Una única Cambra de Comerç a la comarca, no només per ser vista com una qüestió administrativa, sinó com una oportunitat per reforçar el Vallès Occidental, “posar-la en valor i reclamar l’atenció política i econòmica que mereix”, explica el president de l’ens cameral de Sabadell, Ramon Alberich. Aquest passat dimarts, els presidents d’ambdues cambres –Sabadell i Terrassa– van participar en el debat organitzat per Sant Cugat Empresarial, on es va posar sobre la taula aquesta qüestió, que no és nova, però sí que és la primera vegada que ambdós presidents uneixen postures en un mateix escenari.
Part de la reivindicació, més enllà de la possible fusió, se centra, segons les dades del mateix president Alberich, en la inversió que ha rebut la comarca al llarg del darrer quart de segle: Tot i ocupar la segona posició en xifra absoluta d’inversió acumulada –3.400 milions d’euros, aproximadament–, Barcelona lidera el rànquing amb més de 13.000 milions d’euros, la inversió per càpita mostra una situació menys favorable, amb la comarca caient a la 35a posició de les 40 comarques catalanes. Aquest desequilibri evidencia que “els vallesans del Vallès Occidental no reben el que necessiten. Ens hem de posicionar per reclamar més atenció. De diners no en falten, la qüestió és com s’apliquen i es reparteixen”, defensa.
En aquesta línia, i preguntat per aquesta situació, Alberich apunta que “quan algú s’asseu a pensar amb el país, els conceptes d’equilibri territorial i els de solidaritat pesen molt. Davant les reivindicacions d’altres territoris, és difícil no fer polítiques dominades per aquestes qüestions. Però potser hem de demanar una certa equitat, que aquí hi vivim un milió de persones”, tot recordant que “Barcelona capital és molt orientada al turisme i als serveis, i la indústria i el coneixement estan molt presents al voltant de Barcelona, especialment als vallesos. Tant el Vallès Occidental com els vallesos en xifres econòmiques estan molt per davant de moltes províncies de l’Estat. No tenim res a envejar a moltes regions d’Europa”.
Model territorial
En relació al model territorial del Vallès Occidental i la possibilitat d’unir les cambres, Alberich recalca que es tracta d’un procés llarg i complex, ni exempt de resistències: “És un procés que demana reflexió, amb arestes i possibles malsentesos, però tot això forma part de processos d’aquesta naturalesa”.
Així mateix, Alberich assenyala que l’actual mapa de cambres, “heretat del segle XIX”, mostra anomalies: “Si les tanquéssim, a la primera setmana no passaria res, però després arribaríem a la conclusió que s’hauria de crear quelcom semblant. No seria el mapa actual, sinó un de més racional”. La divisió actual és, en part, administrativa, i “algunes anomalies com tenir dues cocapitals a la comarca acaben caient en certa obsolescència”.
Per la seva part, l’homòleg terrassenc, Ramon Talamàs, apunta en la mateixa línia que Alberich, però afegeix que “primer hem d’anar pas per pas, i el primer és tenir una Llei de Cambres, que esperem tenir-la abans de l’estiu. És una qüestió que cal fer-la amb temps, però tant el Ramon –Alberich– com jo no ens hi neguem”.
