Més de vuit dècades després d'estar servint diàriament la ciutadania, la perruqueria Martinoli tanca de manera definitiva. El propietari del negoci familiar, David Jiménez, "de la Creu Alta i arlequinat", és la tercera generació que ha estat als comandaments de la perruqueria –especialitzada en talls d'homes– i aquest 30 de desembre oferirà el darrer servei com a professional. El seu avi va obrir l'establiment el 1939, en acabar la guerra, i des d'aleshores ha estat obert, encara que ha canviat d'ubicació diverses vegades. "El meu segon cognom és Martinoli, d'origen venecià. Per tant, el negoci és de la banda materna i el meu pare, que també era perruquer, s'hi va posar a treballar quan va conèixer la meva mare", explica. "Vaig agafar el negoci de molt jove perquè el meu pare es va morir quan en tenia 36 i jo 11. Tan aviat com vaig poder, vaig prendre el relleu i la gent ha continuat venint. He arribat a arreglar quatre generacions d'una mateixa família", comenta.
- El fundador de la perruqueria Martinoli i avi del David
- Víctor Castillo
"No volia ser perruquer, però em va anar agradant a poc a poc i m'hi vaig acabar dedicant", diu. Més de quaranta anys després de la primera vegada que va agafar unes tisores per tallar els cabells, però, ha decidit que és moment de fer una passa al costat. "Aquest estiu passat vaig prendre definitivament la decisió de deixar-ho i des d'aleshores estic passant un dol. És el meu petit temple on m'he sentit molt a gust sempre. La decisió no ha estat senzilla perquè m'acomiado de molta gent", confessa. Amb els anys ha anat canviant petites cosetes de la perruqueria i l'ha anat perfilant al seu gust. "Tenia al cap fer diversos canvis i vaig ser dels primers a implementar els talls amb hora concertada, per exemple. Va generar força polèmica entre els meus clients, però m'han acabat donant la raó amb el temps", explica, rient. La manca de relleu ha estat un dels motius de tancar, explica: "Tinc un fill dedicat al sector sanitari i mai l'ha interessat aquest sector", exposa.
Fer amistats tallant cabells
"De tots aquests anys m'emporto el vincle que he creat amb els clients. De fet, alguns dels meus grans amics actuals els he fet a base de visites a la perruqueria i sé que no hi perdré l'afinitat", diu. Ha procurat tenir sempre "un tracte molt pròxim" i he anat creant una connexió especial amb la gran majoria dels seus clients. "Escoltar, tractar bé i mimar la gent és clau. He intentat oferir el millor servei possible", comenta. "Per a molts he estat una mena de confident. He sabut abans que amics seus o familiars que tenien parella", afegeix amb la seva gràcia que el caracteritza. Sens dubte, perdre aquesta proximitat diària amb els clients és el que li sap més greu de jubilar-se.
Ara, però, començarà una nova etapa totalment diferent. Tot i ser sabadellenc i estar-hi molt arrelat, des de fa uns anys viu a Sant Iscle de Vallalta (Maresme) perquè assegura que li agrada més "la vida rural que la de ciutat". "Ens vam construir una casa aquí i hi estem molt bé. Sempre he intentat compensar la immobilitat de la meva feina amb l'esport i aquí puc fer-ne a molts llocs", diu. De totes maneres, si mai aneu al gol nord de la Nova Creu Alta –tocant a la tribuna– us el trobareu: "Soc soci i un gran seguidor del Centre d'Esports Sabadell!". Hi ha costums que no canvien mai encara que et jubilis...
