sobre un pal es venerava al costat de la part més alta del camí que baixa al Riu. Sens dubte es diria la Palanca, per referir-se a la que hi havia en aquest camí, per travessar el riu. I, per tant, la mateixa denominació tindria el portal que duia allà. El portal es va enderrocar l’any 1789 perquè s’anava ensorrant.

Portal de Granollers o Portal del Carme.– D’aquest portal, que va ser un dels més antics de la vila, en parla Miquel Carreras: “El carrer de Sa Muntada o del Pedregar Alt, el més notable (en el segle XIV), tenia a la dreta, anant vers la Plaça, el que després seria del Pedregar Baix, i aleshores era de Granollers, per nom del camí. Tancant el carrer, una mica més endins que l’extrem actual s’hi trobava el portal de Granollers”. Com que el carrer del Pedregar Baix ja existia el segle XIII i aleshores la vila ja era murallada, és el més probable que el Portal de Granollers ja existís en aquella centúria. També en parlava Bosch i Cardellach i deia que abans de l’any 1545 ja hi havia una torre al mur al costat del portal de Granollers. També està escrit que, l’any 1789, el portal ja rebia el nom de Portal del Carme, encara que no se sap quan va començar a tenir aquesta denominació al costat de la tradicional i primitiva de Portal de Granollers, que rebia per motiu del camí que allí es començava. Va ser enderrocat l’any 1834.