Atrapades a l'Índia per la guerra a l'Orient Mitjà. El que havia de ser un retir de ioga i uns dies de desconnexió a l’Índia s’ha convertit en una cursa contrarellotge per poder tornar a casa. La sabadellenca Laia Llobet i la castellarenca Lucía Barragán han viscut dies d’angoixa després que l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà provoqués el tancament de diversos espais aeris i la cancel·lació en cadena de vols internacionals.
Llobet i Barragán es trobaven en un indret idíl·lic quan van començar a arribar les primeres notícies sobre l’ofensiva dels Estats Units i el tancament de l’espai aeri a l’Iran. Llobet explica que ràpidament van adonar-se de la magnitud de la situació. “Pràcticament totes les rutes comercials passen per l’Orient Mitjà. Tothom hi passa perquè és la ruta més ràpida”, relata. Però la tensió va anar en augment i les aerolínies van començar a cancel·lar vols de manera progressiva. "No estem al bell mig del conflicte, però som afectades directes. No hem pogut tornar a casa", lamenten.
La manca d’alternatives va fer disparar els preus dels bitllets. “He vist vols de 10.000 euros per poder tornar a casa”, assegura la sabadellenca. En el seu grup, format per onze persones, van arribar a mobilitzar fins a vuit agències i contactes diferents per intentar trobar una ruta de tornada. “Trobaves un vol i desapareixia o no et deixava pagar. Han sigut dies de molta ansietat”, recorda. Segons explica, durant quatre o cinc dies la tensió va ser constant. “Hi havia molta angoixa perquè semblava que si no agafaves aquella opció potser et quedaves tirat setmanes”, diu.
Algunes alternatives implicaven trajectes molt llargs o rutes considerades arriscades. Una companya seva, per exemple, va optar per un vol més econòmic que passava per Egipte, mentre que altres opcions passaven per zones com Oman, l’Azerbaidjan o l’Aràbia Saudita, també afectades per restriccions. Mentrestant, denuncia, "algunes aerolínies continuaven venent vols tot i que l’espai aeri estava tancat". Finalment, Llobet i Barragán han optat per una ruta que els hi permetrà tornar uns deu dies més tard del previst. “Hem pagat 2.800 euros i encara em falten dos vols per comprar”, explica. Tot i el cost, considera que és l’opció més segura i intenta afrontar la situació amb calma mentre espera el moment de tornar.
- Lucía Barragán i Laia Llobet, a l’Índia
- CEDIDA
En el cas de Lucía Barragán, veïna de Castellar del Vallès i treballadora al carrer de l'Escola Industrial de Sabadell, l’esclat del conflicte va capgirar els seus plans. Ella tenia el vol de tornada amb la companyia Emirates, amb escala a Dubai. Durant dies, l’aerolínia va mantenir la incertesa sobre si els vols s’anul·larien o no. Finalment, dijous al vespre van rebre el correu electrònic confirmant la paralització dels trajectes. “Tinc un fill d’11 anys i una feina, no em podia quedar una setmana més”, explica. A més, l’allau de notícies sobre el conflicte feia augmentar la inquietud. “Cada vegada que miràvem les notícies se’ns posava mal cos, tot era dolent”, recorda.
Les alternatives que els oferien eren itineraris molt llargs: volar a Mumbai, després a Hanoi, passar dos dies al Vietnam, continuar fins a Tòquio i, finalment, arribar a Madrid abans d’anar a Barcelona. “Era fer la volta al món de Willy Fogg, i gastant més de 4.000 euros”, diu. Finalment, ella i Llobet van trobar una opció més directa: un vol de Delhi a París i, des d’allà, cap a Barcelona. El preu, però, s’ha disparat. “Ens ha costat el doble del pressupost del viatge”, explica. Tot i això, assegura que era l’única manera de viatjar amb certa tranquil·litat i sense sobrevolar zones del conflicte. Malgrat l’ensurt, es consideren afortunades de no haver quedat atrapades en una escala enmig del conflicte, una situació que —diuen— hauria estat “molt desesperant”.
El 35% del trànsit aeri
La guerra a l'Orient Mitjà està precipitant reubicacions i canvis de destins de vacances, en afectar de ple el Golf Pèrsic, per on passa el 35% del trànsit aeri entre Europa i Àsia. Les reubicacions opten principalment per vols directes des d’altres ciutats europees, fent servir especialment el hub d’Istanbul o els corredors del pol nord. La situació és complexa, com expressen els afectats, amb tres hubs de connexió tancats o amb volts molt restringits, Dubai, Doha i Abu Dhabi.
Els passatgers tenen drets, especialment els que s'han quedat en aeroports que no han pogut tornar. Les companyies aèries els han de donar el dret d'assistència, exposa Sergi Giménez, especialitzat en dret aeronàutic. Aquest dret implica oferir allotjament i menjar "mentre duri la situació de crisi", per aquest motiu "no hi ha un límit temporal". En el cas que una aerolínia no compensi les despeses, la recomanació del lletrat és "guardar els tiquets" perquè l'empresa ha de "tornar aquests diners".
L'altre dret disponible és el rerouting, que permet demanar fer el trajecte "per una altra via, quan és possible, i si no, com a mínim, que se'ls tornin els diners del bitllet que no han pogut volar". El dret que en aquest cas no aplicaria, explica Giménez, és el dret a la compensació, quan els passatgers poden reclamar una compensació econòmica. En aquest cas, "queda exclòs" perquè la situació es pot qualificar de "circumstàncies extraordinàries".
D'altra banda, el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, va explicar que el govern espanyol ja ha repatriat 3.000 dels ciutadans espanyols que han quedat atrapats enmig de l’escalada de tensió a l’Orient Mitjà i a l’Iran. Segons ha apuntat, en total hi ha 31.000 espanyols a la regió.
