Una nit sencera tancats a l'Escola Industrial de Sabadell: 24 hores d’innovació, pizzes, sacs de dormir i projectes a contrarellotge

En algunes aules de l’escola Industrial hi havia llum a les tres de la matinada de divendres. A dins, una trentena d’alumnes d’FP encaraven una experiència un pèl diferent de l’activitat lectiva diària: passar 24 hores seguides al centre treballant en reptes reals plantejats per empreses reals. Multidisciplinarietat, creativitat, idees a contrarellotge... I, sobretot, molt ambient de casa de colònies. 

En el marc del programa ‘24 hores d’Innovació’ –impulsat per la Generalitat i CaixaBank Dualiza–, cinc equips formats per estudiants de Fusta, Fabricació Mecànica i Administració van fer nit al centre per mirar de seduir les corporacions amb les seves propostes. A les nou del matí, tots els grups es van connectar amb les empreses participants per rebre el repte assignat. I a les vuit del matí de l’endemà van haver d’entregar un vídeo explicant la seva proposta. Una empresa demanava solucions per problemes de climatització, una altra idees perquè els clients retornessin els envasos de vidre utilitzats...

I entre maquetes, prototips i discussions d’última hora, també hi havia temps per la logística bàsica. Una trentena de pizzes i una zona d’avituallament amb begudes i fruita donaven energia als estudiants. I sacs de dormir i matalassets a la sala d’actes els permetien recuperar forces per seguir barallant-se amb el projecte. N’hi ha que preferien fer vetlla; i n’hi ha que se’ls tancaven els ulls. “Si dormo mitja horeta agafo energia i torno”, explicava la Ruth Vilarrubias, just després d’una becaineta al seu sac de dormir.

“Ens va arribar la informació del projecte i vam preguntar al professorat si algú volia engrescar-se”, explica Gemma Solano, cap d’estudis d’FP del centre. Precisament, els docents de formació professional de l’Industrial tenen fama de motivats. Sempre disposats a trencar l’esquema pupitre-pissarra per obrir nous horitzons formatius. No va costar gaire engegar la maquinària. I per part dels alumnes, tampoc van faltar ganes. “Sempre havia volgut passar una nit sencera a l’institut amb els companys”, deia entre rialles la Paula Marianca, una de les participants. “És una activitat que es fa de forma altruista: no hi guanyem res, és més aviat per l’experiència i la convivència”, recorda Solano.

Inicialment, es va plantejar participar presencialment a Reus –enguany, epicentre del projecte–, però era inviable assumir el cost del viatge. “Al principi pensàvem que no obriríem el centre tota la nit, però, d’altra banda, volíem viure l’experiència al 100%”, diu la cap d’estudis. I d’aquí a unes convivències entre aules i passadissos de l’escola, només hi havia un pas. I, per cert, ja hem sabut que dos dels projectes de l’institut sabadellenc (els dels equips 45 i 43) han estat uns dels guanyadors de la competició.

Els protagonistes

A l’equip de Naim Rodríguez se li va encarregar atreure joves d’entre 16 i 25 anys al patrimoni modernista de Reus. La proposta del seu equip passava per una estratègia de màrqueting pensada per fer més accessible aquest llegat arquitectònic, treballant de la mà d’escoles, biblioteques i espais culturals. “Proposem incentius i descomptes per conèixer els edificis, i que no sigui una activitat cara”, explica. “Això també és experiència de convivència especial: estem tots units, ens ajudem”, conclou.

La Ruth Vilarrubias afrontava el mateix repte que altres grups: arreglar el sistema de ventilació d’una nau. “Genera moltíssima calor, molta humitat i molta calor”, resumia. L’equip va dissenyar un doble sostre per retenir l’aire calent i un sistema d’extracció que no generés corrents d’aire. Entre reunions i hores de feina, la Rut optava per microdescansos: “Si dormo mitja hora en els descansos, agafo energia i hi torno”.

La Maria Galan formava part de l’equip que treballava amb Veritas per augmentar el retorn d’ampolles de vidre. “El percentatge d’ampolles que es retornen és només d’un 30%”, explicava. La seva proposta: un armari visible i informatiu a l’entrada de les botigues per reforçar el missatge ambiental i recordar el descompte associat al retorn. “La idea que teníem era conscienciar els clients sobr la reducció de la petjada de carboni”, resumeix.

A l’equip de Paula Marianca li va tocar un repte tècnic: trobar solucions per reduir la temperatura extrema d’una nau industrial. És estudiant d’Administració i va fer tàndem amb el grup de fusteria per dissenyar un sistema de circulació d’aire capaç d’expulsar la calor acumulada. Sobre l’experiència, “sempre havia volgut passar la nit a l’institut”, admetia, divertida. Apunta que la bona entesa amb el grup i el treball en equip han estat “clau” per “tirar endavant”.

L’Arnau Campillo i el seu equip treballaven també en la reducció de la calor d’una nau industrial, prop del mar i amb problemes d’humitat. El seu equip plantejava sostres verds i façanes vegetals per refrescar l’espai: “Sobretot, ens hem centrat molt en el tema ecològic per absorbir aquesta calor”. També imaginaven una zona de descans més natural per millorar el benestar. “El projecte pensa en el treballador primer i la seva moral”, diu.