Recuperació dels mostraris. Recuperació de la memòria del tèxtil

L’any 1857 l’historiador i polític català Víctor Balaguer a la Guia de Barcelona a Tarrasa, por el ferrocarril definia així l’arribada a Sabadell: “La mirada del viajero acaricia con gusto ese bosque de airosas y esbeltas chimeneas, coronadas todas por su penacho de humo, a cuyos pies se mueve y agita una población industrial activa y trabajadora. El tren se detiene. Hemos llegado al Manchester catalán”.

També explicava que aleshores a Sabadell, a més dels molins del riu Ripoll, hi havia 100 fàbriques: 80 de llana i 20 de cotó, que donaven feina a 9.000 persones, entre homes, dones i nens. La població era de 14.000 habitants. Dotze anys abans, el 1845, l’enginyer de camins català Ildefons Cerdà, a la memòria del que seria la carretera N-150, havia escrit, parlant de Sabadell: “…de un desarrollo tal que en el día se fabrican simultáneamente doscientos edificios, de modo que, situada en una llanura muy vasta, promete con el genio de sus habitantes activo y laborioso, ser en breve una población de las mayores de España”.

L’historiador glossava el potencial industrial i l’enginyer el potencial econòmic i el futur del Sabadell d’aleshores. El principal protagonista i causant d’aquests potencials de creixement no era altra que la indústria tèxtil. Un segle després, l’any 1966, Sabadell tenia 145.000 habitants dels quals gairebé una cinquena part treballaven al ram tèxtil, un sector que amb 950 empreses representava el motor econòmic de la tercera ciutat de Catalunya en població.

A partir dels anys 70 i 80 va arribar una etapa molt dura per a la producció tèxtil. Durant el franquisme hi havia hagut un nivell de proteccionisme molt elevat respecte la competència exterior, fet que va fer que els productors d’aquí fossin poc competitius. A partir d’aquí, quan s’acabà la dictadura i l’economia espanyola es va obrir al món, la indústria llanera ho va passar molt malament. A aquest fet s'hi va sumar l’explotació d’aquesta mateixa activitat des dels països asiàtics que tot just es començaven a industrialitzar. L’anomenada globalització va fer la resta i el sector tèxtil va perdre aquell predomini i va deixar de ser important a Sabadell. Les fàbriques van anar tancant una al darrere de l’altra. La ciutat que havia estat un dinàmic centre industrial, a final de segle XX es va convertir en una ciutat de serveis.

Atenent que el primer vapor es va instal·lar a Sabadell l’any 1838, es pot parlar de 150 anys d’indústria tèxtil, però és que a mitjan segle XVI a Sabadell ja hi havia activitat tèxtil. Expliquen Josep Maria Benaul i Lídia Torra a El Gremi de Paraires i la vila pagesa i artesana, que entre 1550 i 1600, el 60% dels homes residents a Sabadell es dedicaven al tèxtil, el 20% eren pagesos i la resta tenien altres activitats. Per tant, es podria parlar, també, de 450 anys d’activitat predominant tèxtil. El Gremi de Paraires es va fundar l’any 1559, vol dir més de 450 anys d’història. 

Tot i aquest bagatge, la ciutat que va veure néixer l’invent dels grans estiratges per les fibres de llana i de cotó; la ciutat que era el 'Primer centro textil lanero de España' i la 'Ciudad de la calidad industrial'; la ciutat de la qual sortien productes tèxtils de gran qualitat i de fama internacional i que donava feina a milers de persones, no pot exhibir, ni recordar el seu brillant passat tèxtil per manca d’un taulell adient, és a dir, per manca d’un Museu en condicions.

Ja fa uns quaranta anys que se’n parla, del museu tèxtil, els mateixos que el soroll dels telers ha deixat de sentir-se pels carrers. Aquella activitat de ciutat industriosa ja no hi és. Al carrer, d’aquell passat fabril només queden les xemeneies, de les que se’n conserven 45 i que, com més va, més costa de veure-les, el creixement vertical de la ciutat les va invisibilitzant. També i, com a record, es pot admirar, a l’entrada sud de la ciutat, un teler Desveus que, per cert, necessitaria un bon repàs pobret, el seu estat és lamentable. No hi ha res més que recordi mínimament el seu potent i prestigiós passat tèxtil. Sabadell és orfe de passat.

Sí que hi ha, però, un testimoni d’aquell gloriós passat. Testimoni que no és visible a l’exterior. Es tracta dels mostraris, és a dir, les mostres dels diferents tipus de teixits que els industrials fabricaven cada temporada. El Museu d’Història de Sabadell compta amb un important fons de mostraris procedents de diverses empreses tèxtils de la ciutat, ja desaparegudes, que actualment està en procés d’inventari, catalogació i digitalització. Va ser per la insistència de divuit valents pioners de la Comissió de Mostraris Tèxtils, que després de trucar a totes les entitats, l’Ajuntament i el Gremi de Fabricants van acordar, l’any 2003, una dotació econòmica per restaurar i catalogar els mostraris que hi havia als magatzems municipals.

Per poder catalogar tot aquest material, el museu, l’any 2004, va signar un conveni de col·laboració amb la secció Tèxtil de les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, integrada majoritàriament per teòrics amb llarga experiència, acreditada professionalitat i que donava lloc a la Comissió de Mostraris, que posteriorment s’amplià amb professionals procedents d’altres especialitats tèxtils i que va arribar a tenir fins a 27 membres. La feina feta per aquest grup ha suposat una dedicació estimada de milers hores de treball voluntari que ha permès catalogar tot aquest volum de documentació.

Fruit d’aquest treball és el Diccionari tèxtil llaner, amb dos volums: un dedicat a la llaneria i l’altre a la panyeria, a partir d’una selecció de mostres vives representatives dels diferents tipus de teixits procedents del fons del museu. D’aquest diccionari el Museu d’Història en va fer una edició en paper l’any 2015. L’any 2014, de la Comissió de Mostraris va néixer l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil. Amb els mostraris s’està creant una base de dades digitalitzada que integri les mostres de teixits i les corresponents fitxes de fabricació que permeti la seva consulta en línia. Un grup de membres d’aquesta associació treballa en la feina que posa els fonaments d’aquest important arxiu digital i que hauria de tenir continuïtat amb la incorporació de nova gent, ja que calen moltes hores de feina per completar-lo.

El conjunt de mostraris abraça els 150 anys de la indústria tèxtil llanera de Sabadell i, amb més de 3.000.000 de mostres, és probablement una de les col·leccions més importants d’Europa. Per tant, ha de ser part important del futur Museu del Tèxtil que esperem que es faci realitat.

Tot plegat és el resultat del treball i l’esforç tant del Museu d’Història com dels membres de l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil que hi han participat. A cadascuna d’aquestes mostres, fruit de la imaginació d’un teòric o un dissenyador, es veuen uns fils, uns colors, unes fibres; i en la mostra hi ha sintetitzat el que representa la indústria tèxtil. Per fer-les realitat la fibra o les fibres s’han transformat en fil, s’han tenyit, s’han teixit donant forma de quadre gales, pota de gall, espiga, granet, ull de perdiu, etc., s’han acabat i en totes aquestes etapes del procés hi ha intervingut molta gent.

Després de molts anys de dubtes, el darrer projecte de Museu de Sabadell que ha de permetre explicar la història de la ciutat i retre homenatge a la tradició tèxtil, l’Ajuntament preveu que estarà format pel Vapor Pissit i el Museu del Gas. En el vapor Pissit es podrà visitar la selfactina, que és un element únic a Catalunya i una de les poques d’Europa i, a més, algunes altres màquines històriques que formen part del patrimoni municipal -la part del Metall dedicat al tèxtil també mereix ser-hi ser present-. Per altra banda, al soterrani hi haurà el gruix dels mostraris. Mentrestant, al Museu del Gas hi haurà la col·lecció de moda de la Fundació Antoni de Montpalau i una part representativa dels mostraris tèxtils.

Des de l’Associació de Professionals i Amics del Tèxtil demanen més espai i opinen que els mostraris tèxtils són patrimoni de la ciutat no pot ser que es trobin guardats a llocs diferents i, sobretot, que una part important no estigui en condicions adequades per a la seva conservació. Demanen, doncs, que estiguin en un sol lloc, en condicions adequades i que s’hauria de considerar la possibilitat de crear al vapor Pissit un espai habilitat amb les condicions de temperatura i humitat que n’asseguri la perfecta conservació, perquè si això no es fa, una part important d’aquestes mostres pot quedar greument malmesa i es perdrà. En els mostraris hi ha molt coneixement acumulat, són font d’inspiració, són passat, present i futur. Cal posar-hi remei com més aviat millor.

Creuen, també, des de l’Associació que és a l’Ajuntament, com a representant de la ciutadania, a qui correspon prendre la decisió per solucionar aquest problema, ja que és responsabilitat seva preservar el patrimoni de la ciutat i és indubtable que els mostraris en són part. És d’esperar que aquest projecte de Museu Tèxtil de Sabadell sigui dut a terme amb celeritat, si es deixen passar només vint anys més, la memòria s’haurà perdut del tot.