Una, per a molts incomprensible, afiliació al Partido Republicano Radical, el partit de Lerroux, va afectar de ple els darrers cinc anys de la seva vida i, possiblement, li va ocasionar la mort a mans d’una patrulla antifeixista. Empresari del metall, com a ciutadà implicat i polític republicà compromès, Jaume Ninet i Vallhonrat va participar, entre els anys 1918 i 1931, en la majoria dels fets importants de la ciutat de Sabadell, en algun d’ells de forma ben determinant.
Gran divulgador i valedor de la indústria metal·lúrgica sabadellenca, va fer una gran difusió del seu vigor i importància. En un article de l’any 1928 publicat durant el 6è Congrés de la Premsa Catalano-Balear, feia una clara i extensa explicació del que representava el ram del metall a Sabadell. Explicava que l’impuls que havia assolit a Sabadell la indústria metal·lúrgica feia que constituís una branca importantíssima de la producció tant en l’aspecte econòmic com en el social. La característica fabril de Sabadell motivava, en principi, que al seu voltant sorgissin alguns tallers metal·lúrgics, els quals, durant molt de temps, esmerçaven les seves activitats a reparar, restaurar i adobar la maquinària de les fàbriques tèxtils. Més tard, s’intentaren en els mateixos tallers, algunes proves en la construcció de telers mecànics copiant dels models dels primitius telers estrangers, prova que acceptada pels fabricants locals i ampliada pels constructors motivava una saludable competència en procurar fabricar maquinària amb totes les màximes garanties de perfecció i rendiment.
Aquella activitat esmerçada, aquell neguit de cada dia van merèixer el més gran estímul dels industrials fins a arribar a poder dir que aleshores la quasi totalitat dels telers que es movien en la ciutat eren de construcció sabadellenca, la qual cosa palesava un sentit de proteccionisme a la indústria local i un desig de foragitar l’estrangera. Conseqüència lògica del desvetllament de la metal·lúrgia nostrada havia estat el fet que un cop abastades les necessitats de la indústria local, havia eixamplat el seu radi d’acció i com que es va intensificar va cercar nous mercats. També en aquest nou caire de moviment social, la metal·lúrgia sabadellenca havia reeixit. La seva expansió comercial arribava allí on la indústria fabril feia estada. Les instal·lacions fabrils construïdes en els tallers de Sabadell, per la seva perfecció, rotllaven a Espanya, a França i a les repúbliques del Centre i del Sud d’Amèrica. Entre els tallers de maquinària tèxtil que proveïen els nous mercats calia citar les cases Desveus, Balsach, Gregori i Ninet, de la qual ell era gerent. En altres aspectes de la metal·lúrgia sabadellenca, hom podia anotar les Manufactures Casablancas per als grans estiratges en les màquines de filar, i les seves aplicacions havien aconseguit la fama mundial i que per mitjà d’aquell notable invent s’havien transformat més de tres milions de fusos en diferents països d’Europa, Àsia i Amèrica. També La Electricitat, els tallers de la qual en foneria i construcció eren dels més importants de la península, per haver-se especialitzat a construir maquinària elèctrica i instal·lacions hidràuliques, i, per tant, van aconseguir un merescut renom.
La metal·lúrgia sabadellenca comptava aleshores amb més de cinquanta tallers productors de maquinària diversa: tèxtil, pel treball de la fusta; agrícola, per a la panificació; construccions metàl·liques; fabricació de cargols i accessoris, i eines de precisió. Comptava, a més, amb un mercat molt intens com ho assenyalaven les contínues expedicions que sortien cada dia per l’estació de la via fèrria; i amb dotze foneries de ferro i d’altres metalls destinades a l’abastiment dels citats tallers. Més de mil cinc-cents obrers que treballen en la metal·lúrgia de Sabadell i un moviment econòmic anual superior a cinquanta milions de pessetes, tanmateix, volien dir alguna cosa.
- Teler de La Constructora Mecánica, amb màquina Jacquard
- Catàleg Ninet
Com a polític compromès, va jugar un paper determinant en el cas del tren elèctric que havia arribat a Sant Cugat l’any 1917, a Terrassa el 1919 i a Sant Quirze el 1921, però a Sabadell no tothom estava d’acord amb el traçat. L’oposició de l’Ajuntament demanava un canvi en el projecte i que el tren no passés pel mig del carrer. Segons el projecte de la companyia havia de passar, en superfície, pel mig del carrer de l’Horta Novella. L’alcalde, Pere Pascual Salichs, de la Lliga, estava a favor del projecte, la companyia també. L’oposició hi estava en contra. Es va organitzar un gran sarau, amb quatre ponents: la Lliga Regionalista, el Círcol Republicà Federal, la companyia la Canadenca i els representants de Fomento de Madrid. Jaume Ninet i Vallhonrat del CRF va viatjar a Madrid, on va aconseguir que, per tal d’evitar els perillosos passos a nivell, la línia fèrria quedés fixada abans de l’encreuament de les carreteres de Barcelona i de Molins de Rei, on es va construir l’estació. Va ser l’any 1922. Més tard hi va haver entesa, la companyia no es podia perdre els clients del centre de la ciutat. Es va imposar el seny i el bon criteri i, amb projecte de l’enginyer sabadellenc Francesc Izard i Bas, es va foradar el túnel fins a l’estació de la Rambla.
Jaume Ninet també va tenir un paper important en la consecució del camp d’aviació. Ell estava ben convençut que la modernitat que representava la comunicació aèria aniria en benefici de la indústria local, especialment la del metall, i l’any 1931 va pressionar perquè s’establís un camp d’aviació al terme municipal. El maig del 1932 es va signar l’acord definitiu a l’Ajuntament de Sabadell, però Ninet ja no formava part de cap dels estaments municipals. Josep Maria Marcet explica a les seves memòries que van ser els dirigents de l’incipient Aeroclub de Sabadell els que van pressionar l’Ajuntament perquè adquirís la finca i la convertís en una pista d’aterratge.
Jaume Ninet i Vallhonrat va néixer a Sabadell el 8 de setembre del 1893 i va ser un important fabricant de telers. En heretar del seu pare l’empresa La Constructora Mecànica. Ninet & Co., es va sentir obligat a continuar el negoci de construcció de telers i maquinària en general, i va compaginar la seva tasca empresarial amb la política municipal. Home fortament vinculat a la vida política i social del municipi, va presidir l’agrupació de metal·lúrgics, escrivia sovint a la premsa local i organitzava mítings polítics. L’any 1918 ja era regidor de l’Ajuntament de Sabadell. Casat amb Mercè Casanovas i Vila, varen ser pares de dos fills.
També va prendre consciència de casos socials, així, l’any 1920, quan va tenir lloc el misteriós assassinat de l’industrial Théodore Jenny, la policia va detenir dos caps de turc locals, encausats injustament, que finalment van ser ajusticiats. Ell va anar, juntament amb Salvador Seguí, a Madrid per intercedir-ne a favor davant el president Sánchez Guerra, alhora que a Sabadell va promoure accions per demanar el seu indult.
El 1921 va denunciar i desmantellar l’Agència Custos que tramitava falsos expedients d’inutilitat, per als que volien evitar anar a la guerra d’Àfrica, pagant entre 1.500 i 3.000 pessetes. Durant la dictadura de Primo de Rivera, va ser empresonat.
En moments difícils per al Banc de Sabadell el 1926, la nova junta va rebre el suport extern de les esquerres locals, encapçalades per Jaume Ninet.
- Estació FFCC Sabadell
- Arxiu fotogràfic UES
Va ser important la seva participació en la vida social de la Mútua Sabadellenca d’Accidents, coneguda com la Mútua. El 26 de febrer del 1930, poques setmanes després de la dimissió del dictador Primo de Rivera, en una assemblea conflictiva, Ninet va sol·licitar un vot de censura per als consellers destituïts i que es nomenés una comissió investigadora, proposta que va ser aprovada per majoria. Aquesta assemblea va ser un revulsiu positiu per a la societat. A la Junta del 10 de juny, Ninet va ser nomenat membre del Consell, que ho va ser fins al 1935, quan va dimitir.
El 12 d’abril del 1931 els republicans van guanyar les eleccions municipals, que s’havien considerat com un autèntic plebiscit entre monarquia i república. Aquella inqüestionable victòria dels republicans a les grans capitals de l’estat va propiciar que al cap de dos dies, el 14 d’abril, es proclamés la República. Jaume Ninet va plorar d’alegria. Des del balcó de l’Ajuntament va donar una benvinguda entusiasta al nou règim. L’alcaldia, que li corresponia pel seu compromís amb la ciutat i per mèrits propis, per conveniències polítiques inexplicables, la va obtenir Salvador Ribé. A fi de compensar-lo, el partit el va enviar de governador civil a Terol i amb això li van començar les desgràcies. Només hi va estar quatre mesos. En va prendre càrrec el dia 23 d’abril i el va deixar el 23 d’agost. Aquell dia va ser substituït per l’alacantí Manuel Pomares Monleón.
Va tornar a Catalunya i va fixar residència a Barcelona. Explica Andreu Castells que per una discussió sorgida durant la Festa Major del 1932, els d’esquerra, els federals i els radicals exigiren que o bé plegava Ninet o dimitien ells. Es va fer una assemblea general i Ninet no s’hi va presentar, i va trametre una carta de dimissió del Círcol Republicà Federal. Aleshores, els radicals l’acceptaren i el situaren a la Cooperativa Agrícola de Martorell. Dies després dels fets del 6 d’octubre del 1934, va ser nomenat delegat-gestor de la Generalitat de Catalunya al Sindicat Vitícola Agrícola de Martorell. El 25 d’agost del 1936, uns milicians el van anar a buscar al seu domicili i se’l van emportar al Sindicat de Martorell, on el van assassinar.
