A Sabadell del meu record, Marian Burguès explica que la festa de Sant Antoni Abat era la festa dels carreters. Que aquesta festa s’havia distingit sempre, però que temps més enrere era més assenyalada per haver-hi més bestiar. Era llavors quan els animals de càrrega, com els de cal Guineia, abundaven i els típics carreters, com el Pau del Castell, el Moliné, el Crous, el Boladero i el Silvestre, eren carreters d’una peça. També explica que a la passada no hi mancava mai el Tacai, aquell pobre tartamut que només sabia dir “la Marieta, la Marieta” però que renegava ben clar. La festa començava de matí amb la benedicció de les bèsties i l’ofici i, després, a la tarda, la passada per la Rambla. En havent dinat i begut el vi blanc i l’aiguardent, preparar-se per a la passada amb orquestra o xaranga. Les bèsties ben raspallades i guarnides amb cintes i llaços i, presidint-los, la bandera de Sant Antoni. A la nit, ball de carreters, de tartaners i traginers amb assistència de la seva família. En Tacai no hi mancava pas, aquell dia se sortia de fogó. Amb les seves patilles i el mocador llampant lligat al cap com un aragonès, el feien ballar. Era una nota que tothom celebrava, puig era popular i admirat.
Anys després van ser molt populars altres carreters com: el Fleca, l’Hermós, el Malet, el Nas, el Noi Maco, el Pajares, el Peixeter, el Pinxo, el Reverendu, el Salao, el Vilarotxo...
Sabadell havia viscut i crescut en un ambient de carros i cavalls. El lligam entre els carreters i Sabadell va ser ben estret. Els carrers de la zona més antiga de la ciutat tenen l’amplada justa per al pas de carros i tartanes. A les naus industrials se les anomenava quadres o quadretes, perquè les primeres havien estat quadres de cavalls. La indústria tèxtil, així com les altres van tenir des de sempre una gran dependència del transport amb tir animal. Els carreters, que eren homes durs, un pelet toscos i, potser, malparlats, havien de tractar amb animals irracionals i tossuts. Començaven el matí amb la típica barreja per apujar els ànims. Els esperava una jornada de crits, estrebades i cops de xurriaca.
- Banderes de l’any 1936 a la plaça de Sant Roc
- AHS
El darrer carreter de Sabadell va ser en Bertomeu Gubern i Calvet, que l’any 2000 encara anava a repartir un metre cúbic de grava amb el seu carro i el seu cavall. I així va ser fins que es va jubilar. Va morir l’agost del 2015. És una anècdota només, potser sí, però el Bertomeu mai va renunciar al seu ofici i es va jubilar com a carreter. El seu germà Fidel ja feia anys que conduïa un camió Avia.
La Passada de Sant Antoni Abat se celebra a Sabadell el dia 17 de gener, sigui festiu o no. I no ha variat gaire amb el pas dels anys
Hi ha constància que l’any 986 ja hi havia al voltant de l’església de Sant Felip d’Arraona la població estable que va esdevenir Sabadell, i que, sens dubte, ja traginaven els productes de pagès en carro i cavall. Per tant, estem parlant d’una feina de més de mil anys d’antiguitat.
Durant el segle XIV es van crear les confraries, que constituïen un dels pocs vehicles per mitjà del qual els homes i dones podien tenir un paper actiu en la societat del moment. Després van ser els gremis. Les confraries tenien una profunda advocació cristiana, mentre els gremis corresponien a les associacions dels diferents oficis. Cada una d’aquestes agrupacions tenien devoció pel seu sant patró.
La Confraria de Gremi de Sant Antoni Abat va néixer a l’antiga parròquia de Sant Fèlix d’Arrahona per privilegi del Bisbe el 28 de maig del 1340, i va ser la primera de Sabadell. Va ser reconeguda i confirmada, després, a la nova seu parroquial, el 20 de novembre del 1398. La Confraria estava formada per homes del camp, tractants de bestiar i agricultors, als quals se’ls van unir més tard els traginers (que el seu patró també era Sant Antoni Abat). Tots ells cristians de bona fe units per un mateix règim de treball, el primer element indispensable dels quals eren els animals de tracció i conreu, constituïa la base d’una ajuda mútua en casos de necessitat i els agermanava sota aquesta advocació, la més popular de totes.
- Ramon Puig, Fleca, 17 de gener del 1931
- Francesc Casañas Riera / Arxiu Històric de Sabadell
El febrer del 1622 al·legant la seva antiguitat i considerant Sant Antoni Abat com el segon patró de la vila, el Consell General dels Trenta, va votar némine discrepante, és a dir, per unanimitat, que aquell dia, el 17 de gener, no es treballés i s’anés a oir missa. També van demanar al bisbe que decretés el dia festiu, prec que no va ser atès. De totes maneres, amb permís o no, la festa era celebrada amb gran solemnitat.
A partir de mitjan segle XIX, el concepte de vida social i religiosa del poble va patir diferents canvis que van afectar les confraries. A més, l’Estat, per tal de tenir més control sobre elles va obligar-les que es convertissin en germandats, amb Estatuts nous i aprovats per l’autoritat governativa. Aleshores les dues especials missions de la Confraria de Sant Antoni Abat eren, la d’ajudar al carreter i traginer malalt i la de celebrar la Festa del Patró Sant Antoni.
La Germandat de Sant Antoni Abat es va constituir l’any 1871, és continuadora d’aquella confraria i ha estat entusiasta propulsora de l’antiga tradició de celebrar, cada dia 17 de gener, la festivitat en honor del seu patró. A Sabadell aquesta celebració es duu a terme aquest dia, sigui festiu o no, i no ha variat sensiblement amb el pas dels anys. L’any 1880 es va fundar la Joventut Sant Antoni Abat, coneguda com la Colla Nova, fruit d’una escissió de la Colla Vella.
Amb el pas dels anys, tot aquell món de carros, cavalls i carreters es va haver de reconvertir. Tots els recaders, traginers, transportistes, agències de transport, etc. eren també carreters, i es van haver d’adaptar al transport mecànic. Aquells primitius ferrers que ferraven cavalls, ases i mules també es van atrevir a fer baranes de balcó i reixes per a finestres, van esdevenir els manyans que a mitjan segle XIX van començar a construir maquinària tèxtil, per acabar donant pas a l’acreditat ram del metall de Sabadell. També hi havia carrossers, carrosser ve de carro. Les carrosseries Caba o Dalmau que fabricaven carrosseries de vehicles de motor havien començat construint carros i tartanes. Com el Silvestre tartaner del carrer de Sant Pau, molt important per a la cultura de Sabadell. A cal Silvestre tartaner hi va haver les primeres tertúlies, que van significar la creació de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. Els basters també van participar en aquesta transformació. Aquí hi ha una mostra dels Trabal, els basters del pedregar, que quan aquest va desaparèixer es van traslladar al carrer de Sant Antoni Maria Claret. L’ofici de baster, molt freqüent a Sabadell, també es va reconvertir.
Parlant dels Trabal, Josep Costajussà i Oliver escriu a Sabadell, memòria del meu temps que “Francesc Trabal Vallhonrat, el 1830, va fundar el seu negoci de pells adobades, la dinastia pràcticament ha vist cent cinquanta anys d’història de Sabadell. En Francesc va ser succeït pel seu fill Josep, i aquest, pels seus fills Joan i Josep, sempre al peu del canó i amb el relleu del representant de la quarta generació de guarnicioners, en Joan, el fill del més gran dels germans, o sigui l’hereu.
Van ser representants genuïns d’aquest Pedregar laboriós, treballador. En Joan era l’ànima de la festa de Sant Antoni Abat, i en els dies que la precedien, la tasca de donar lluentor a les guarnicions se’ls emportava cada hora. Els viatjants tèxtils sabien on havien de dur a arranjar les seves maletes al final de cada viatge. La seva tertúlia era incansable, mentre en Josep, als seus 90 anys, encara encenia caliquenyos. Però la sort es va girar en contra quan en Joan va morir inesperadament d’una hemorràgia interna, tan sobtada que no va tenir temps d’arribar a un hospital barceloní. Pel camí ell ja es veia mort i així ho va dir a la seva dona. La seva pèrdua va tenir gran repercussió ciutadana, la seva imatge organitzant la Passada és inesborrable. Però el temps tot ho difumina, i no sé si en la festa actual se li té prou record, perquè ell i els Trabal, ja en els anys finals al carrer de Sant Antoni Maria Claret, van fer molt i bé per a la festa”.
Una altra personalitat que durant anys va ser també ànima de la Festa de Sant Antoni Abat va ser en Ramon Puig Renom, el Fleca. Segurament l’home de Sabadell que més sabia de cavalls i de carruatges. La foto adjunta del Fleca muntant dret dos cavalls mostra un prodigi de l’equitació.
En Joan Trabal i Ros i Ramon Puig Fleca mereixen un emotiu record. Ells eren l’ànima de la Festa de Sant Antoni quan el programa anunciava: a les 8 del matí rebuda de la Banda de música i comitiva per anar a recollir els abanderats; a les 9, a l’Església Arxiprestal de Sant Fèlix, missa en sufragi dels socis i protectors traspassats; a les 9:30, benedicció de les cavalleries a la plaça de Sant Roc; a les 10,30 Ofici Solemne a l’Església Arxiprestal i repartiment del pa beneït; a les 12, concert aperitiu al Cafè de la Societat Coral Colon (el Casinet); a les 15:30, sortida de la tradicional passada des del davant de la Societat Coral Colon amb el següent recorregut: Av. Ejército Español, via Massagué, plaça de l’Àngel, Verge de la Salut, Miquel Arimon, Calvo Sotelo, Sant Joan, la Rambla fins al final i tornar, plaça Dr. Robert, Verge de Gràcia, les Valls, plaça de l’Àngel, Manresa i General Primo de Rivera, on després de fer els Tres Tombs, finalitzava la passada; a les 18 h concert popular; a les 21.30, selecte concert, i a les 22 h, gran ball de fi de Festa a la sala de la Societat Coral Colon.
