Ara fa cent anys que van començar els problemes de circulació al capdamunt de la Rambla. El mes de setembre del 1925 havia arribat el tren elèctric. Sembla que sense fer gaire soroll. Malgrat la importància de l’esdeveniment, no hi va haver cap mena de celebració. La disbauxa i els enfrontaments entre l’alcaldia i l’oposició que havien comportat la construcció del túnel van ser un motiu prou important perquè no hi hagués cap cerimònia. La companyia del tren elèctric, amb la conformitat de l’Ajuntament, pretenia fer passar el tren per la superfície, pel carrer de l’Horta Novella, mentre que l’oposició defensava la construcció d’un túnel, i aquesta darrera va ser la solució definitiva.
Amb l’estació del ferrocarril elèctric en ple funcionament, el trànsit va augmentar en gran manera als voltants d’aquella zona. Fossin tartanes o automòbils, hi havia una concentració de vehicles per dur o recollir els viatjants del tren. La circulació rodada va començar a imposar la seva dictadura.
La Rambla ja havia nascut estreta. Les voreres per a vianants no és que fossin estretes, eren estretíssimes. Dues persones juntes no hi podien caminar, i una de sola amb paraigua, tampoc. Qualsevol paraigua era més ample que la vorera. Per anar amunt i avall per la Rambla s’havia de fer, forçosament, pel passeig central, per tant, sempre s’havia de creuar la calçada, que també era molt estreta. Es vivia un continu perill d’atropellament.
Per resoldre, en part, aquell problema, l’arquitecte municipal, el senyor Josep Renom, l’any 1926 va presentar un projecte que preveia convertir en passeig per a vianants el tram de la Rambla comprès entre l’Euterpe i l’estació del tren elèctric. Aquest canvi obligava el trànsit rodat a accedir a la Plaça Major pels actuals carrers de la República, Narcís Giralt i el Pedregar, però enderrocant la Casa Duran. Aquest projecte no es va realitzar.
- Transformació Rambla de Sabadell en bulevard. 1928
- Autor: Marçal Ballús Bertran. AHS
L’any 1928, l’Ajuntament va presentar el projecte del que havia de ser la solució definitiva: convertir la Rambla en bulevard. Aquell primer projecte, que el consistori va encarregar a l’arquitecte municipal, el senyor Josep Renom i Costa, tenia un pressupost de 39.406,16 pessetes. Les obres afectaven el tram de la Rambla comprès entre la plaça del Doctor Robert–carrer de Sant Joan i el carrer de Sant Pere–avinguda Alfons XIII (actual carrer de la República) i consistien a treure el passeig del mig i bastir-hi unes voreres més amples.
L’Ajuntament va publicar les condicions del projecte a la premsa de la ciutat com el Diari de Sabadell; El Poble; la Revista de Sabadell i al Butlletí Oficial de la província de Barcelona, per tal que es poguessin presentar les possibles al·legacions.
Els propietaris, però, no s’ho miraven amb bons ulls. Entenien que aquella modificació no era procedent. Esgrimint raons com que la reforma era innecessària, que era antiestètica, que el suposat increment del trànsit no era veritat, que traïa la tradició o que feria la voluntat popular, van presentar les seves al·legacions.
A l’escrit de l’Ajuntament per justificar la modificació es podia llegir:
“El infrascrito Teniente de Alcalde sustituto, encargado accidental de los Servicios del ramo de Fomento, tiene el honor de exponer a V. E., que ha podido notar de una manera evidente, que el tránsito de toda clase de carruajes en el extremo alto del Paseo de la Rambla, muy particularmente, desde que existe la estación subterránea del ferrocarril eléctrico, al frente de la calle de San Pedro, se produce de manera tan inusitada y con constante peligro personal por cuantos peatones tienen que cruzar de una parte a otra del mencionado Paseo, que hasta se ha visto en más de una ocasión, que agentes de la vigilancia se sitúen en dicho punto, para regularizar el tránsito de carruajes y el pedestre.
En evitación, pues, de semejante constante peligro y con el objeto de dejar de una manera resuelta y completa la cuestión de dicho tránsito en general, entiende, el que suscribe, que al igual del sistema de urbanización, adoptado ya en las grandes poblaciones, debería convertirse la de dicho Paseo de la Rambla, en forma de bulevar, construyendo grandes aceras a ambos lados para los peatones y dejando como arroyo el centro del Paseo, para el tránsito rodado, tal y como existe ya en las Avenidas de Joaquín Costa, 11 de Noviembre, Vilarrubias, Alfonso XIII y Vía Masagué, de esta misma localidad”.
L’Ajuntament citava aquests carrers, però era evident que el nucli del problema era degut a la poca amplada de la Rambla: vuitanta pams no eren suficients, uns setze metres, que s’havien previst l’any 1840, en temps de l’alcalde Pere Turull, s’havien quedat curts. L’avinguda Joaquín Costa (actual avinguda de Barberà) o el carrer Vilarrubias tenen una amplada de noranta pams; la Rambla de Terrassa de cent pams i les Rambles de Barcelona de cent seixanta.
Mentre el consistori argumentava modernitat, els veïns volien tradició. Mentre l’Ajuntament argumentava interès general, els veïns parlaven de voluntat popular. Era el mes de març del 1928.
L’Ajuntament va desestimar totes les al·legacions i les obres es durien a terme, tal com estava previst aquell any mateix. El consistori va convocar una reunió amb els veïns afectats per tal que donessin la seva conformitat al projecte, entenent que era una millora i, també perquè contribuïssin amb un 30% al cost total de l’obra. Entre els veïns afectats hi havia el senyor Marçal Ballús, dentista; la família Grau; la família Brujas, o la senyora Elisa Badia Pons, casada amb el doctor Emili Moragas, i que, anys més tard, va donar nom a Badia del Vallès, ja que aquest municipi es va construir en terrenys que havien estat de la seva propietat.
Es van presentar tres proposicions per a la realització de l’obra que no arribaven al pressupost marcat pel projecte i que corresponien a Don Jaume Marcet, de Sabadell; Foment d’Obres i Construccions, SA de Barcelona; i Don Salvador Pla de Sabadell, els quals es comprometien a executar les obres per les quantitats de 37.941 pessetes; 37.136 pessetes; i 32.000 pessetes respectivament. Resultava, doncs, que la proposició més avantatjosa de les presentades era la subscrita pel senyor Salvador Pla. Com que no es va produir cap reclamació oficial a l’adjudicació provisional, li va ser adjudicat definitivament la realització de l’obra que, com marcava el projecte, consistia a reformar la Rambla entre, els llavors, carrer de Sant Joan i l’avinguda d’Alfons XIII, per la quantitat de 32.000 pessetes.
Les obres van començar el maig del 1928 i es van acabar l’agost del mateix any. En una acta datada el 9 d’agost, el representant de Foment, l’arquitecte municipal i el cap de les Brigades Municipals, d’acord amb l’article corresponent del projecte, signaven la recepció provisional de l’obra.
- Transformació Rambla de Sabadell en bulevard. 1933
- Autor: Joan Soler Trabal. AHS
Es desmantellava el passeig que era la joia dels sabadellencs. Desapareixien els plàtans, uns arbres que ja comptaven uns tres quarts de segle i en bona part d’aquell sector eren molt esponerosos. Desapareixia, naturalment, el passeig central, convertit en calçada única, i quedaven formades dues voreres amplíssimes, que els vespres s’omplien de colles de gent jove fent i desfent el mateix camí.
L’any següent, el 1929, es faria la mateixa obra, però entre el tram comprès entre l’avinguda Alfons XIII i el carrer de Lacy. També es van presentar tres ofertes i la guanyadora fou la del senyor Jaume Marcet de Sabadell per la quantitat de 78.977 pessetes. L’obra es va finalitzar el desembre del 1929. Es posava fi a la primera part de la modificació de la Rambla, fins al cap de quatre anys no s’arribaria fins al capdavall, a l’apeadero del tren del Nord.
Ja en temps de la República, l’any 1933, es van reprendre les obres de modificació de la Rambla en els trams que quedaven per fer: el tercer entre els carrers Lacy–les Planes, fins als carrers Doctor Bosch–Cervantes i el quart tram entre aquests darrers i el pas a nivell del tren del Nord.
L’Ajuntament va actuar com havia fet els anys 1928 i 1929. Va redactar els projectes corresponents i els va publicar a mitjans com el Diari de Sabadell; El Poble; La Ciutat; la Revista de Sabadell i el Butlletí Oficial de la Província, per tal de donar opció a presentar al·legacions per part dels veïns afectats.
El tercer tram, el comprès entre els carrers Lacy i Doctor Bosch, va ser fet per l’empresa del senyor Eduard Segura i Solsona, al qual se li va adjudicar per la quantitat de 89.560 pessetes. Les obres es van finalitzar el juliol del 1933, però la recepció definitiva va ser signada pels representants de Foment i per l’Enginyer Municipal el 13 de novembre.
El quart tram, entre el carrer del Doctor Bosch i el pas a nivell, va ser adjudicat al senyor Ramon Badia Utset per 91.650 pessetes. Les obres es van finalitzar el novembre del 1933 i es van recepcionar el mes següent.
