L’any 1992 Càritas Sabadell es va traslladar al carrer de la Salut, 42. Aquell local permetia un nou impuls d’expansió de l’entitat dedicada a la tasca benèfica i l’assistència social. Allà s’hi duria a terme tot el que era atenció primària, com acolliment, els cursos de formació per a dones, reunions de voluntaris, etc., però el que era més important és que gràcies a aquell nou espai, s’hi podrien dur endavant dos projectes d’envergadura com els anomenats Suport Materno Infantil i el Servei de Rober.
Era un local conegut com l’antic Patronat Eulàlia Garriga, que a partir de llavors duria el nom de Casal Eulàlia Garriga i era cedit per la Parròquia de Sant Feliu, que n’és propietària, amb la condició de destinar-lo sempre a activitats socials. La Parròquia també cuida de totes les reformes necessàries per a un bon funcionament.
En el mateix local, però l’any 1901, s’hi havia inaugurat el Cafè de les Delícies i el seu teatre, quan en aquell Sabadell industrial proliferaven locals, sales i establiments on s’hi feia teatre i música de signe divers. Creat i regentat per la família Armesto, Les Delícies fou un cafè-restaurant que va fer història a Sabadell durant el primer terç del segle XX. Cap als anys vint l’escenari fou restaurat i prengué embranzida de mans de persones vinculades anteriorment a l’espiritisme que n’impulsaren el teatre social i el convertiren en un veritable centre cultural i pedagògic. La seva activitat cessà l’any 1937, ja en plena guerra.
Més tard, a partir de 1944, l’edifici es va restaurar i ampliar fins a fer-ne un esplèndid local amb aules d’estudi i un saló d’actes, tot conservant l’espaiós jardí. En record i memòria d’Eulàlia Garriga Casals fou batejat amb el nom de “Patronat Eulalia Garriga. En l’estructura de l’edifici actual encara es poden contemplar els elements més destacats que configuraven la sala, l’escenari, la tramoia, part de l’amfiteatre amb la cabina de projecció de cinema, així com l’estructura inferior del vestíbul d’accés amb voltes catalanes. Com elements remarcables hi figuren: els paviments hidràulics, l’estructura de l’escenari amb els seus elements decoratius i les cornises.
El Patronat Eulàlia Garriga es va inaugurar l’any 1944. Anys més tard va acollir l’Instituto Social de la Mujer i actualment acull Càritas Sabadell
Eulàlia Garriga i Casals, va néixer a Sabadell el dia 24 d’abril de l’any 1890 en el domicili patern del carrer del Jardí 15, filla de Pere Garriga i Amigó i d’Eulalia Casals i Planell. El progenitor era un industrial tèxtil sabadellenc el qual, junt amb el seu germà Joaquim, varen fundar la que més tard esdevindria famosa indústria tèxtil dedicada a la fabricació d’articles de llana per home, la qual girà sota la denominació de Garriga Germans i Companyia. Eulalia Garriga i Casals, fou la tercera dels cinc germans que van sobreviure: Maria, Joaquim, Eulàlia, Pere i Àngela.
L’Eulàlia va cursar els primers estudis escolars en el col·legi de la Divina Pastora de la nostra ciutat, del qual, en sortí amb un sòlid bagatge pedagògic i cultural que ella augmentà considerablement en el curs de la seva vida i que va enriquir amb un alt esperit cristià que no l’abandonà mai durant la seva curta vida.
Des de molt jove, Eulalia Garriga és sentí animada per l’ensenyament el qual motivà que compartís tota la seva laboriosa activitat entre el treball familiar a casa dels seus pares primer, i després a casa del seu germà Pere, on a més dedicà el seu ajut als menesterosos i amb una entrega total a la formació i promoció de la dona treballadora de la qual, en fou una guia lluminosa com demostrà més tard junt amb les seves germanes Maria i Àngela, col·laborant eficientment a l’Escola Nocturna del Sagrat Cor de la nostra ciutat, dedicada a noies obreres que dirigien les sabadellenques senyores Dolors Illa i Margarida Romeu de Sampere.
- Retrat d’Eulàlia Garriga i Casals
- Fons Ricard Simó Bach / AHS
També participava en la vida social del moment, sobretot a l’Acadèmia Catòlica, en activitats de tipus religiós i cultural com l’Schola Cantorum, el teatres i les excursions.
L’abril de 1909 va complir 19 anys i el juliol va veure i viure els tràgics fets de l’anomenada setmana tràgics, amb la crema de convents i esglésies, la vaga general a Sabadell i una profunda crisi. L’església de Sant Félix fou cremada i destruïda.
Amb les seves germanes i amigues, l’Eulàlia continuava col·laborant amb l’Escola Nocturna per a noies obreres del Convent de les Esclaves del Sagrat Cor del carrer de Gràcia, on ensenyaven a llegir, escriure, matemàtiques, labors, planxa, etc.
L’origen d’aquesta escola es situa a l’any 1884, quan Francisca Estop cada diumenge anava a ensenyar doctrina als nois i noies de Ripollet. Degut a un incident ocorregut en el camí, es dedicà als infants de Sabadell, que reunia i ensenyava a casa seva. Patia problemes econòmics i per guanyar-se la vida cosia a casa seva. Cap el 1886, i ajudada per la senyoreta Mundet, anà a l’escola de les Mares Escolàpies. Allà es va inaugurar l’Escola Nocturna per obreres, més tard l’ajudaren les senyores Teresa Bracons i Margarida Soler. Després de passar una etapa de crisi, que va superar, es va traslladar al carrer de Gràcia, 12, on va continuar fins el 15 de juny de 1929, passant finalment al seu últim local, situat al principi del carrer Fondo. Sempre va patir per la manca d’un local estable per desenvolupar la seva escola.
Explica el seu nebot Oriol Garriga Gusí que l’Eulàlia estava atenta al que succeïa al seu voltant. El fet de conviure amb les cosidores de peces de casa seva i el contacte constant amb les persones més desfavorides, a les que escoltava en les seves penes intentant posar-hi remei, la feien reflexionar sobre les causes que provoquen sofriment a tanta gent. D’altra banda, la dictadura de Primo de Rivera la va afectar molt amb la persecució de la llengua i la cultura catalana, ja que ella va escriure sempre en català, i la seva vida havia estat molt lligada a l’Acadèmia Catòlica, que fou clausurada per la dictadura.
Va arribar un moment en que s’adonà de la magnitud de la tragèdia i va descobrir que hi havia un altre nivell d’actuació, on era possible combatre més directament les causes que la provocaven. Aquesta reflexió va coincidir amb la finalització de la Dictadura, i els aires de renovació i llibertat que van acompanyar la proclamació de la república el 14 d’abril de 1931. Un avenç molt important va ser el de concedir el vot a la dona.
El juny de 1931 es va crear l’Acció Cívica Femenina, de la que l’Eulàlia en va ser anomenada secretària. No era cap associació religiosa, ni cap partit polític, era un pas important. Segons els seus estatuts: “Aspira a formar la consciència social de les dones treballadores, inspirat en la Doctrina Catòlica, en el sentiment patriòtic, en la tradició de la dona catalana i en el caràcter democràtic de la nostra ciutat, el bé espiritual i temporal de la qual, ve a portar el seu concurs”.
La República, tots i els seus afanys de justícia i llibertat, duia una càrrega antireligiosa que es manifestava retirant subvencions d’entitats benèfiques i socials com la mateixa Escola Nocturna, i que justificava per la posició anti liberal que venia mantenint l’Església Catòlica en aquells anys.
Durant la guerra, sense la presència del pare que estava empresonat, amb l’empresa col·lectivitzada i sens recursos econòmics, l’Eulàlia ajudava amb eficàcia i sense fer soroll en totes les tasques familiars.
- Teatre del Patronat Eulàlia Garriga, juny de 1949
- Joan Balmes i Benedicto /AHS
El gener de 1939 l’Eulàlia va patir forts dolors abdominals. El metge no hi veia necessitat d’intervenció, la seva germana Àngela va insistir fins a aconseguir que s’actués. Fou traslladada als Caliptus on fou operada, possiblement en no massa bones condicions. Se li va diagnosticar una hèrnia estrangulada i va morir poc després de l’operació. Era el dia 20 de gener de 1939.
Com que des de feia molt de temps l’Eulàlia havia manifestat voler destinar els bens que li pertanyien, per aconseguir un lloc on desenvolupar més plenament les activitats de de formació i ajuda a les dones treballadores. Els seus germans van recollir la proposta i van decidir crear una institució per mantenir viu el seu record i assegurar la continuïtat de la seva obra.
Es va adquirir la finca del carrer de la Salut que havia acollit el Cafè de les Delícies i es va restaurar i ampliar fins a convertir-lo en el Patronat Eulalia Garriga, que fou inaugurat l’any 1944 i les obres del qual, foren dirigides personalment pel seu germà Joaquim Garriga i Casals i portades a terme pel contractista d’obres Pere Viñas de la nostra ciutat.
Aquest Patronat i llur local fou destinat conforme es projectà, a la formació de les noies treballadores, tasca que més tard fou continuada sota la nova denominació d’Institut Social de la Dona dirigit per les MM.MM. Xaverianes de la nostra ciutat, i que més tard es denominà Escola Técnica Professional XAVIER.
És just que l’obra social que fundà l’Eulàlia Garriga, i que ha deixat a la nostra ciutat la memòria i el record del seu exemple i la seva generositat, sigui reconegut mantenint el seu nom passats els anys.
