No tots els negocis poden dir que han arribat a complir el centenari. Alguns han hagut de tancar per motius econòmics; altres, per canvis en les tendències socials, i molts altres, per manca de relleu generacional, per exemple. Tot i això, però, encara queden comerços únics que es diferencien de la resta per, precisament, aportar aquest valor diferencial de productes “de tota la vida” que molts negocis nous no ofereixen o no han apostat per aquest vessant tradicional.
La botiga Teixits Duran, situada al carrer de Calderón, 29, va rebre el distintiu de la Generalitat de Catalunya que guardona els comerços que han superat un segle de vida. L’any 1924, en un moment que el tèxtil a Sabadell ja despuntava per sobre de la resta de negocis del país, Cristina Duran va tirar endavant una modesta botiga situada al centre de la capital vallesana que oferia teixits de tota mena a la ciutadania. Una màxima que continua intacte avui. “Encara que el negoci l’impulsés la Cristina, es va inscriure a nom del seu pare perquè en aquell moment no estava ben vist que una dona estigués al càrrec d’un negoci”, explica Carlota Sánchez, actual propietària del comerç.
- El guardó de la Generalitat de Catalunya
- Víctor Castillo
Al cap d’uns anys, quan Cristina Duran va fer una passa al costat, la seva treballadora de confiança, Mariona Llobet, es va fer càrrec de la petita –però exitosa– empresa i no va ser fins al 2011 quan Carlota Sánchez es va quedar al capdavant de la botiga: “No vaig dubtar en cap moment a quedar-me al comandament del negoci. La botiga sempre ha estat la meva passió i vaig voler continuar. Espero jubilar-me aquí”, assegura, rient, la propietària.
“Com si fos un negoci familiar”
Si bé és cert que no és un negoci familiar, estrictament parlant, després de 41 anys treballant-hi, Carlota Sánchez s’ho sent molt seu i ha anat fent petites modificacions, “sempre respectant l’aspecte original i la seva essència”. “Estimo la meva feina i quan entro a la botiga és com si estigués al meu niu. A fora em sento desprotegida”, confessa la propietària. No hi ha res com estimar-se la feina i tenir ganes de sortir del llit cada matí per anar a treballar. La dedicació, les hores invertides, les ganes de fer-ho bé i la passió d’oferir al client el millor servei possible té un bon retorn de la gent que hi compra. I, per això, el negoci ha superat el segle de servei ciutadà: “El guardó és el reconeixement d’una feina feta amb passió durant molts anys, i quan ofereixes un servei exclusiu i que et diferencia de la resta les coses et poden anar molt bé”, exposa.
Amb tants anys, “ha canviat tot molt”, però el valor humà continua passant per sobre del servei de les grans plataformes, de moment: “No queden gaires botigues que tinguin un tracte tan proper com el que s’ofereix aquí i és impossible que una màquina doni un servei. Hi ha un tracte molt humà. Gairebé d’amistat. Fins i tot alguns clients em porten croquetes o galetes quan en fan”, explica, rient, Carlota Sánchez. “Actualment, la gent et demana peces de roba que abans era impensable que et demanessin. Els clients venien amb la modista i fèiem conjunts sencers, però des de la pandèmia, principalment, va canviar tot molt”, explica. La gent es va adonar que els agradava fer peces exclusives perquè tenia molt temps i, “des d’aleshores, molta gent es vol fer els seus conjunts a casa”, assegura.
- Una part de la botiga de Teixits Duran
- Víctor Castillo
El relleu, la gran incògnita
El petit comerç, en general, se sent cada vegada més ofegat i obligat a tancar, sigui perquè no poden competir amb les grans empreses o per manca de relleu, principalment. En el cas de Teixits Duran, el primer cas “no és un problema, perquè s’ofereix un servei molt específic”. Tot i això, però, Carlota Sánchez confessa que “de moment, no hi ha ningú que es proposi a quedar-se el negoci”, encara que tampoc té idea de jubilar-se aviat. “Em queden anys per jubilar-me, encara, però mentre estigui en condicions per treballar no tindré pressa per deixar la feina”, confessa. Així, segons sembla, encara queden molts anys de servir la ciutat amb amor i vestir els sabadellencs amb tota la passió del món.
